Alcaldes.eu i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya preparen una edició del Curs de Màrqueting Electoral – “Com dur a terme una campanya electoral municipal”. Avui entrevistem un dels seus formadors, l’especialista en intel·ligència sociodemogràfica Àngels Pont, directora del GESOP.
Àngels Pont.
Directora de GESOP, Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública, S.L.
Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials, especialitat en Sociologia i Política per la Universitat de Barcelona (1981-1986).
Experta en estudis socials, polítics i electorals.
Dins del curs de màrqueting electoral, vostè s’ocupa d’explicar les eines necessàries per a fer una bona diagnosi de campanya.
Així és. Fer una diagnosi implica saber quina és la informació rellevant, com podem obtenir-la, per a què ens serveix cada dada, com podem relacionar unes dades amb altres i com les organitzem a fi que ens siguin útils, de cara a portar a terme l’estratègia de campanya.
Així és. Fer una diagnosi implica saber quina és la informació rellevant, com podem obtenir-la, per a què ens serveix cada dada, com podem relacionar unes dades amb altres i com les organitzem a fi que ens siguin útils, de cara a portar a terme l’estratègia de campanya.
“Fer una diagnosi implica saber quina és la informació rellevant i necessària, com podem obtenir-la, per a què serveix cada dada, com podem relacionar unes dades amb altres i com les organitzem per tal que ens siguin útils, de cara a portar a terme l’estratègia”
I l’enquesta és una d’aquestes eines.
En el curs ens basem molt en les enquestes, però no tot són enquestes. També hi ha molta informació qualitativa que ens ajuda a preparar una bona interpretació de l’entorn i, també, de les pròpies enquestes. Per exemple, la història electoral local, o les característiques sociològiques del municipi o dels seus barris. Així doncs, hi ha una sèrie d’informacions que necessitem per saber com cal plantejar una enquesta electoral. I també les veiem al curs.
En el curs ens basem molt en les enquestes, però no tot són enquestes. També hi ha molta informació qualitativa que ens ajuda a preparar una bona interpretació de l’entorn i, també, de les pròpies enquestes. Per exemple, la història electoral local, o les característiques sociològiques del municipi o dels seus barris. Així doncs, hi ha una sèrie d’informacions que necessitem per saber com cal plantejar una enquesta electoral. I també les veiem al curs.
“No tot són enquestes. També hi ha molta informació qualitativa que ens ajuda a preparar una bona interpretació de l’entorn i, també, de les mateixes enquestes”
Aquesta filosofia de coneixement de l’entorn és vàlida per a grans ciutats i pobles petits?
Per a fer una enquesta ens cal una certa dimensió demogràfica, això és, a partir d’uns 5.000 habitants. En municipis petits és molt difícil fer enquestes, i potser no és el més adequat. Entre d’altres coses perquè potser acabaríem preguntant a tots els habitants. Així doncs, ens caldrien altres estratègies, que impliquen combinar dades més qualitatives, o fer menys entrevistes, o a un ritme menor. Però la filosofia és igual per a tothom, sí, tant per a grans ciutats, com per a pobles petits.
Per a fer una enquesta ens cal una certa dimensió demogràfica, això és, a partir d’uns 5.000 habitants. En municipis petits és molt difícil fer enquestes, i potser no és el més adequat. Entre d’altres coses perquè potser acabaríem preguntant a tots els habitants. Així doncs, ens caldrien altres estratègies, que impliquen combinar dades més qualitatives, o fer menys entrevistes, o a un ritme menor. Però la filosofia és igual per a tothom, sí, tant per a grans ciutats, com per a pobles petits.
Així doncs, si en el curs s’hi inscriuen candidats de pobles petits també trobaran coneixements útils?
Així és. Volem oferir una visió global de les eines disponibles. No només de l’enquesta. Com dèiem abans, hi ha un conjunt d’informacions addicionals que són necessàries. Si en una enquesta demanem només sobre el vot, sobre el candidat i sobre els problemes del municipi, no obtindrem els millors resultats. El primer que hem de fer és una bona aproximació al municipi. Cal parlar amb qui ens encarrega l’enquesta, conèixer quina és la seva visió i quina és la visió dels adversaris… I aquesta informació sí que està disponible en qualsevol municipi.
Així és. Volem oferir una visió global de les eines disponibles. No només de l’enquesta. Com dèiem abans, hi ha un conjunt d’informacions addicionals que són necessàries. Si en una enquesta demanem només sobre el vot, sobre el candidat i sobre els problemes del municipi, no obtindrem els millors resultats. El primer que hem de fer és una bona aproximació al municipi. Cal parlar amb qui ens encarrega l’enquesta, conèixer quina és la seva visió i quina és la visió dels adversaris… I aquesta informació sí que està disponible en qualsevol municipi.
“El primer que hem de fer és una bona aproximació al municipi. Cal parlar amb qui ens encarrega l’enquesta, conèixer quina és la seva visió i quina és la visió dels adversaris… I aquesta informació sí que està disponible en qualsevol municipi”
L’eina que acabarem fent servir serà més o menys sofisticada en funció de les característiques i limitacions del propi municipi. Els més petits ens oferiran proximitat espacial i els més grans ens donaran la possibilitat de conèixer a través de les enquestes.
Per què creu que ara és un bon moment per a fer un curs de màrqueting electoral?
Aquest és el moment. Ens trobem a menys d’un any i mig de les properes eleccions municipals. Si res no canvia, seran les properes eleccions que tindrem i el nostre panorama polític, no només general sinó també municipal, està molt fragmentat i és incert. Els municipis tenen un funcionament i una política pròpia, els votants distingeixen molt bé la política municipal de la general. Però qualsevol campanya es comença a preparar, com se sol dir, el dia que acaba l’anterior.
Aquest és el moment. Ens trobem a menys d’un any i mig de les properes eleccions municipals. Si res no canvia, seran les properes eleccions que tindrem i el nostre panorama polític, no només general sinó també municipal, està molt fragmentat i és incert. Els municipis tenen un funcionament i una política pròpia, els votants distingeixen molt bé la política municipal de la general. Però qualsevol campanya es comença a preparar, com se sol dir, el dia que acaba l’anterior.
Ara és quan cal definir l’estratègia electoral. A la tornada de les vacances d’estiu de 2018, tots els partits polítics tindran la mirada i les actuacions posades en les properes eleccions municipals.