Presidenta d’Ifercat
“La discussió sobre infraestructures reflecteix una societat oberta i participativa”
Ifercat és la propietària de les infraestructures a Catalunya, planifica les noves infraestructures ferroviàries catalanes, conjuntament amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
En els últims mesos es parla a diari d’un tema que mai abans se li havia prestat atenció: les infraestructures. Sembla que han sortit a la llum certs temes relacionats amb aquesta competència a causa d’uns quants errors i deficiències importants per al futur del país i, en conseqüència, per al dels ciutadans. Pilar de Torres és la Presidenta de Ifercat, la propietària de les infraestructures a Catalunya que es va crear amb una llei ferroviària catalana de fa dos anys, és per tant molt recent i, en conseqüència, no té encara infraestructures construïdes. Un dels grans projectes que en aquest moment està impulsant és la línia 9 del metro de Barcelona, de 50 quilòmetres de recorregut de tren, 50 estacions, túnels de 12 metres de diàmetre, 100 milions d’usuaris anuals i 20 connexions amb les línies existents . Pilar de Torres assegura que aquest projecte no causa molts conflictes amb els veïns, perquè “posar l’entrada de metro a un barri és un factor molt favorable i ells ho saben”.
No és comú veure a una dona ocupant un alt càrrec en un sector tan masculinitzat.
No ho és, encara que sóc la típica dona que ha arribat al capdamunt donant molts salts. A les dones ens costa molt de recórrer un camí intern, anem canviant d’una empresa a una altra. Estic a favor de la paritat, crec que és beneficiosa per a tothom, i encara que és molt difícil d’aconseguir s’ha d’intentar arribar a ella. Ser dona en un món d’homes és molt complicat i, a més, personalment penso que és molt dur. És molt més agradable tenir un entorn on hi hagi varietat, on es pugui parlar amb facilitat de qualsevol tema d’interès.
En el sector d’infraestructures el que ha d’haver són molts tècnics.
La majoria, òbviament, són enginyers de camins i arquitectes. Sí, bàsicament, és un món de tècnics. També hi ha bastants economistes involucrats, sobretot, en el tema de concessions, a més de geòlegs.
Darrerament els temes d’infraestructures estan sortint a la llum i estan en boca de tota la societat.
És cert que, de sobte, han sortit a la llum temes que estaven pendents i en els quals la societat civil no hi havia pensat massa. Ha estat arran d’uns quants errors que han exposat deficiències importants per al futur. Crec que el govern actual permet molt més la discussió que els governs anteriors, les infraestructures no eren un tema que estigués sobre la taula. No es debatien en públic perquè la societat civil, d’alguna manera, estava bastant callada, però les grans mancances ja existien i vénen d’una deficiència inversora antiga. Tanmateix, crec que la discussió actual sobre infraestructures reflecteix una societat oberta i participativa.
Pot posar algun exemple?
El problema de l’Aeroport del Prat sempre ha existit, fa molts anys que Iberia no té un vol directe Barcelona-Nova York. Barcelona ha anat desenvolupant-se, però les infraestructures no han anat al mateix nivell. El govern català actual està més implicat en les decisions del govern estatal a Catalunya que els seus antecessors i, sens dubte, opina molt més, i ho ha aprofitat per abordar temes que estaven totalment aparcats i oblidats.
I això és bo?
Crec que qualsevol tema que es posa sobre la taula és una bona senyal, ja que permet que es pugui actuar més, incidint en ell.
Després del que va passar al Carmel ha de ser més difícil treballar.
La manera com estem portant les obres després del que ha passat al barri del Carmel és molt diferent, i crec que millor. Ara hi ha una llei d’obra pública, aprovada pel Parlament de Catalunya, i les obres es fan amb i per als veïns. Estan constantment informats del que fem i, el que els dóna molta tranquil litat, just abans que es construeixi un túnel fem una inspecció tècnica per les cases per si en el futur hi hagués alguna imperfecció poder arreglar.
Potser el que va passar amb les obres de l’AVE és que tenien massa pressa per acabar.
Les grans obres tenen el seu ritme i és arriscat accelerar. En general, l’Administració sempre té més pressa que les constructores, atès que és important posar en funcionament la infraestructura per a que els ciutadans facin ús d’ella. Per regla general, podem dir que un govern central no és tan sensible als ciutadans i, a més, està acostumat a treballar sobretot en zones rurals, entre ciutats. Hem de tenir en compte que, comparada amb altres ciutats, Barcelona està particularment sensibilitzada amb aquests temes, el que implica la necessitat d’estar doblement atents.
Les obres de l’AVE han afectat Rodalies. Ara s’està parlant de traspassos, quines conseqüències pot tenir aquest fet?
Les conseqüències econòmiques dels traspassos de competències són molt importants, ia Catalunya en general mai no han estat particularment favorables si ho comparem, per exemple, amb el País Basc que té moltes competències pròpies, però amb unes finances molt sanejades. El govern català està molt interessat en el traspàs de rodalies, però amb la seguretat que no tindrà conseqüències negatives en futurs pressupostos.
Per quin motiu no es pot esperar més a l’adjudicació del tram Sagrera-Sants?
Crec que s’ha pensat molt sobre el traçat, de fet portem bastants anys opinant, els polítics, la societat civil i els tècnics, i crec que el traçat actual, que espero que en el moment en què aquesta entrevista es publiqui ja estigui adjudicat, és el més adequat. El situar una de les estacions a Sagrera és una gran aposta, que tindrà implicacions molt positives en el desenvolupament de tota la zona. Està costant arrencar tot el procés de decisió de la urbanització de la zona, però ara ja ha començat a haver acord entre totes les parts i va bé. En Sagrera, a més, conflueixen moltes línies de tren, i per tant la solució comporta el seu temps, però les decisions importants ja estan preses. Ara falta que l’AVE arribi fins a l’estació.
A més, les obres de l’AVE han afectat altres transports com Ferrocarrils.
En efecte, el tancament de la línia de Ferrocarrils (L7 del Baix Llobregat) durant dos mesos tindrà com a conseqüència la pèrdua d’usuaris diaris, un cop es reobri el túnel. El que costa més de programar és com recuperar als passatgers perduts perquè la gent canvia de ruta, s’acostuma a prendre un altre metro, per exemple, i que tornin a utilitzar Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya costarà temps.
Quan es planifica una gran obra, sempre ha d’arribar una part del pressupost a Madrid?
Depèn de qui executi l’obra. Les obres de la Generalitat de Catalunya sorgeixen del seu pressupost. Alacant finança els projectes on té competència, com l’Ave o el desdoblament de la NII. En ambdós casos són projectes que fa molt de temps que estan pendents de ser efectuats. Quan es va redactar la clàusula addicional tercera de l’Estatut, en la qual es determina que la despesa en infraestructures del govern central ha de ser igual a la participació de Catalunya en el PIB, es va anar molt previsor. La clàusula estipula que, en cas que no s’executi el 100% de les obres responsabilitat del govern central, els diners excedentària es podrà utilitzar per a altres finalitats, com la construcció d’autovies de la Generalitat. Tanmateix l’objectiu és que el govern central es gasti els diners a Catalunya en les obres que té pendents, no a augmentar el pressupost del Govern. I crec que així ha de ser, per dotar Catalunya de les grans infraestructures necessàries.
Tenen molts més projectes pensats?
Els més importants són: l’Eix Transversal Ferroviari i l’Eix Orbital Ferroviari. Aquest últim, una línia que envolta l’àrea metropolitana de Barcelona, penso que és un bon exercici i és exactament el que ens agradaria fer en el futur: pensar com serà Catalunya d’aquí a uns anys i quin tipus d’infraestructura necessitareu en el futur. Podríem anomenar planificació d’oferta, ofereixes quelcom que actualment no té demanda per que no existeix, però que un cop construïda pot fomentar nous desplaçaments. Així mateix, permetrà descongestionar la zona de Barcelona. Estem treballant ja en els plans urbanístics, però són obres que estan ben pensades i que potser arriben en 15-20 anys.
