La Comissió Europea ha presentat el Pla per posar fi a la dependència de la UE pel que fa als combustibles fòssils russos (REPowerEU), que és la resposta a les dificultats i pertorbacions del mercat mundial de l’energia causades per la invasió d’Ucraïna per Rússia. Hi ha una doble urgència per transformar el sistema energètic europeu: posar fi a la dependència de la UE pel que fa als combustibles fòssils russos, que s’utilitzen com a arma econòmica i política i costen als contribuents europeus gairebé 100.000 milions d’euros a l’any, i fer front a la crisi climàtica. En actuar com a Unió, Europa pot eliminar gradualment la seva dependència respecte als combustibles fòssils russos amb més rapidesa. El 85% dels europeus creu que la UE hauria de reduir la seva dependència respecte al gas i el petroli russos com més aviat millor per donar suport a Ucraïna. Les mesures del Pla poden respondre a aquesta ambició mitjançant l’estalvi d’energia, la diversificació del subministrament d’energia i el desplegament accelerat de les energies renovables per substituir els combustibles fòssils a les llars, la indústria i la producció d’electricitat.
La transformació ecològica reforçarà el creixement econòmic, la seguretat i la lluita contra el canvi climàtic a favor d’Europa i dels nostres socis. El Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) ocupa un lloc central al Pla, ja que dóna suport a la planificació i el finançament coordinades de les infraestructures transfrontereres i nacionals, així com dels projectes i reformes en l’àmbit de l’energia. La Comissió proposa introduir modificacions específiques al Reglament de l’MRR per integrar capítols específics del Pla en els plans de recuperació i resiliència existents als Estats membres, a més del gran nombre de reformes i inversions pertinents que ja figuren en aquests plans. Les recomanacions específiques per país del cicle del Semestre Europeu del 2022 es tindran en compte en aquest procés.
Estalvi d’energia
L’estalvi d’energia és la manera més ràpida i barata de fer front a l’actual crisi energètica i reduir les factures. La Comissió proposa millorar les mesures d‟eficiència energètica a llarg termini, inclòs un augment del 9% al 13% de l‟objectiu vinculant d‟eficiència energètica en el marc del paquet “Objectiu 55” de la legislació sobre el Pacte Verd Europeu. Estalviar energia ens ajudarà a preparar-nos per als reptes potencials del proper hivern. Per tant, la Comissió també ha publicat avui una Comunicació sobre estalvi d’energia a la UE on es detallen els canvis de comportament a curt termini que podrien reduir la demanda de gas i petroli en un 5%, i s’anima als Estats membres a iniciar campanyes de comunicació específiques dirigides a les llars i la indústria. També s’anima els Estats membres a utilitzar mesures fiscals per fomentar l’estalvi d’energia, com ara tipus reduïts de l’IVA per als sistemes de calefacció energèticament eficients, l’aïllament d’edificis i els aparells i productes. La Comissió també estableix mesures cautelars en cas d’interrupció greu del subministrament, publicarà orientacions sobre els criteris de priorització per als clients i facilitarà un pla coordinat de reducció de la demanda a la UE.
Diversificació dels subministraments i suport als nostres socis internacionals
Fa uns quants mesos que la UE treballa amb socis internacionals per diversificar els subministraments i ha garantit nivells sense precedents d’importacions de GNL i majors lliuraments de gas per gasoducte. La recent creada Plataforma Europea per a l’Abastament d’Energia, recolzada per grups de treball regionals, permetrà l’adquisició conjunta i voluntària de gas, GNL i hidrogen mitjançant la posada en comú de la demanda, l’optimització de l’ús de les infraestructures i la coordinació del apropament als proveïdors. Com a pas següent, i reproduint l’ambició del programa comú d’adquisició de vacunes, la Comissió estudiarà el desenvolupament d’un mecanisme de compra conjunta que negociarà i contractarà compres de gas en nom dels Estats membres participants. La Comissió també estudiarà mesures legislatives per exigir la diversificació del subministrament de gas al llarg del temps per part dels estats membres. La Plataforma també permetrà ladquisició conjunta dhidrogen renovable.
L’Estratègia exterior de la UE en matèria d’energia adoptada facilitarà avui la diversificació energètica i la creació d’associacions a llarg termini amb els proveïdors, inclosa la cooperació en matèria d’hidrogen o altres tecnologies ecològiques. D’acord amb la passarel·la mundial, l’Estratègia dóna prioritat al compromís de la UE amb la transició energètica ecològica i justa a nivell mundial, augmentant l’estalvi i l’eficiència energètica per reduir la pressió sobre els preus, impulsant el desenvolupament de les energies renovables i l’hidrogen i intensificant la diplomàcia energètica. A la Mediterrània i al mar del Nord es desenvoluparan grans corredors d’hidrogen. Davant l’agressió de Rússia, la UE donarà suport a Ucraïna, Moldàvia, els països dels Balcans Occidentals i de l’Associació Oriental, així com els nostres socis més vulnerables. Amb Ucraïna continuarem col·laborant per garantir la seguretat del subministrament i un sector energètic operatiu, establint alhora les condicions per al futur comerç d’electricitat i hidrogen renovable, així com reconstruint el sistema energètic en el marc de la iniciativa REPowerUkraine.
Acceleració del desplegament de les energies renovables
Una expansió i una acceleració enormes de les energies renovables a la producció d’electricitat, la indústria, els edificis i el transport acceleraran la nostra independència, impulsaran la transició ecològica i reduiran els preus a llarg termini. La Comissió proposa augmentar l’objectiu principal per al 2030 en matèria d’energies renovables del 40% al 45% en el marc del paquet de mesures Objectiu 55. L’establiment d’aquesta ambició general més gran crearà el marc per a altres iniciatives, entre les quals:
- Una Estratègia denergia solar de la UE específica per duplicar la capacitat solar fotovoltaica daquí a 2025 i instal·lar 600 GW daquí a 2030.
- Una Iniciativa d’energia solar a les teulades amb l’obligació legal d’instal·lar panells solars a nous edificis públics i comercials i edificis residencials nous.
- Duplicació de la taxa de desplegament de bombes de calor i mesures per integrar lenergia geotèrmica i solar tèrmica en els sistemes de calefacció urbana i comunitària modernitzats.
- Una recomanació de la Comissió per abordar la lentitud i la complexitat dels permisos per a grans projectes d’energies renovables i una modificació específica de la Directiva sobre fonts d’energia renovables per reconèixer-les com a interès públic superior. Els Estats membres han d’establir zones específiques per a les energies renovables, amb processos d’autorització abreujats i simplificats a les zones amb riscos mediambientals menors. Per ajudar a identificar ràpidament aquestes zones d’accés a la xarxa, la Comissió està posant a disposició conjunts de dades sobre zones sensibles des del punt de vista mediambiental com a part de la seva eina de cartografia digital per a les dades geogràfiques relacionades amb l’energia, la indústria i les infraestructures.
- Establir un objectiu de 10 milions de tones de producció nacional d’hidrogen renovable i de 10 milions de tones d’importacions per al 2030, per substituir el gas natural, el carbó i el petroli en indústries i sectors del transport difícils de descarbonitzar. Per accelerar el mercat de l’hidrogen, els col·legis- ladors haurien d’acordar subobjectius més elevats per a sectors específics. La Comissió també publica dos actes delegats sobre la definició i la producció d’hidrogen renovable per garantir que la producció condueixi a una descarbonització neta. Per accelerar els projectes d’hidrogen, es reserva un finançament addicional de 200 milions EUR per investigació, i la Comissió es compromet a completar l’avaluació dels primers projectes importants d’interès europeu comuns durant l’estiu.
- Un Pla d’acció sobre el biometà estableix eines com una nova Aliança Industrial del Biometà i incentius financers per augmentar la producció a 35 milions de metres cúbics d’aquí al 2030, en particular a través de la política agrícola comuna.
Reducció del consum de combustibles fòssils a la indústria i el transport
La substitució del carbó, el petroli i el gas natural en els processos industrials reduirà les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i en reforçarà la seguretat i la competitivitat. L’estalvi d’energia, l’eficiència, la substitució de combustibles, l’electrificació i una acceptació més gran de l’hidrogen renovable, el biogàs i el biometà per part de la indústria podrien estalviar fins a 35 milions de metres cúbics de gas natural d’aquí a 2030, a més del que preveuen les propostes «Objectiu 55».
La Comissió posarà en marxa contractes de carboni per diferències per donar suport a l’adopció de l’hidrogen verd per la indústria i un finançament específic per al Pla REPowerEU en el marc del Fons d’Innovació, utilitzant els ingressos procedents del comerç de drets d’emissió per continuar donant suport al abandó de la dependència respecte a Rússia en matèria de combustibles fòssils. La Comissió també ofereix orientacions sobre els acords de compra denergia i energies renovables i establirà un mecanisme dassessorament tècnic amb el Banc Europeu dInversions. Per mantenir i recuperar el lideratge tecnològic i industrial en àmbits com l’energia solar i l’hidrogen, i donar suport a la disponibilitat de personal, la Comissió proposa establir una Aliança de la Indústria Solar de la UE i una associació a gran escala en matèria de capacitats . La Comissió també intensificarà els treballs sobre el subministrament de primeres matèries fonamentals i prepararà una proposta legislativa.
Per augmentar l’estalvi d’energia i l’eficiència energètica al sector del transport i accelerar la transició cap a vehicles sense emissions, la Comissió presentarà un paquet de mesures sobre l’ecologització del transport de mercaderies, amb l’objectiu d’augmentar-ne significativament l’eficiència energètica, i estudiarà una iniciativa legislativa per augmentar el percentatge de vehicles sense emissions als parcs automobilístics públics i empresarials per sobre de certa grandària. La Comunicació de la UE sobre l’estalvi d’energia també inclou nombroses recomanacions a les ciutats, les regions i les autoritats nacionals que poden contribuir eficaçment a la substitució dels combustibles fòssils en el sector del transport.
Inversió intel·ligent
La consecució dels objectius del Pla REPowerEU requereix una inversió addicional de 210.000 milions d’euros d’aquí al 2027. Es tracta d’un pagament a compte per la nostra independència i seguretat. Reduir les importacions de combustibles fòssils procedents de Rússia també ens pot estalviar gairebé 100.000 milions d’euros a l’any. Aquestes inversions han de ser realitzades pels sectors públic i privat, així com a escala nacional, transfronterera i de la UE.
Per donar suport al Pla REPowerEU, ja estan disponibles 225.000 milions d’euros en préstecs en el marc del MRR. La Comissió ha adoptat avui legislació i orientacions per als estats membres sobre com modificar i complementar els seus plans de recuperació i resiliència en el context del Pla REPowerEU. A més, la Comissió proposa augmentar la dotació financera del MRR amb 20.000 milions d’euros en subvencions procedents de la venda de drets d’emissió del règim de comerç de drets d’emissió de la UE actualment a la reserva d’estabilitat del mercat, que se subhastaran de manera que no pertorbin el mercat. Com a tal, el RCDE no només redueix les emissions i l’ús de combustibles fòssils, sinó que també genera els fons necessaris per assolir la independència energètica.
En el marc de l’actual MFP, la política de cohesió ja donarà suport a projectes de descarbonització i transició ecològica amb un màxim de 100.000 milions d’euros invertint en energies renovables, hidrogen i infraestructures. Podrien posar-se a disposició 26.900 milions d’euros addicionals dels fons de cohesió en transferències voluntàries al MRR. 7 500 milions d’euros més de la política agrícola comuna també es posen a disposició a través de transferències voluntàries al MRR. La Comissió duplicarà el finançament disponible per a la convocatòria a gran escala del Fons d’Innovació del 2022, que s’elevarà aquesta tardor a uns 3.000 milions d’euros.
Les xarxes transeuropees d’energia (RTE-E) han contribuït a crear una infraestructura de gas de la UE resilient i interconnectada. Cal una infraestructura de gas addicional limitada, estimada en uns 10.000 milions d’euros d’inversió, per complementar la llista de projectes d’interès comú (PIC) existent i compensar plenament la pèrdua futura de les importacions de gas rus. Les necessitats de substitució del proper decenni poden satisfer-se sense bloquejar els combustibles fòssils, crear actius obsolets o obstaculitzar les nostres ambicions climàtiques. Accelerar els PIC delectricitat també serà essencial per adaptar la xarxa elèctrica a les nostres necessitats futures. El Mecanisme Connectar Europa donarà suport a aquesta iniciativa, i la Comissió ha posat en marxa avui una nova convocatòria de propostes amb un pressupost de 800 milions d’euros, i una altra a principis del 2023.
