Tot i que ja existia abans de l’any 1000, Prats de Lluçanès va ser durant molts anys un conjunt d’edificacions sense nucli definit, dedicats a la pagesia i que documenta l’església de Sant Vicenç, el patró local, sobre el 1063. Més endavant, al segle XV, va formar part de Santa Eulàlia de Pardines fins que a finals del XVII rep el títol de Vila Lleial. L’any 1611 es constituí la sotsvegueria del Lluçanès. Que va existir fins el 1716 i que va tenir furs propis com el Consell de Jurats. La prosperitat va durar fins al final de la Guerra de Successió, quan les tropes de Felip V van arrasar i cremar el poble per dues vegades en pocs mesos. Prats va patir les guerres carlines i el franquisme, tot i que el seu ressorgiment econòmic i cultural va venir als anys 50 i 60 del segle passat. Actualment, tot i l’actual crisi econòmica, les perspectives són positives gràcies a la posada en funcionament de l’Eix del Lluçanès i altres equipaments importants per al futur.