“Per tal que els ciutadans recuperin la fe en la política, necessitem un govern que confiï en els ciutadans”

Quan es van convocar les Eleccions al Parlament pel proper 28 de novembre, va afirmar que serien unes “eleccions transcendents”. Més enllà dels grans projectes de país, en què afectarà, a grans trets, el programa electoral pel que fa als municipis?
El model d’Estat descentralitzat d’Espanya ha estat altament beneficiós per a Catalunya. Ara és el moment d’aprofundir en aquest model amb una desacomplexada segona descentralització, aquest cop cap als municipis. Són els ajuntaments els que estan patint els pitjors problemes de finançament, que en ocasions deriven en casos de corrupció, i també pateixen la degeneració de la qualitat dels serveis públics a causa de la seva major utilització derivada del gran creixement de població immigrant.

Tot i així, no oblidem que tota la descentralització ha d’anar encaminada a augmentar l’eficàcia i eficiència de les diferents polítiques, apropant-les més als ciutadans perquè s’adeqüin més a les seves realitats i perquè els mateixos ciutadans puguin exercir un major control. La cessió de competències als ajuntaments ha de tenir com a finalitat millorar la prestació dels serveis públics en qualitat i eficiència.

Dels principals candidats que es presenten a les Eleccions al Parlament, vostè és, juntament amb Joan Herrera, la única que no té experiència municipal. ¿Quina importància pensa que tenen els municipis a l’hora d’integrar la política de tot un país?
No he tingut responsabilitats polítiques a l’àmbit municipal però si a nivell nacional i autonòmic el que m’ha permès conèixer el món local i la seves problemàtiques. Les administracions locals són les més pròximes al ciutadà i, per tant, tenen un millor coneixement de la realitat social dels seus pobles i ciutats.

El Govern de la Generalitat ha de tenir una comunicació directe amb els ajuntaments. Han de ser administracions constantment en contacte perquè les polítiques del govern contribueixin als ciutadans a través de les corporacions locals.

En el seu programa electoral, han incidit molt en el tema de la immigració. En el seu programa electoral apunten tenir un ferm control de la immigració il·legal, establint un pla de barris que fomenti la convivència i eradiqui els problemes causats precisament per aquesta immigració. Com ho pensen dur a terme?
Des del PPC volem parlar de forma seriosa i responsable de la immigració, com ho fan a tot Europa. Estem convençuts que cal replantejar seriosament les polítiques migratòries. No podem aplicar les mateixes polítiques de l’època de bonança econòmica en una època de crisi econòmica. No és just seguir augmentant el nombre d’immigrants quan es redueixen les oportunitats i la feina. No és just per a ningú.

La integració social a la nostra societat s’ha de fonamentar en la necessitat que tothom que arribi estigui disposat a abraçar els valors occidentals i la cultura espanyola i catalana. Per garantir una millor integració crearem un doble compromís d’integració i de convivència. Un compromís d’integració per a tots aquells que es vulguin establir aquí de forma estable i un compromís de convivència perquè els ciutadans tinguin la garantia que una major immigració no perjudicarà la seva qualitat de vida.

Som conscients que els ajuntaments són els que estan realitzant els majors esforços per a la integració dels immigrants i per cohesionar socialment les comunitats i els barris sense rebre un suport clar i directe de les altres administracions. Per això, impulsarem des de la Generalitat i sol·licitarem al Govern central la dotació d’un fons amb recursos suficients per finançar adequadament les prestacions socials, sanitàries i educatives que concedeixin als ajuntaments amb més població immigrant, oposant-nos a les actuals retallades.

En la major part de les entrevistes fetes a Alcaldes.eu, una de les queixes recurrents en tots els entrevistats és el tema del finançament local i la seva reforma. Què hi diu més el seu programa electoral al respecte?
Volem tornar el deute històric de la Generalitat amb els municipis per les despeses de suplència i subsidiarietat, i en el cas de Barcelona per la capitalitat, establint un fons de compensació amb un calendari de pagament pels serveis de suplència i subsidiarietat dels municipis, així com pel deute acumulat per la Generalitat en tots aquests anys.

En aquest sentit, no es pot deixar de banda el debat del finançament local. Tots junts hem d’apostar per aprovar una llei de finances locals que estableixi un model estable de finançament dels municipis. Una nova llei paralitzada per Zapatero.

Aquests darrers anys, molts municipis han assumit unes càrregues econòmiques en algunes regidories, com Serveis Socials que han hagut d’augmentar notablement el seus pressupostos per la crisi. Com pensa enfocar aquest problema?
Com ja hem dit, volem retornar el deute històric amb els municipis de Catalunya perquè puguin continuar desenvolupant les seves competències, especialment, aquelles que més incidència tenen en els ciutadans, com els serveis socials.

En aquest sentit, apostem per augmentar el finançament actual de la Generalitat dels ens locals. Actualment, tan sols un 20 per cent de les transferències que reben els ens locals procedeixen de la Generalitat, per això, doblarem les aportacions del Fons de cooperació local de Catalunya i del PUOSC per situar-lo en 750 milions d’euros anuals.

El Departament d’Ensenyament acostuma a ser dels més criticats per part del ciutadà per la precarietat en què funcionen els barracons de les escoles de molts municipis. Quines polítiques té previstes la Generalitat per evitar-ho?
Les polítiques d’esquerra d’aquest govern ens ha portat a tenir més de 1.000 barracons a les escoles de Catalunya. Som la comunitat autònoma amb més barracons, una situació que no és responsabilitat dels municipis.

A Catalunya hi ha més de 1.000 barracons i a altres regions com la Comunitat de Madrid no arriba a la vintena i està previst en el proper curs escolar ja no hi hagin. En canvi, el Govern de Montilla ha destinat els recursos públics a altres prioritats en l’àmbit de l’educació com el foment de l’Escola la Bressola al sud de França.
Nosaltres proposem suprimir els barracons a les nostres escoles i col·legis. La fórmula és ben senzilla, amb una correcta planificació de les obres i amb la inversió suficient perquè les obres de les escoles s’acabin en els terminis fixats.

Encara relacionat amb el tema de les escoles i pel que fa a la llengua, vostès proposen implantar una xarxa d’escoles trilingües on les matèries s’impartiran entre una cinquena part i una tercera part en anglès, i la resta, de manera equitativa entre el català i el castellà. Com ho pensen dur a terme?
Ho farem creant una xarxa d’escoles públiques trilingües en les en l’educació infantil i primària s’imparteixin les àrees lingüístiques entre una cinquena part i una tercera part en anglès, i la resta del currículum de forma equitativa entre català i castellà. Les nostres escoles han d’estar obertes al món i han de poder dotar als nostres alumnes de les capacitats lingüístiques i les habilitats comunicatives necessàries per desenvolupar-se personal i professionalment en un context cada vegada més global. El joves catalans han de conèixer i dominar el català, castellà i anglès al final de la seva etapa educativa.

El retorn del deute municipal a l’estat, malgrat la seva anunciada flexibilitat, pesa com una llosa en els pressupostos de l’any que ve. Podria el Govern de la Generalitat intervenir en aquestes relacions entre administració local i administració estatal?
No és normal exigir el retorn del deute dels municipis a l’Estat quan la situació financera dels ajuntaments passa pels pitjors moments dels últims anys, i quan per decisió del Govern, els ens locals no poden endeutar-se més. Amb aquest escenari només hi ha una possibilitat, o bé incrementar els impostos, o reduir els serveis dels ajuntaments als ciutadans. Cap d’aquestes possibilitats les compartim.

Farem tot el que estigui en les nostres mans per flexibilitzar el retorn d’aquest deute de les administracions locals. Els ciutadans no han de ser els responsables d’aquesta situació.

I les inversions? L’anunci del govern de permetre un major endeutament, només en aquest capítol, d’aquells ajuntaments que estiguin sanejats econòmicament, pot provocar greuges comparatius. La Generalitat hi podria fer alguna cosa?
Poca cosa podem fer des de la Generalitat ja que és una decisió del Sr. Zapatero i del seu Govern. Per la nostra part, el PPC aposta per doblar les aportacions del Fons de cooperació local de Catalunya i del PUOSC per situar-lo en 750 milions d’euros anuals.

Tenint una visió de país, com la que es té en unes Eleccions al Parlament, com creu que es pot mobilitzar l’electoral dels municipis, aquells que les decisions nacionals pensen que no els afecten?
Els catalans estem patint els governs de les prioritats equivocades. El govern tripartit a Catalunya i el de Zapatero a Espanya han oblidat que la política és treballar per als ciutadans. El Govern de Montilla s’ha dedicat a malbaratar subvencions amb els seus amics, incrementar la regulació i la burocràcia. També s’ha mostrat ineficient a l’hora de tractar els problemes reals dels catalans. La taxa d’atur s’ha disparat a Catalunya fins a quasi el 18%. L’assistència als menjadors socials s’ha multiplicat des que governa Montilla. Mentre el conseller Saura mira cap a una altra banda, la inseguretat amenaça els nostres carrers. Cada vegada ens preocupa més l’incert futur que espera als nostres fills.

El futur està a les mans dels ciutadans. Aquestes eleccions al Parlament de Catalunya són de vital importància si volem un govern que lluiti contra la crisi econòmica i que torni als ciutadans més poder de decisió. Per tal que els ciutadans recuperin la fe en la política, necessitem un govern que confiï en els ciutadans.