Els ajuntaments del litoral afronten amb incertesa la temporada d’estiu, sobretot després dels temporals que van afectar les platges i els passejos marítims durant la Setmana Santa. Aquests temporals van provocar destrosses i també van deixar algunes platges sense sorra. Ara, treballen a contrarellotge per intentar iniciar la temporada amb totes les garanties possibles.
3 de maig
Un dels municipis afectats pel temporal de Garbí de Setmana Santa va ser Calonge i Sant Antoni. Sobretot, es va veure afectada la zona de Torre Valentina, que “ha quedat sense un gram de sorra”, diu l’alcalde, Jordi Soler, un fet “inaudit” en una platja que tenia 40 metres d’amplada. Les garbinades també van deixar al descobert l’escullera primitiva que hi havia en aquest extrem de la platja, i van partir una rampa de formigó que permetia avarar-hi embarcacions.
Però a més de Torre Valentina, els temporals també van afectar la zona d’Es Monestri -on el mar va descalçar una part del passeig- i van obligar a tallar el trànsit al tram central de la façana marítima perquè les onades i la sorra van envair l’asfalt.
L’Ajuntament xifra en 477.000 euros arreglar tots els desperfectes. L’alcalde explica que, de fet, esperen que l’Estat declari en breu la situació d’emergència, cosa que permetrà accelerar els treballs. “Hem ofert la possibilitat de començar-los nosaltres, però de moment ens han dit que esperem, estem en aquest impàs”, concreta Soler. En el mentrestant, sí que s’han retirat les palmeres caigudes i els serveis afectats, com les dutxes, les canonades i el mobiliari urbà.
Per tenir la platja de Sant Antoni a punt, però, sí o sí caldrà fer-hi aportacions de sorra. De fet, l’alcalde explica que el pressupost municipal ja preveu un fons de contingència per afrontar els temporals i que, en els darrers anys, “els moviments de sorra n’han estat la part estrella”. Soler lamenta que, precisament, l’ajuntament hagi hagut d’assumir el cost “malgrat no tenir-ne cap competència”.
“Costes és reticent a moure sorres perquè creu més en models naturals de platges, però en zones urbanes això és impossible”, adverteix l’alcalde de Calonge, tot lamentant que els ajuntaments hagin d’assumir “aquesta i altres despeses que no li pertoquen”.
A llarg termini, la solució per a l’Ajuntament passa per desencallar les obres dels nous espigons que han de permetre estabilitzar la platja i evitar que els temporals l’engoleixin. Però fa gairebé una dècada que esperen aquesta solució. Els nous dics seran perpendiculars a la platja, perllongaran els que hi ha ara i garantiran que durant tot l’any com a mínim l’amplada de la sorra sigui de 50 metres. A principis d’any, Costes va donar el vistiplau a la declaració d’impacte ambiental i el projecte només està pendent de licitar-se.
També a la Costa Brava, unes altres platges molt afectades pels últims temporals han estat les de Lloret de Mar. Van provocar destrosses al passeig de Fenals i va capgirar totalment la façana marítima de la platja principal. “Els veïns mai havien vist tant sorra a la part nord del passeig i tan poca a la zona sud”, assegura l’alcalde de Lloret de Mar, Adrià Lamelas. De fet, a la zona sud de la platja principal pràcticament no hi ha sorra i a dia d’avui només es poden veure aigua, pedres i passeres que abans permetin accedir a la sorra convertides en autèntics trampolins d’aigua.
Lloret de Mar és una de les principals destinacions turístiques i els temporal han arribat precisament a les portes de l’inici de la temporada. Això ha afectat greument la logística del municipi, ja que l’alcalde recorda que habitualment tothom “engega motors al maig”. Ara, aquests motors hauran de funcionar a mig gas si la sorra no torna a la platja.
I és que la zona on habitualment s’instal·len les guinguetes, les hamaques de lloguer o els ports nàutics i estacions de lloguer de caiacs i taules de paddle-surf estan cobertes d’aigua. De moment, l’ajuntament està estudiant al peu de la lletra els contractes per saber com resoldre la situació. Una de les afectacions econòmiques que més preocupa al consistori és veure com es podrà garantir l’obertura d’aquestes activitats i, si no es pot, si caldrà indemnitzar als empresaris. “No podem fer servir cap dels negocis que hi ha a la meitat de la platja”, afegeix Lamelas.
L’esperança recau tota en els temporals de Llevant que habitualment hi ha entre finals d’abril i principis de maig. L’alcalde recorda que habitualment la sorra es mou durant l’hivern a causa de les garbinades, però que a la primavera retorna al seu lloc amb les llevantades. Malgrat tot, la situació d’enguany és “excepcional” i per això es fa difícil de preveure com quedarà el litoral a les portes de l’estiu.
L’equip de govern esperarà a mitjans de maig per veure quin és el grau d’actuació que cal fer a les platges i quin cost econòmic suposarà. Lamelas recorda que, si ara s’optés per traslladar sorra, les llevantades podrien tornar a moure-la abans del maig.
Un cop hagin passat les llevantades, el consistori analitzarà l’estat de la sorra i decidirà si cal fer una redistribució. Habitualment, s’utilitzen camions per agafar-ne d’allà on en sobra i dipositar-la a les parts de la platja on en falta. Asseguren que habitualment poden tenir la platja redimensionada “en qüestió de dies” si treballen intensament de nits. Però el cost econòmic dependrà exclusivament de l’afectació final de les llevantades.
Malgrat tot, l’alcalde no es planteja augmentar la partida destinada a reparar danys dels temporals a curt i mitjà termini, perquè els d’enguany han estat excepcionals. “Potser tardarem 50 anys en veure una situació com aquesta”, diu. Per això, descarta prendre mesures “precipitades”. En paral·lel, la Generalitat ja ha anunciat una inversió d’1,8 milions en la reparació del passeig de Fenals. Ja va passar amb el Glòria, i en aquell moment el Govern va decidir refer el tram afectat amb una escullera. Aquest tram ha quedat “intacte” amb l’últim temporal, però l’altra meitat ha caigut. “Quan les coses es fan bé, duren”, remarca l’alcalde. Aquestes obres s’iniciaran per la via d’urgència amb l’objectiu que a l’estiu estiguin enllestides.
A l’altra punta del país, a les Terres de l’Ebre, la situació és diferent. En bona mesura per la llunyania respecte al nucli urbà, pocs visitants associen el nom d’Amposta amb una de les platges verges més grans i populars del delta de l’Ebre. Al llarg de prop de cinc quilòmetres i amb més de 200 metres d’amplada, la platja d’Eucaliptus és de les poques que manté o guanya terreny. Fins al punt que, sovint, molt del material que es trasllada per reforçar altres platges sol provenir de la d’Eucaliptus.
L’Ajuntament destina entre 40.000 i 50.000 euros anuals en el manteniment d’aquesta platja. Des de fa tres anys, arran de la pandèmia i l’increment de l’afluència a aquesta platja i a la veïna del Trabucador, l’Ajuntament i el parc natural van decidir permetre l’accés de visitants sense imposar el pagament per entrada, com sí van fer al municipi veí de la Ràpita.
Conjuntament amb el parc, s’han delimitat els vials d’accés i les zones d’aparcament. Anteriorment, es podien trobar cotxes escampats per tota la platja i arribar a tocar al marc. Ara, s’han habilitat espais per deixar els vehicles, així com àrees per a gossos i per a la pesca. L’ordenació ja ha tingut efectes visibles. “Es veu com a les zones delimitades on no poden accedir els cotxes creix la flora autòctona, que també ens ajuda a protegir el delta”, assegura l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs.
La campanya a la platja d’Eucaliptus començarà l’1 de juny. L’empresa municipal de serveis es fa càrrec de les operacions de neteja de forma manual i amb criteris “sostenibles”. “Durant molt de temps es contractava una màquina, però això anava en el sentit contrari del que passa”, apunta Tomàs, remarcant com s’ha aconseguit aquesta recuperació vegetal en els espais preservats.
Regressió a les platges des del 1956
La situació de regressió a les platges no es nova d’ara. Prop de dues de cada tres platges catalanes han perdut terreny respecte al mar en les últimes set dècades. Segons dades preliminars d’un estudi de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), un 65% de les platges han patit regressió entre el 1956 i el 2019, és a dir, 319 de les 489 de què es tenen dades. Per contra, un 35% (170 platges) han crescut en el mateix període. Les comarques amb més platges afectades pel retrocés han estat el Baix i l’Alt Empordà, amb un 70%, mentre que la majoria de les que es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona han ampliat el seu tram de línia de costa. A les dues comarques ebrenques amb litoral, el Baix Ebre i el Montsià, allà on hi ha dades hi ha més platges en retrocés que guanyant terreny al mar.
Font: ACM
