Visitem avui la comarca del Berguedà. Al peu d’un imponent Pedraforca hi trobem la localitat de Saldes i el seu alcalde, Moisès Masanas, que ens atén per primera vegada.
Es troba vostè en la meitat de la seva segona legislatura. Diria que han estat els dos anys més complicats del seu mandat?
No ben bé. Quan vam entrar a governar, la situació a l’ajuntament era bastant complicada i la gestió econòmica dels quatre primers anys va ser molt complexa. Ara bé, en qüestions externes, que no s’han originat dins de l’ajuntament, la gestió de la pandèmia i de la nevada de 2018 han estat assumptes complexos.
Què ens pot dir de les fotografies personals que ha escollit?
La primera l’he triada perquè és de quan jo era molt petit. Estic davant del primer taxi que hi va haver a Saldes, que era el cotxe del meu pare, precisament. Va suposar un abans i un després al poble, perquè les comunicacions van millorar molt.
La segona és d’un Aplec a Gresolet, que és un bé cultural molt arrelat al poble i que estava molt malmès. Aquesta legislatura hem pogut fer un arranjament important a la teulada.
I la tercera foto és una mostra de l’abans i el després del poble. És un muntatge de dues fotografies de com era el poble a principis del segle XX i de com és actualment. Per a mi seria una bona representació de l’evolució que hem viscut.
Quina afectació ha tingut la pandèmia sobre Saldes, a nivell social i econòmic?
Hem tingut una doble afectació. D’una banda, moltes persones arrelades al poble, que tenen una segona residència aquí, no han pogut venir durant molts mesos. I ha estat dur. D’altra banda, la gent que viu al poble durant tot l’any depèn molt del turisme i per tant han patit una afectació econòmica molt important. Hem hagut de passar molts mesos amb els recursos turístics tancats o pràcticament tancats. Així doncs, hem tingut afectació social i econòmica, sí.
La gent que viu al poble durant tot l’any depèn molt del turisme i han patit una afectació econòmica molt important.
Com definiria el caràcter dels veïns i veïnes del poble? El seu tarannà…
El nostre és un poble d’arrels mineres molt antigues, que provenen de finals del segle XIX i principis del XX. Així que vam acollir una immigració molt important. Som un poble de mestissatge, amb diferents cultures que van arribar molts anys enrere: de Lleó, d’Andalusia, d’Extremadura, de Múrcia… Totes aquestes persones van venir a treballar i a establir-se aquí. També depenem força del turisme, actualment. A més som de muntanya. Vull dir que també tenim certes complicacions orogràfiques, dispersió de nuclis i llogarrets… No som un poble tan compacte com podrien ser els pobles rurals, i estem molt acostumats a veure desfilar la gent.
No som un poble tan compacte com podrien ser els pobles rurals, i estem molt acostumats a veure desfilar la gent.
Aquesta disseminació té algun efecte negatiu en el sentiment de poble i en l’associacionisme local?
No. Nosaltres conservem les festes majors de cadascuna de les parròquies que conformen el municipi de Saldes. Tenim Santa Severina i Sant Martí a Saldes, Sant Andreu a l’Espà, Sant Cerni a Maçaners… Cada nucli manté la seva idiosincràsia, però tenim moltes associacions municipals, com la de geganters, la de Santa Bàrbara, els caçadors, els camats de Gresolet… Tot i conservar les peculiaritats de cadascun dels nuclis ens mantenim com un sol municipi.
Tot i conservar les peculiaritats de cadascun dels nuclis ens mantenim com un sol municipi
Què diria que és el millor i el pitjor de Saldes?
El millor és que normalment trobes molta col·laboració. I això és bo per a la gestió. El pitjor és l’orografia. El punt més alt el tenim a 2.507 metres i el més baix a 868. Tenim, doncs, 1.600 metres de desnivell en 8 km quadrats. Això té molt d’impacte en la xarxa de camins, que és molt extensa (més de 130 km) i quan plou torrencialment o neva se’ns generen grans destrosses i xaragalls en els camins. Des del punt de vista de la gestió això és sens dubte el pitjor.
Com dèieu, el seu és un municipi turístic que pot passar dels 300 als 3.000 habitants en temporada alta. Això és un repte per a la gestió, també.
Evidentment que sí. Però també és el nostre motor econòmic, així que no ens queixarem. Planteja desafiaments com que cal tenir preparada la xarxa d’aigua i el clavegueram, però val la pena batallar-ho, perquè ens dona de menjar.
Com es presenta l’estiu a Saldes? Quina perspectiva tenen?
El que esperem és que els valors es mantinguin a la baixa i que puguem passar un estiu normal, en què tothom que vingui pugui gaudir i sortir. L’any passat vam acollir molts visitants. Enguany esperem que també en puguin venir molts i que estiguin molt contents aquí.
Quins indrets ens recomanaria visitar?
Nosaltres tenim molta riquesa paisatgística i podríem anar des del mirador del Pedraforca, que és un dels espais amb més èxit del parc natural, fins a la fageda de Gresolet. Són uns boscos amb dotze arbres monumentals, entre faigs i avets. També tenim moltes coses interessants des del punt de vista gastronòmic i geològic. Qui vulgui veure el cel nocturn, aquí en trobarà un de qualitat.
Precisament van aconseguir el distintiu de “cel nocturn de qualitat”.
Vam ser el primer municipi en obtenir-lo, sí. Estàvem treballant en el canvi d’enllumenat i vam veure que el Departament de Territori i Sostenibilitat proposava aquesta normativa. Així que vam adaptar-nos-hi abans que ningú. Vam treballar juntament amb la Diputació de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya per fer tot el projecte d’enllumenat. N’estem molt contents, perquè va anar molt bé.
Abans ens deia que, quan va entrar al govern municipal, la situació econòmica no era gaire bona. Com és l’actual?
Afortunadament hem pogut fer un treball de formigueta, i a base de molt d’estalvi, hem revertit la situació. Si tot va bé aviat tornarem la darrera part del deute que teníem amb un creditor i tindrem l’ajuntament sanejat del tot. Això permetrà fer nous contractes i entomar les coses d’una altra manera.
Afortunadament hem pogut fer un treball de formigueta, i a base de molt d’estalvi, hem revertit la situació de dèficit municipal.
Quins són els reptes que queden per a la segona meitat d’aquesta legislatura?
Com li deia abans, l’orografia del municipi és complicada i tenim un greu problema amb la xarxa de sanejament. A més, tenim moviments geològics, perquè tenim el Pedraforca i tota una sèrie de terrenys de deposició pel damunt. Quan fem alguna obra, com ara una carretera, el terreny es belluga per causa d’uns assentaments diferencials. Això ens afecta, per exemple, la xarxa de clavegueram, que és molt antiga i que pateix constants fuites.
A partir d’aquest any, l’ACA tenia previst de fer tot el sanejament i la primera feina que hem de fer, quan es plantegin portar la depuradora, és tenir una xarxa de clavegueram en condicions. Això tindrà impacte en tots els carrers i places del poble, on fa anys que no s’hi fa cap actuació. Nosaltres pensem treballar-hi en aquesta part final de la legislatura.
I a nivell de promoció econòmica? Quines serien les principals línies, i què és el que estan fent?
En aquest cas estem en un projecte juntament amb la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa. Estem treballant en la valorització de la fusta. Com a propietari de la majoria dels boscos del municipi, l’ajuntament vol una gestió forestal sostenible, que mantingui l’estat natural dels boscos i a la vegada que en faci viable l’explotació. A banda d’això també estem treballant la idea de fer un par solar en forma cooperativa. Busquem la sobirania energètica del municipi a partir de fonts renovables i de quilòmetre zero.
Ens podria dir quin ha estat el millor moment que ha viscut al capdavant de l’alcaldia? I el pitjor també.
De millors n’hi ha molts… Com que tens molt de contacte amb la gent, quan li resols un problema a la veïna que se’t presenta amb un drama, o li dones resposta a un assumpte d’un veí, sempre és un bon moment. De fet, et fas alcalde o alcaldessa per això. I en pobles tan petits, n’hi ha molts. Al final les petites coses són el que fan que la gent funcioni.
I el pitjor moment va ser durant el confinament… Quan parlava amb la gent del sector turístic del poble i miràvem de pensar com ens ho faríem, o si ens deixarien obrir o no. Ha estat una angoixa molt dura. Gent que tenen inversions importants, treballadors… i que no sabien si podrien mantenir el negoci.
Quan es troba amb els seus companys i companyes d’alcaldia, de quins temes parlen? Què és el que més els preocupa.
Actualment ens preocupa tota la qüestió de les telecomunicacions. Nosaltres necessitem que ens funcionin molt bé. Si no, ja podem parlar d’equilibri territorial, que la gent no vindrà a viure aquí, si no té les mateixes connexions que té a la ciutat. Això és el més urgent.
Un altre tema important és que no podem perdre més serveis. En aquest país ens estem trobant amb maldecaps amb les escoles, les consultes dels metges…. Entenc que els pressupostos de les conselleries són els que són i que cal veure com quadrar-los. Però en aquests pobles tenim dispersió i una població molt envellida. Cal que les administracions vegin que cal mantenir tots aquests serveis.
I el parc d’habitatge? En tenen de disponible?
Aquest és un altre gran problema. Als pobles en què tenim pressió turística s’hi construeixen apartaments que estan tancats entre setmana i actius durant les vacances. Però, és clar, la gent vol poder viure i treballar al poble. I això encareix molt el preu de lloguer. Ara estem en un projecte de recuperació del parc de vivendes municipals.
L’any 1960 nosaltres teníem 1.065 habitants i teníem l’escola de l’Espà, la de Maçaners i la de Saldes, que n’era una per als nens i una per a les nenes, perquè encara hi havia segregació. Per tant, també hi havia els pisos dels mestres i les mestres. Ara estem en projecte de recuperar-ho. En breu traurem dos pisos a concurs públic, esperem treure’n dos més a primers de l’any vinent i, si tot anés molt bé, a finals de l’any 22 dos més, de manera que voldríem arribar a disposar de 8 pisos municipals per posar-los a lloguer amb bonificació, per tal que qui vulgui venir a viure al territori i portar nens a les escoles puguin fer-ho i tenir el seu projecte vital aquí.
Als pobles en què tenim pressió turística s’hi construeixen apartaments que estan tancats entre setmana i actius durant les vacances. I això encareix molt el preu de lloguer.
Vostè creu que es té suficientment en compte l’opinió dels municipis a l’hora de planificar el futur del país?
No, no. Vam tenir bastant debat amb l’Agència Catalana de la Natura quan ens vam assabentar que tot ja estava fet. Si nosaltres, que som els micropobles, gestionem el 70% del territori i som el 3% de la població, volem que quan es legisli se’ns tingui més en compte. Ja sigui des de Barcelona, des del Govern Central, des d’Europa o des d’on sigui. Volem que ens preguntin, perquè en ple segle XXI no és tan complicat fer-ho, abans de prendre decisions en lleis d’aquest estil.
Si nosaltres, que som els micropobles, gestionem el 70% del territori i som el 3% de la població, volem que quan es legisli se’ns tingui més en compte.
Quina és la seva agenda del dia d’avui?
A primera hora hem estat reunits amb el Parc Natural, perquè el proper divendres tenim la presentació de les oficines d’informació i turisme. Seguidament tenim l’entrevista amb vosaltres i, a continuació, tenim reunió amb l’assistent social. A la tarda, ens trobarem amb els tècnics de l’ajuntament per posar fil a l’agulla en el pla d’inversions de 2022.
