Ahir va tenir lloc la reunió constitutiva de l’Àrea de Progrés i Desenvolupament de la Federació de Municipis de Catalunya, en la què es van acordar diverses accions de treball per reforçar la capacitat que tenen els ens locals per exercir acció exterior i cooperació descentralitzada; per fer polítiques públiques més sostenibles incorporant els ODS de l’Agenda 2030 a les agendes locals; per dur a terme accions relatives a les polítiques d’interculturalitat, millorar i ajustar a les necessitats reals la llei d’estrangeria; i incorporar la participació activa de persones migrades i de col·lectius diversos en els processos participatius de millora de la construcció dels municipis
El president de l’Àrea de Progrés i Desenvolupament de la Federació de Municipis de Catalunya és Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat; i la vicepresidenta és Montserrat Candini, alcaldessa de Calella. L’Àrea s’estructura en tres comissions sectorials: la Comissió de Cooperació i Solidaritat, amb Noemí Trucharte, de Vilanova del Camí, com a alcaldessa impulsora, i amb Manuel José Pérez Galé, de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, com a tècnic de referència; la Comissió de Relacions Internacionals i Europa, té com a alcalde impulsor, Josep López, d’Ullà, i com a tècnica de referència, Marina Jarque, de l’Ajuntament de Viladecans, i com a tècnica col·laboradora, Montserrat Costa, de l’Ajuntament de Calella; i la Comissió d’Interculturalitat i Diversitat, amb l’alcaldessa impulsora Ma. Lourdes Fuentes, de Santa Cristina d’Aro, i amb Gemma Domingo, de l’Ajuntament de Lleida, com a tècnica de referència. Tant al plenari de l’Àrea, que té una periodicitat semestral, com a les comissions sectorials hi poden participar els càrrecs electes dels ens adherits a l’entitat. Les comissions sectorials estan dotades del seu consell assessor, constituït per un grup de tècnics, preferentment caps de servei amb expertesa.
Es crea també una Comissió permanent de Progrés i Desenvolupament, que assumirà funcions delegades per l’Àrea, com a mecanisme de consulta més àgil i operatiu, i que es reunirà habitualment cada semestre. Finalment hi haurà una direcció tècnica de l’Àrea, conformada pels tres tècnics assessors de referència, per garantir la gestió conjunta i transversal de les polítiques de cooperació i solidaritat, d’interculturalitat i diversitat, i el mandat internacional dels drets humans. Finalment, al llarg del mandat, es poden crear tants grups de treball com sigui pertinent per abordar temàtiques més específiques.
Des de la Federació de Municipis de Catalunya es va informar de quina és la situació en la què ens trobem hores d’ara al nostre país en aquests àmbits. En aquest sentit, en matèria de cooperació i solidaritat, cal que es dediqui més finançament al Programa català de refugi per reforçar els serveis socials bàsics dels municipis que fan acollida de persones refugiades que queden fora del circuit estatal; s’ha aprovat el Pla Director de cooperació al desenvolupament 2019-2022 que assumeix el compromís d’un creixement progressiu en la inversió en cooperació al desenvolupament fins a assolir el 0’7% l’any 2030; s’han destinat subvencions per a projectes de desenvolupament i d’educació per al desenvolupament per a l’any 2020. Pel que fa a l’acció exterior, l’any 2018 es crea un nou portal web de Fons Europeus a Catalunya; la Generalitat i el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans han establert un marc de col·laboració en relació amb el Programa Global de Ciutats Resilients; s’han aprovat el Pla Europa, el Pla Àfrica i l’Estratègia Mediterrània de Catalunya; s’ha fomentat la presència de la cultura catalana al món i s’han obert convocaries de subvencions per a projectes d’internacionalització d’entitats catalanes i de suport a l’organització a Catalunya d’esdeveniments. Finalment, en ciutadania i drets humans, el Parlament de Catalunya ha presentat el Pla de Drets Humans de Catalunya 2020-2023; s’ha iniciat el procés d’elaboració d’una llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació; s’ha donat llum verda al Pla interdepartamental 2018-2022 de polítiques públiques LGBTI i al desplegament de la Xarxa de serveis d’atenció integral LGBTI; així com al Pla integral del poble gitano 2017-2020; finalment també s’ha obert un procés participatiu per elaborar el Pacte Nacional per a la Interculturalitat per a una Catalunya i oberta i diversa a partir de valors de la interculturalitat, la inclusió, la interacció, la valoració de la diversitat i la pertinença; s’ha formalitzat un acord per a un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia, amb la totalitat de les forces polítiques parlamentàries i amb el suport de les institucions i les entitats socials; i es promou un diàleg interreligiós com a eina per a la convivència.
Per aconseguir aquests objectius, en l’àmbit de Cooperació i Solidaritat es va proposar participar des d’una perspectiva municipalista en el procés perquè el govern de la Generalitat aprovi un projecte de nova Llei de cooperació al desenvolupament, posant l’èmfasi en el reconeixement de la capacitat d’exercir acció exterior i cooperació descentralitzada per part dels ens locals. Cal també prioritzar la participació en les Comissions i Grups de Treball del FCCD, particularment en la Comissió de Municipalisme i en el grup de treball sobre l’ordenament jurídic de la cooperació al desenvolupament i l’harmonització de procediments administratius. Finalment, s’haurien d’elaborar guies i altres eines similars sobre temàtiques específiques de cooperació i solidaritat adreçades a electes i tècnics i tècniques municipals: finances ètiques; CPDS; compra pública responsable…
Així, a la reunió d’avui també es va acordar que des de l’Àrea de Progrés i Desenvolupament continuarem participant en els òrgans de la Generalitat en els que hi som presents; volem col·laborar més activament en les accions organitzades pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD); donarem suport a les actuacions de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU; promourem també convenis de cooperació tècnica amb entitats municipalistes de països d’Amèrica Llatina i el Nord d’Àfrica per a intercanviar experiències; incrementarem la incidència i la visibilitat de l’FMC amb pronunciaments polítics davant situacions d’àmbit internacional; promourem actuacions per al desenvolupament sostenible, la compra pública responsable i la implementació de la banca ètica entre els ajuntaments socis de l’FMC; i donarem suport a les polítiques municipals de defensa del dret d’asil i refugi i els plans d’acollida de persones refugiades; i recolzant alhora les actuacions de defensores i defensors a dels drets humans.
En l’àmbit de les Relacions Internacionals i Europa, els objectius que es van concretar a la reunió són vetllar perquè els Fons europeus arribin als governs locals i garantir la participació de l’FMC en el procés de negociació de projectes prioritaris a nivell territorial. En aquest sentit, cal destacar la intervenció del president de l’Àrea, Lluís Mijoler, quan va dir que “els ajuntaments hem de fer un treball conjunt en què el gran repte és tenir tant la capacitat de tenir projectes com la capacitat de poder-los executar”. En aquest sentit, va recordar que “el tema prioritari de l’Àrea són els Fons Europeus Next Generation que obliga els ens locals a crear xarxes i a arribar a acords a nivell territorial per impulsar projectes d’interès general i amb la necessària col·laboració publico-privada. Cal definir projectes i tenir capacitat per executar-los en els terminis previstos, sense entrar en confrontació o competència amb el sector privat i les grans multinacionals. És fonamental que els governs locals donem resposta al repte i l’oportunitat que se’ns brinda des de la Unió Europea”. A més, des de l’FMC també hauríem de coordinar la nostra acció amb les iniciatives per a les ciutats impulsades per la CE (Xarxa de Desenvolupament Urbà; Smarts cities; Pacte dels alcaldes per al clima i l’energia; Living-in-EU Movement, entre d’altres); hem d’impulsar des del municipalisme l’Agenda Urbana Europea per estimular el creixement, la convivència i la innovació a les ciutats; fomentar la incorporació dels ODS de l’Agenda 2030 a les agendes locals i donar suport a la implementació de polítiques públiques municipals més sostenibles ambientalment (mobilitat), socialment (cohesió social, habitatge, educació, etc.), i econòmicament (treball, promoció econòmica, etc.); i finalment garantir una major presència dels ens locals en el sistema de governança multinivell.
Per aconseguir-ho, hauríem de prioritzar la detecció de necessitats i identificació d’interlocutors/es en matèria de relacions internacionals i europees en el si dels municipis i ens locals adherits; reforçar la formació i assessorament als ens locals en el disseny i execució del paquet del Pla de recuperació Next Generation EU i projectes dels Fons europeus 2021-2027 de gestió descentralitzada i fons competitiu gestionats directament per la CE; procurar l’elaboració de guies d’orientació i suport sobre l’accés i la gestió de projectes europeus segons les prioritats de cada ens local; promocionar el treball conjunt de municipis fomentant convenis per accedir a recursos europeus; revisant els programes de treball bianuals dels diferents programes de la CE; fer més difusió de l’Agenda 2030 i de l’Agenda Urbana de Catalunya, Espanyola i Europea entre els ens locals; la formació en xarxes socials com a eina útil per a la internacionalització dels ens locals; i informació sobre xarxes internacionals rellevants –branca europea de la Xarxa Mayors for Peace, Europea Week of Regions and Cities, etc.-, premis, reconeixements i actes interessants per als ens locals.
Finalment, en matèria d’Interculturalitat i Diversitat, a la reunió es va acordar treballar, de manera interseccional, per aconseguir que els municipis tinguin els recursos humans i econòmics suficients per poder dur a terme accions relatives a les polítiques d’interculturalitat: acollida i integració de persones migrades i refugiades, activitats de sensibilització en relació a la diversitat cultural, potenciar l’equitat la igualtat d’oportunitats davant situacions d’intolerància o xenofòbia; elaborar propostes per influir en la legislació amb l’objectiu de millorar i ajustar a les necessitats reals la llei d’estrangeria; incorporar una mirada intercultural de manera transversal a tots els departaments dels consistoris; i incorporar la participació activa de persones migrades i de col·lectius diversos en els espais estables de participació i en els processos participatius de millora de la construcció dels municipis.
Tot el pla de treball de l’àrea, acordat en aquesta reunió constituent, passa, com en les altres àrees de l’FMC, per establir un programa de formació orientat a electes i tècnics locals, amb activitats de debat i reflexió en l’àmbit dels fons europeus i polítiques de drets humans, cooperació i diversitat i interculturalitat; nodrir els ajuntaments d’informació i documentació de forma regular, àgil i sistematitzada, aprofitant els canals de comunicació de l’entitat amb els associats; exigir i vetllar per la coordinació i col·laboració interadministrativa amb els departaments competents en l’àmbit d’acció exterior i drets civils del govern, i participar en els òrgans col·legiats de la Generalitat en els quals hi som present. Tot això, sense deixar de vetllar per la suficiència financera dels governs locals en l’exercici de les seves competències en matèria de polítiques per a la igualtat, drets de ciutadania i programes d’internacionalització.
