En el marc de la darrera edició de la fira Municipàlia, a Lleida, Alcaldes.eu va poder entrevistar diversos experts en gestió. Avui compartim l’entrevista realitzada a Pere Grivé, el màxim directiu de l’empresa de software i traduccions iDISC.
iDISC crea software que ajuda les administracions a comunicar-se amb els ciutadans a través de diverses plataformes.
Quan va néixer iDISC?
Doncs fa 32 anys. No som una startup. Portem molt de temps donant batalla. L’any 1987 vam néixer com una empresa de serveis informàtics. Aleshores la informàtica era molt diferent del que és ara. Ni es parlava d’Internet, ni ningú sabia què era. Tot això eren conceptes nous que no existien i el que es vivia aleshores era el triomf de l’ordinador personal i les xarxes. El que abans eren grans sistemes, que només estaven a l’abast d’unes poques empreses, en unes sales refrigerades, passava a estar en els despatxos i les cases. Aquí és on va començar l’activitat d’iDISC.
Doncs fa 32 anys. No som una startup. Portem molt de temps donant batalla. L’any 1987 vam néixer com una empresa de serveis informàtics. Aleshores la informàtica era molt diferent del que és ara. Ni es parlava d’Internet, ni ningú sabia què era. Tot això eren conceptes nous que no existien i el que es vivia aleshores era el triomf de l’ordinador personal i les xarxes. El que abans eren grans sistemes, que només estaven a l’abast d’unes poques empreses, en unes sales refrigerades, passava a estar en els despatxos i les cases. Aquí és on va començar l’activitat d’iDISC.
“L’any 1987 vam néixer com una empresa de serveis informàtics. Aleshores la informàtica era molt diferent del que és ara. Ni es parlava d’Internet, ni ningú sabia què era”
Ja ha plogut molt, des d’aleshores.Poc després, als anys 90, va aparèixer una companyia nord-americana, molt gran, de desenvolupadors de software. Buscaven uns socis que traduïssin i adaptessin els seus programes per a diversos mercats i ens ho va demanar a nosaltres. Primer vam treballar a l’Estat espanyol i, més tard, en tots els mercats de parla hispana. I això ho vam fer amb una empresa, i després amb una altra, i una altra… Als 80 i 90 la majoria de programes informàtics produïts per empreses americanes estaven en anglès i hi havia poca traducció. Així que la notícia de que nosaltres estàvem dedicats a això es va escampar i van anar venint altres empreses. Vam créixer molt.
“Als 80 i 90 la majoria de programes informàtics produïts per empreses americanes estaven en anglès i hi havia poca traducció. Així que la notícia de que nosaltres estàvem dedicats a això es va escampar i van anar venint altres empreses”
Aleshores no es parlava gaire anglès. Vostè sí?
Home, tinc una edat. El meu anglès va venir de gran, tardà. Al batxillerat i al COU vam estudiar el francès.
Però el primer gran negoci de vostès va venir per la qüestió idiomàtica…
Cert. En aquell moment va ser el que va decantar la decisió a favor nostre. Però teníem altres persones dins de l’empresa que parlaven diversos idiomes i que tenien molta facilitat per la comunicació internacional.
Cert. En aquell moment va ser el que va decantar la decisió a favor nostre. Però teníem altres persones dins de l’empresa que parlaven diversos idiomes i que tenien molta facilitat per la comunicació internacional.
En algun moment, però, es va produir un canvi substancial en el mercat. Va ser amb l’arribada d’internet?
Cap als anys 90 es va començar a parlar seriosament de la Internet. Potser els científics ja feia anys que ho dominaven, però el domini públic ho va conèixer cap a finals de la dècada. Jo recordo que sobre els anys 1997-98 estava treballant als Estats Units i aleshores les connexions a Internet funcionaven amb uns mòdems que et trucaven i que et generaven uns rebuts de telèfon molt grans. Després va arribar la RDSI, on disposaves de dues línies, una per al telèfon i l’altra per a la comunicació. També va arribar aleshores l’ADSL, que emprava unes freqüències que la veu no utilitzava i que deixaven espai lliure per a comunicacions en el mateix cable de telèfon. Tot ha canviat molt, certament.
Cap als anys 90 es va començar a parlar seriosament de la Internet. Potser els científics ja feia anys que ho dominaven, però el domini públic ho va conèixer cap a finals de la dècada. Jo recordo que sobre els anys 1997-98 estava treballant als Estats Units i aleshores les connexions a Internet funcionaven amb uns mòdems que et trucaven i que et generaven uns rebuts de telèfon molt grans. Després va arribar la RDSI, on disposaves de dues línies, una per al telèfon i l’altra per a la comunicació. També va arribar aleshores l’ADSL, que emprava unes freqüències que la veu no utilitzava i que deixaven espai lliure per a comunicacions en el mateix cable de telèfon. Tot ha canviat molt, certament.
Va ser en aquest marc que el nostre desenvolupament de software el vam anar orientant cada vegada més a Internet. Ara tot el que fem són softwares que ajuden els ajuntaments a comunicar-se amb els ciutadans a través de diverses plataformes.
Antigament es feien servir les newsletter…
Les revistes que tenien els ajuntaments, que eren setmanals, o mensuals, ja no tenen tant d’interès. Si els diaris en paper estan en crisi, les newsletter també. El jovent ja no va a comprar els diaris, ni estan interessats en llegir les notícies d’ahir. Avui, amb la Internet, la comunicació va d’una altra manera. I en ella hi podem fer newsletter, aplicacions, mitjans de comunicació, correus-e, missatgeria… S’han obert molts canals nous.
Les revistes que tenien els ajuntaments, que eren setmanals, o mensuals, ja no tenen tant d’interès. Si els diaris en paper estan en crisi, les newsletter també. El jovent ja no va a comprar els diaris, ni estan interessats en llegir les notícies d’ahir. Avui, amb la Internet, la comunicació va d’una altra manera. I en ella hi podem fer newsletter, aplicacions, mitjans de comunicació, correus-e, missatgeria… S’han obert molts canals nous.
Vostès treballen per moltes administracions.
Tota mena de coses per a administracions locals, consorcis de promoció turística, consells comarcals, agències i departaments i, fins i tot, per a la Generalitat. El nostre valor afegit es troba en dues coses: eines i llengües. Moltes vegades el client sap els continguts que vol transmetre. Nosaltres li donem les eines perquè ho pugui fer. Però també li donem el servei per que ho pugui fer en qualsevol idioma… Els consorcis de promoció turística són molt bons usuaris d’aquests serveis. Nosaltres som una organització diferencial, que pot desenvolupar les eines necessàries per a una comunicació multilingüe.
Tota mena de coses per a administracions locals, consorcis de promoció turística, consells comarcals, agències i departaments i, fins i tot, per a la Generalitat. El nostre valor afegit es troba en dues coses: eines i llengües. Moltes vegades el client sap els continguts que vol transmetre. Nosaltres li donem les eines perquè ho pugui fer. Però també li donem el servei per que ho pugui fer en qualsevol idioma… Els consorcis de promoció turística són molt bons usuaris d’aquests serveis. Nosaltres som una organització diferencial, que pot desenvolupar les eines necessàries per a una comunicació multilingüe.
“Moltes vegades el client sap els continguts que vol transmetre. Nosaltres li donem les eines perquè ho pugui fer. Però també li donem el servei per que ho pugui fer en qualsevol idioma…”
Estem en un món volàtil. Els seus clients són fidels?
L’administració pública és la mena de client més infidel que hi ha al món. I ara, amb totes les mesures de control que s’estan posant, l’administració encara desconfia més del ciutadà i el ciutadà dels treballadors públics, els electes, els proveïdors de serveis… S’ha instal·lat una desconfiança que dificulta molt les coses. Nosaltres portem 32 anys de vida i tenim empreses que són clients des del primer dia. Amb l’administració pública això és molt difícil. Així com una empresa privada, en igualtat de condicions, no canvia de proveïdor, a menys que en vingui un de nou i li millori les condicions, en l’administració pública tot això és al revés… Els funcionaris, si donen massa feines a una mateixa empresa, comencen a estar sota sospita. Així que canvien de proveïdor, fins i tot si el nou no millora les condicions. Ens ha passat de guanyar un concurs, fer una activitat durant un temps, perdre el client, entrar una altra empresa, després entrem nosaltres altre cop… La relació és molt volàtil.
“Nosaltres portem 32 anys de vida i tenim empreses que són clients des del primer dia. Amb l’administració pública això és molt difícil”
Quines solucions ofereixen?
En aquests moments oferim diversos serveis. Per alguns ajuntaments, especialment els petits, digitalitzar-se és un procés difícil. Aquí entren els consells comarcals i les diputacions, que els donen solucions fetes. Molt sovint aquests solucions fetes tenen molt poca personalització. Nosaltres oferim uns serveis amb més personalització. Hi ha un motor i unes eines que hem anat desenvolupant gràcies a l’experiència amb molts ajuntaments i un back end que dona personalització al servei.
“Amb totes les mesures de control que s’estan posant, l’administració encara desconfia més del ciutadà i el ciutadà dels treballadors públics, els electes, els proveïdors de serveis… S’ha instal·lat una desconfiança que dificulta molt les coses”
Després de tants anys d’experiència, quin diria que és el sentiment dels responsables actuals de l’administració?
Les administracions han canviat. Canvien els polítics i els tècnics, i canvia l’entorn. Hi ha una generació de polítics que veuen les coses d’una altra manera, i les exigències i necessitats són unes altres. També depèn molt del municipi: no és el mateix un ajuntament de 100.000 habitants que un de 100. Però passa el mateix que a l’empresa privada. Sempre cal automatitzar aquelles coses que són repetitives i gasten temps.
Tenen oficines a diversos països.
En tenim una a Estats Units, que és comercial i molt petita i en tenim dues més a Mèxic i Brasil, que són de producció. En aquests moments, el 92% de la facturació prové de l’exterior. I tenim molt bon marge per créixer encara.
En tenim una a Estats Units, que és comercial i molt petita i en tenim dues més a Mèxic i Brasil, que són de producció. En aquests moments, el 92% de la facturació prové de l’exterior. I tenim molt bon marge per créixer encara.
Pensen de la mateixa manera els clients de Brasil o d’aquí?
Es nota la diferència. Les nostres oficines de Brasil i Mèxic són per donar serveis de producció, però estem venent arreu del món: a França, als Estats Units, al Japó… Aquestes diferències sempre s’han vist en tots els països, fins i tot a nivell europeu. Hi havia anys en què molts ajuntaments volien desenvolupar eines en el marc dels fons FEDER, però a França cap ajuntament ha fet servir aquests fons per desenvolupar una plataforma web o una app, sinó que l’ha fet amb recursos propis, procedents dels impostos, i no pas amb subvencions. Així que tenen maneres distintes de veure el problema.
Es nota la diferència. Les nostres oficines de Brasil i Mèxic són per donar serveis de producció, però estem venent arreu del món: a França, als Estats Units, al Japó… Aquestes diferències sempre s’han vist en tots els països, fins i tot a nivell europeu. Hi havia anys en què molts ajuntaments volien desenvolupar eines en el marc dels fons FEDER, però a França cap ajuntament ha fet servir aquests fons per desenvolupar una plataforma web o una app, sinó que l’ha fet amb recursos propis, procedents dels impostos, i no pas amb subvencions. Així que tenen maneres distintes de veure el problema.
