El Congrés viu una jornada històrica amb l’ús del català, el gallec i el basc en un ple que dona via lliure per majoria absoluta a tramitar per urgència la reforma del reglament
Un PSOE necessitat per la investidura hi dona suport un any després de negar-s’hi Nogueras adverteix que el següent dret a la llista és el de l’autodeterminació
El PSOE de Pedro Sánchez va intentar fer de la necessitat virtut mostrant-se ahir un acèrrim defensor del plurilingüisme al Congrés –i també a Europa– donant via lliure a tramitar la reforma del reglament que permeti utilitzar sense entrebancs les llengües cooficials –el català, el basc i el gallec— que tot just fa tretze mesos va tombar als mateixos partits independentistes i sobiranistes de l’hemicicle que ho van proposar. Forçats a fer concessions si volen repetir govern a La Moncloa i no tornar a les urnes, els de Pedro Sánchez han fet un viratge de 180 graus per poder anar acumulant suports a obrir negociacions un cop fracassi la investidura del popular Alberto Núñez Feijóo els propers 26 i 27 de setembre.
El que fa un any, i molts més, va costar abaixades de micròfon per part de la presidència de la mesa –ja fos Meritxell Batet, Alfonso Rodríguez Gómez o altres– als polítics catalans Joan Tardà, Montse Bassas, Míriam Nogueras, Albert Botran, però també a la basca Mertxe Aizpurua o Néstor Rego, del BNG, ahir es va convertir en una majoria absoluta que aprovava prendre en consideració la iniciativa –176 vots a favor, 169 en contra i dues abstencions (suposen que per error de diputats del PSOE i Sumar)– i permetre que es faci per tràmit de lectura única i per via d’urgència, amb 179 vots a favor i 171 en contra.
