Descobrim la vila d’Anglès, a la Selva, un municipi on hi conflueixen diversos actius turístics i patrimonials. I també la seva alcaldessa, Astrid Desset, a la qui preguntem sobre la seva activitat.
“En la professió informàtica et dediques a resoldre problemes, a analitzar i a implementar sistemes i programes. I l’alcaldia és una mica això mateix: analitzar prèviament, resoldre problemes i anar implementant projectes”
“Jo senzillament veia que el poble estava quedant-se aturat en el temps, potser també perquè la situació econòmica era molt dolenta. Enlloc de queixar-me, vaig dir: ‘és el moment de fer alguna cosa’, i m’ho van proposar”
“Aquí fins fa poc no s’havia explotat turísticament gaire aquests atractius. Vam posar en marxa una pàgina web de turisme en diferents idiomes. També sortim en diferents revistes; es fa publicitat per mitjà d’esdeveniments; fires i festes assenyalades”
“Hi ha una participació real. El que passa és que bona part de la població encara no vota aquestes propostes. Hem d’aconseguir que arribi com a mínim a un 10%”
“Em presento a les eleccions de 2019. De cara a les següents ja hi haurà algú altre, perquè la feina de l’alcaldia porta molt de desgast personal, molt d’esforç i em cal tornar a la meva vida laboral i familiar de sempre”
Vostè va néixer a Buenos Aires. Com és que va venir a parar a casa nostra?
L’any 1987 la meva mare i jo estàvem soles. Ella es va posar malalta i teníem els avis vivint entre França i Catalunya. Ells venien a Figueres, concretament. A més, la situació era complicada a l’Argentina, primer amb el “corralito” i després amb les darreries de la dictadura militar. Vam marxar d’allà en un moment just per a no tenir problemes. Vam arribar a Catalunya les dues, pràcticament amb la roba i poca cosa més.
També va dedicar-se professionalment a la informàtica. Com va decidir presentar-se a l’alcaldia l’any 2015?
En la professió informàtica et dediques a resoldre problemes, a analitzar i a implementar sistemes i programes. I l’alcaldia és una mica això mateix: analitzar prèviament, resoldre problemes i anar implementant projectes. Però aquesta no va ser la principal raó. Jo senzillament veia que el poble estava quedant-se aturat en el temps, potser també perquè la situació econòmica era molt dolenta. Enlloc de queixar-me, vaig dir: ‘és el moment de fer alguna cosa’, i m’ho van proposar. Al principi em va fer molt de respecte i pensava ‘ui, jo no estic feta per a això’, però a poc a poc ho vas rumiant i arribes a la conclusió que no val queixar-se sempre del que fan els altres. Un ha de posar el seu gra de sorra. Fins ara ha estat un repte inimaginable però molt engrescador.
Com és la seva manera de fer política?
Des del principi vaig treballar per aparcar una dualitat que hi havia hagut al poble durant molts anys entre dos partits polítics i que enfrontava la gent. Vaig intentar ser cordial amb tothom i la gent es va afegir al carro. Tothom es parla amb tothom i tot va bé o millor.
Creu que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de ciències polítiques per exercir d’alcalde.
Penso que no és del tot necessari, que la manca d’estudis es podria suplir amb una bona experiència. Però la carrera dóna una base, unes eines importants per a la investigació, l’anàlisi, i el desenvolupament de projectes. Sense aquesta base et tens certament mancances.
Ens aporta una sèrie de fotografies. Què li representen?
En la primera hi surto amb el meu avi al damunt d’una màquina mig infernal (riu). És una segadora que havia fabricat el meu avi, a l’Argentina. Jo l’adorava, era un inventor. Sempre estava darrera d’ell, a veure què feia, i d’ell n’he tret aquest esperit inquiet, interessada per les coses. Soc un cul inquiet, una mica gràcies a ell.
En la segona fotografia també s’hi veu la meva infantesa a l’Argentina, concretament a una zona de platja que es diu ‘Villa Gesell’, molt bonica. Hi anàvem a passar els estius; i la meva gossa que l’estimava moltíssim… Són records importants per mi.
En la última, he escollit la inauguració de la Biblioteca local. Portàvem quatre anys amb l’edifici acabat però no s’havia pogut inaugurar. La passada legislatura no vam poder tirar-la endavant, i quan vam entrar era un dels nostres objectius principals. Vam comptar amb la presència del Sr. Puigdemont i amb el conseller de cultura de l’aleshores.
Quins diria que són els arguments principals per venir a viure a Anglès?
A Anglès s’hi hauria de venir a veure la confluència d’uns atractius incomparables: la natura al voltant del Ter, les muntanyes, els senders, la flora i la fauna… Tot és espectacular. Estem en plena comarca de la Selva, on hi ha una varietat magnífica. A més és una de les millors zones de pesca de truita d’Europa.
També hi ha tot el patrimoni arquitectònic i industrial. Aquí hi tenim una màquina de vapor mantinguda en el seu emplaçament original, una de les úniques de tot Europa. Encara funciona. Es troba a dins del recinte de les fàbriques ‘Burés’, que són les fàbriques tèxtils que van donar feina a milers de treballadors durant tot el segle passat.
El barri antic també aplega diversos estils arquitectònics; medievals i noucentistes, que són també una meravella i ha valgut el títol de Bé Cultural d’Interès Nacional. D’altra banda, estem ben comunicats. A pocs km de Girona, de l’autopista AP-7; tenim on conflueix la c-63 que ens comunica amb la plana de Vic, l’eix amb la N-141; estem allà al mig, a cavall entre la Costa Brava, el Pirineu, i la plana de Vic, per tant molt bon lloc.
Tenen diversos pols d’atracció. En què es basa la seva qualitat turística?
Aquí fins fa poc no s’havia explotat turísticament gaire aquests atractius. Vam posar en marxa una pàgina web de turisme en diferents idiomes. També sortim en diferents revistes; es fa publicitat per mitjà d’esdeveniments; fires i festes assenyalades per donar a conèixer tot aquest patrimoni; i també estem en diferents convenis pel que fa a les rutes de cicloturisme. El 2019 tenim previst fer un vídeo per fer-lo córrer amb tots els atractius, a veure si arrenca.
Hem notat que gràcies a haver aparegut en una revista francesa de referència, ‘Le petit Futé’, han vingut molts francesos cap aquí, i els veiem visitant el barri antic, i anar a dinar als restaurants de la vila.
Quines mesures es prenen des de l’ajuntament per a la creació de llocs de treball?
Estem gestionant els serveis socials amb el suport del Consell Comarcal. De fet, l’assistenta i la treballadora social ens venen del Consell Comarcal, i estan fent molt bona feina perquè hi ha molta necessitat a Anglès.
És un poble en què l’habitatge s’ha anat degradant. Quan tens molts habitatges que van quedant buits, que es van degradant, que ningú intervé… succeeix que qui els acaba llogant són persones que només poden pagar un preu molt baix. S’entra en una roda de degradació d’habitatges.
Vam anar a cercar ajuda a l’Agència Catalana d’Habitatge de la Generalitat, i ens van parlar de la renovació del ‘Plan de Vivienda’ del Ministeri de Foment. I mitjançant un acord que es va signar el 2016, un 35% de la rehabilitació dels habitatges del Carrer de les Fàbriques s’instaurarà amb l’ajuda de l’Agència, l’altre 35% el posa el Ministeri de Foment. Els propietaris en pagaran un 20% aproximadament, i la resta el posa l’ajuntament perquè són aquells habitatges d’interès local; Quan venies d’Olot veies uns edificis molt degradats, i ara la imatge canviarà.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Doncs ara molt millor. El 2012 s’havia arribat al 202% d’endeutament. Quan vam entrar el 2015 estava ja en el 169%, i ara estem en un 67% o així. Tancarem aquest any amb 65%. Hem reduït moltíssim però tot i així s’han pogut fer moltes coses. N’estem molt satisfets.
El municipi ha ofert cursets especialitzats en administració electrònica, un concepte que està ara molt de moda. Com a experta que és li diem que la web municipal està molt ben cuidada. Com gestionen el tema de tràmits electrònics, o a l’hora de proporcionar nous serveis als ciutadans…?
Efectivament, l’administració electrònica i el govern obert són dos temes que m’apassionen. Aquí estem treballant de valent per implementar-ho i posar-ho en funcionament. Cal reconèixer que no estem al nivell que jo voldria però s’està treballant per arribar-hi. S’ha implementat un gestor d’expedients electrònic; la signatura electrònica, els processos de signatura en circuit; s’està eliminant pràcticament tot el paper i tot va a nivell electrònic amb un codi segur de verificació perquè l’interessat pugui comprovar que el document digital que té és l’original.
I s’ha implementat també un portal de govern obert perquè la gent hi pugui participar, fer petites votacions, decidir coses conjuntament… I anem fent tot el que podem. Hi ha també la qüestió de la nova llei de protecció de dades que s’ha de tenir en compte en tot aquest marc.
També hem vist en el butlletí municipal un esment als pressupostos participatius…
Des del 2016 tenim pressupostos participatius i hem anat evolucionant. Els primers demanaven que la gent triés entre quatre o cinc propostes que provenien de l’ajuntament, i els següents ja van ser propostes que provenien directament de la ciutadania. I les més votades eren les que després es portaven a terme. I la gent venia a presentar la seva proposta. Hi ha una participació real. El que passa és que bona part de la població encara no vota aquestes propostes. Hem d’aconseguir que arribi com a mínim a un 10% de participació. Més o menys tots els pobles es troben igual amb aquest tema, que la participació és baixa. Però qui participa i fa les propostes està molt content.
Està satisfeta amb la gestió política que s’ha fet en quant a projectes complerts i pendents?
El balanç és molt positiu perquè bona part de tot el que portàvem en el programa electoral ho hem pogut fer. I al maig vinent encara haurem pogut acomplir més coses. La veritat que estic molt satisfeta de l’equip humà, tant dels treballadors com de l’equip de govern. Hem treballat molt bé i treballem molt bé, colze a colze, és una gran sort. Un bon equip humà és l’essencial perquè hi hagi un bon govern a la vila.
Estem acabant la legislatura. Es presenta a les properes eleccions?
Ens tornem a presentar però aquesta vegada ens direm ‘Junts per Anglès’, de Junts per Catalunya. Hem aconseguit integrar les dues llistes en una, és a dir, fins ara governàvem gràcies a un pacte amb acord municipal, i ara formaríem una única llista. Així que estem molt contents perquè és la millor manera de mostrar que anem tots a una i que ens entenem perfectament. S’incorporarà gent nova amb molta vàlua. De cara a les properes eleccions ja hi haurà algú altre, perquè la feina de l’alcaldia porta molt de desgast personal, molt d’esforç i em cal tornar a la meva vida laboral i familiar de sempre. Quatre anys més està bé, és el temps just de veure com es tanquen projectes grossos i importants, i deixar encarrilat Anglès per futures millores.
Quins reptes marcarà com a prioritaris per a la propera legislatura?
Tenim un gran projecte que no depèn de nosaltres sinó del Departament de Territori i Sostenibilitat, que és la construcció de la variant per evitar que passin gaires camions pel mig del poble.
A més tenim diversos grans projectes: reduir l’endeutament a zero, si és possible, en els propers quatre anys; renovar totes les instal·lacions elèctriques del municipi, el clavegueram i les infraestructures deixar-les en un estat òptim.
També volem fer una modificació puntual del POUM –el pla urbanístic- per tal que ‘Bonpreu’ es pugui instal·lar molt al costat del vapor de la Burés. Generarà llocs de treball i beneficiarà el poble; canviarà l’accés a la Burés, hi haurà un gran pàrquing; es recupera un antic camí que unia Anglès amb la Cellera, un camí medieval. Això reordenarà una mica tota aquesta zona. Per tant l’accés a Anglès canviarà; entre el carrer de les fàbriques, el vapor posat en valor, un supermercat que donarà feina a la gent, i el poble en millors condicions, doncs ja tenim tots els elements perquè la gent vingui a fer turisme i perquè vingui a viure-hi.
Quina lectura pot fer de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
La situació està molt tensa, molt difícil. Espero que alliberin ja els presos polítics, per mi són presos polítics. I m’agradaria que es pogués parlar de tot, com a Suïssa, per exemple. Vaig tenir l’oportunitat d’anar a Suïssa a veure com implementen la democràcia directa i participativa de manera real i allà un cantó es pot independitzar mitjançant referèndum sense cap mena de problema i continuen treballant plegats i sent amics igual. Això et fa pensar en moltes coses: potser aquí no tenim la maduresa suficient com a persones i com a polítics, en general. Però hauríem de ser capaços d’arribar a aquest nivell. Confio que amb el temps ho arribaré a veure.
Què li diria a hores d’ara si tingués al president Torra al davant?
Va venir el desembre passat per celebrar els 20 anys del Consorci del Ter, que aplega tots els ajuntaments de la Conca del Ter. Va ser un plaer tenir-lo aquí. Li vaig dir que molts ànims, que sabem que és tot molt complicat i moltes gràcies per l’esforç que està fent per tots nosaltres. Aquell dia havia anat a Girona, venia a Anglès i s’anava a la Cellera. I ens està representant a tots, és admirable.
Què n’opina sobre el tema de la igualtat a la política?
Les últimes dades que tenia era que d’alcaldesses n’hi havia un 19%. Faltaria més presència de dones en el món de la política. Però s’hi està treballant i poc a poc es va aconseguint. Cada vegada n’hi ha més i cada vegada són més visibles.
