Portbou

En origen, Portbou consistia en una cala i una vall pertanyents al monestir de Sant Quirze de Colera. El 1802 va aconseguir la cèdula de poblament i, finalment, el 1872, amb l’arribada del ferrocarril, va començar a rebre el progrés i la població. Uns anys després, el 1885, Portbou se segregà de Colera i va anar creixent fins assolir els 3.900 habitants, a l’esclat de la Guerra Civil. La vila era, aleshores, el segon municipi més poblat del Baix Empordà i era tan pròspera que comptava amb dos casinos, una orquestra, un sindicat d’oficis i una representació de la CNT, a banda de diversos mitjans de comunicació. En el moment del gran conflicte bèl·lic espanyol, els túnels ferroviaris, i d’altres localitzacions, van ser emprats com a refugis per part de la població, i milers de persones van protegir-s’hi o van fer-hi estada, de camí cap al forçat exili francès. Al llarg de les dècades següents, el que va suposar la prosperitat per a l’Europa de postguerra (el Mercat Comú, la Unió Econòmica i Monetària, etc.) va comportar la progressiva decadència econòmica de la localitat: de ser lloc de pas fronterer, burocràtic i de gestió de negocis, a ser, merament, el lloc de pas, sense aturar-s’hi. La vila té, actualment, uns 1.100 habitants. I l’objectiu del nou projecte municipal és la d’esdevenir el gran hub ferroviari de Catalunya, atraure ocupació tecnològica i ben retribuïda i turistes familiars delerosos de gaudir del bon mar i muntanya.