L’alcalde Nova ens recorda que Llívia és, des de fa segles, una vila. Gràcies a això, avui s’hi parla català, i no francès. El rei Felip V d’Espanya va lliurar pobles (i no viles) a França al segle XVII per causa del Tractat dels Pirineus. Ara, la vila és un enclavament envoltat de terres de l’Estat veí, amb el que existeix, segons ens diu, una relació d’encaix i de col·laboració. Elies Nova porta uns mesos a l’ajuntament en el que és el seu primer mandat.
“La feina d’alcalde és emocionant. Ara veus que és possible treballar per a fer les coses realitat”
“La relació amb Endavant Cerdanya és molt còmoda i estem ben avinguts. Si no fos per què les llistes ja estaven tancades, probablement hauríem anat a les municipals de manera conjunta”
“Aquests primers mesos em costa conciliar la vida laboral amb la d’empresari i la familiar… Em falten hores”
“Oriol Junqueras, és un personatge emblemàtic: en els seus mítings arriba profundament a tothom”
“Llívia és un lloc on s’hi pot trobar calma. El que vingui a viure-hi no se’n penedirà…”
Vostè va sortir escollit alcalde per primer cop en les darreres eleccions municipals. Abans seguia la política però des de lluny. Com se sent en aquests primers mesos de mandat?
Em sento molt emocionant. La feina m’agrada força. Abans només podies somniar coses per al municipi. Ara veus que és possible treballar per a fer-les viables. I quan ho aconsegueixes, la sensació és molt gratificant.
El seu equip de govern està format per persones procedents de l’àmbit privat…
Tots som empresaris i portem l’Ajuntament com si fos la nostra empresa. Vull dir, el gestionem d’una manera que generi beneficis per al municipi. És la nostra cultura i creiem que és la millor manera que tenim de treballar per al poble.
A Llívia hi ha un pacte de govern entre vostès (ERC) i Endavant Cerdanya. Vostè governarà els dos primers anys i el senyor Pou ho farà els altres dos. De quina manera gestionaran les principals accions de govern?
La nostra idea és que el pacte sigui durador. El senyor Pous d’Endavant Cerdanya és ara el primer tinent d’alcalde i, segurament, d’aquí a dos anys ho seré jo. La veritat és que la relació és molt còmoda i estem molt ben avinguts. Si no fos per què les llistes ja estaven tancades, probablement hauríem anat a les municipals de manera conjunta.
I el que s’ha trobat en el càrrec era tal i com s’ho esperava?
Tot i que és gratificant, hi ha molta més feina del que em pensava. Aquests primers mesos em costa conciliar la vida laboral amb la d’empresari i la familiar… Em falten hores.
Com defineix la seva manera de fer a la política? Com és la seva forma de gestionar?
Em defineixo com una persona tranquil·la… No m’esvero massa per dir-ho d’alguna manera. I intento escoltar tothom, soc bastant conciliador i no deixo que la gent em pressioni… No deixo que se’m cavalquin.
Quin és el seu referent polític?
Com a membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, evidentment en Macià. Però més contemporàniament tenim en Junqueras, que és un personatge emblemàtic i amb un tarannà molt proper al poble. La seva manera de parlar m’agrada molt. En els seus mítings arriba profundament a tothom.
Com li agradaria que el recordessin?
Evidentment com a un alcalde que ha treballat seriosament pel seu poble i que, juntament amb el seu equip de govern, ha pogut assolir els seus propòsits.
Parlem ara del municipi. Vostès tenen la peculiaritat de ser un encabiment envoltat de territori francès… És un fet curiós.
Aquesta particularitat prové del Tractat dels Pirineus, el 1659. Aleshores el rei Felip V d’Espanya va donar una sèrie de pobles, en concret 33, a França. Nosaltres estàvem entre aquests, però pel fet de tenir la condició de vila vam quedar exclosos del pacte. Per això vam quedar envoltats de territori francès.
Entre d’altres coses el seu poble és famós per la seva Farmàcia Esteve, una de les més antigues d’Europa, que es pot visitar encara, com a museu.
Efectivament. Des de 1926 la Farmàcia ja no atén al públic com a tal, sinó com a museu per a visitar. D’altra banda, el museu ha estat emplaçat en tres llocs diferents. Primerament a la torre Bernat de Soc, davant de l’ajuntament. Després en un edifici al costat nostre i finalment, el 2012, quan vam remodelar l’ajuntament, el vam col·locar als baixos.
Ara, a més, el tenen obert tots els dies de l’any…
Llívia, com tota la Cerdanya, és turística tot l’any. Sempre hi ha gent passejant, que arriba amb autocars de tour-operadors. Tradicionalment, els dilluns tanquen tots els comerços de la Cerdanya, però els turistes segueixen venint aquell dia i s’ho trobaven tancat. El mateix personal del museu van proposar reorganitzar els seus horaris a fi de poder obrir tots els dies de la setmana (a excepció del diumenge, segons diu la web del poble N.del.R.).
Ja que parlem d’elements destacats i diferencials del seu poble, digui’ns motius pels quals un foraster pot venir a viure a Llívia…
És un lloc on hi pot trobar calma. L’espai i el paisatge són invariables i qui ve de fora se’n sol enamorar. El que vingui no se’n penedirà…
A banda de la Farmàcia, quins són els indrets emblemàtics?
A la part alta hi tenim el castell, que és un lloc on hi ha unes vistes espectaculars de tot l’enclavament i de tot les muntanyes voltants. Però tot Llívia és un paisatge. A la part baixa, al costat del riu hi tenim el Parc de Sant Guillem, una zona verda de 50.000 metres quadrats on tot l’any és cap de setmana i a l’estiu està sempre pleníssim de gent. És una zona d’esbarjo on els visitants s’hi troben molt de gust.
Un dels objectius del municipi és el de situar-se en el mapa turístic i comercial del país. Ho estan aconseguint?
Sempre hem treballat l’aspecte turístic, i sempre intentem que Llívia estigui en el mapa com a referent. El propi enclavament ja és una marca per a nosaltres. I tenim l’avantatge de trobar-nos en un lloc idíl·lic on es pot practicar el turisme de salut, i tots els esports possibles: des de senderisme fins a esquí; bicicleta, tant de muntanya com de carretera… I a banda som un referent gastronòmic: tenim els millors restaurants de la comarca.
Un altre dels atractius és el Festival de Música…
Enguany n’hem celebrat l’edició 34. Després de tot aquest temps ja és un referent. Sempre s’ha dedicat a la música clàssica, i el que volem nosaltres és atraure altres públics. Volem que Llívia destaqui en la música per altres motius nous.
Quina és la situació financera de l’Ajuntament?
En aquest moment és bona. Mirem de contenir les despeses i volem invertir en les coses importants.
Promouen la creació d’ocupació?
En aquests moments des de l’ajuntament no podem fer contractacions, si no són temporals, per exemple durant la temporada d’estiu. Però la llei no ens permet agafar ningú de manera fixa, tot i que probablement seria necessari augmentar la plantilla en alguns llocs.
La gent de Llívia se’n va a buscar el treball fora o es queda aquí en l’hostaleria i la gastronomia?
Dins del mateix municipi hi tenim activitat hostalera, i de construcció (tot i que ara malauradament està de baixa). També tenim diverses empreses vinculades als esports i als serveis turístics i a l’esquí que donen feina a molta gent.
Quina diria que és la seva utopia del municipi?
M’agradaria que Llívia fos un referent turístic i un lloc idíl·lic per a viure-hi.
Per als seus dos anys de legislatura, quines són les principals prioritats?
La primera proposta, que ja hem engegat, és la construcció de la nova escola de Llívia. Portem molt de temps desitjant-la i al final hem decidit que sigui l’ajuntament amb els seus propis medis el que la promogui. Si haguéssim d’esperar a Ensenyament podien haver passat cinc o sis anys més. Ara, en dos anys i mig, intentarem tenir l’escola construïda. Aquest és el projecte al que destinem la part principal del pressupost.
I quines altres prioritats –o eixos- tenen per a la vila?
Seguirem treballant en promoció turística, mirarem de rebaixar impostos i mantenir els serveis del municipi com l’arranjament de camins i de carrers. Les obres de dalt, al Castell, també són importants perquè ajuden al turisme: hem trobat restes romanes que cal promocionar perquè val la pena que la gent les conegui.
Què pot aportar la independència de Catalunya als ciutadans?
En primer lloc, dignitat en front la manera com ens tracta l’Estat espanyol. En segon, poder gestionar els propis recursos. I en tercer assolir una fita com a país.
I quina creu que hauria de ser la relació entre la Catalunya independent i l’Estat espanyol?
Com la que actualment tenim nosaltres amb França, vull dir una relació d’Estat de veïns. Una relació de col·laboració.
