El cap del Govern ha presidit aquest migdia el 700 aniversari de la Querimònia, la carta magna lliurada pel rei Jaume II a la Val d’Aran i que reconeixia els drets dels aranesos
Parlaments Institucionals.
El president Mas durant l’acte commemoratiu dels 700 anys del document de la Querimònia, la carta magna de la Val d’Aran
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat aquest migdia que la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol estigui marcada per “la cultura del pacte, el respecte i la renovació, que trobem a faltar en l’actualitat i reclamem”. El cap de l’Executiu ha posat com a exemple d’aquests valors la relació existent al llarg de la història entre els catalans i els aranesos i que “hauria de servir de model per aquells que a l’Estat espanyol volen moltes vegades la cultura de l’assimilació i la imposició”.
Artur Mas s’ha expressat així en el decurs de l’acte institucional commemoratiu del 700 aniversari de la Querimònia, la compilació dels privilegis i furs concedits el 1313 pel rei Jaume II a la Val d’Aran, i que ha dit és un tractat “basat en aquests valors”. La cerimònia ha tingut lloc al santuari Nósta Senhora de Mijaran, a Vielha, coincidint amb la celebració de la Hèsta d’Aran, avui mateix.
El president ha insistit, durant la seva intervenció, en exigir “el respecte a la identitat i a l’autogovern i la permanència ens els pactes que s’han establert”. “La nostra història dels estatuts d’autonomia dels últims 30 anys no és precisament la història de la renovació sinó d’un aprimament de l’autogovern que no ens convé als catalans”, ha afegit.
En un altre moment del seu discurs, Artur Mas ha posat de relleu l’entesa que existia entre els diferents pobles de la corona d’Aragó quan es va pactar la Querimònia. “Els valors ja eren de respecte entre els pobles diferents que formaven la corona d’Aragó, sempre es van respectar la personalitat dels regnes i mai hi va haver un procés d’assimilació, allò que malauradament va passar en el conjunt d’Espanya”, ha remarcat, i ha afegit que “la història en ensenya que tot allò que no es cuida bé, que no es respecta i es combat de manera innecessària, pot arribar a aigualir-se i a perdre’s”.
En aquest sentit, el president s’ha felicitat que la cultura i la llengua aranesa floreixin i s’ha mostrat confiat en què de la ponència que s’ha constituït al Parlament “surti un bon règim per a la Val d’Aran, que desenvolupi el màxim possible l’Estatut del 2006 i que fem allò a Catalunya que a la resta de l’Estat no són capaços de fer: entendre’ns”.
Han acompanyat el president, en aquest acte commemoratiu, entre altres autoritats, el síndic de la Val d’Aran, Carlos Barrera; la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, i el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i la Val d’Aran, Albert Alins.
En el decurs de l’acte institucional, s’ha hissat la bandera d’Aran amb l’himne de la Val d’Aran i el síndic, Carlos Barrera, ha lliurat al president Mas una reproducció de l’original de la Querimònia. Prèviament, el president i la resta d’autoritats han assistit a la missa oficiada per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives.
La Carta magna de la Val d’Aran
La Querimònia és un document que ratifica els costums i usos consuetudinaris que els aranesos tenen sobre les seves terres, vinyes, casa, fruiters, aigües, molins, pesca, caça, regadius i aprofitaments forestals i de pastures, completament franques i lliures amb l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia.
El text reconeix el règim econòmic familiar de la Mieja Guadanheri; el retracte gentilici, anomenat Torneria, segons el qual, quan una persona volia vendre un bé immoble l’havia d’oferir primer als seus germans i parents més propers; el rei concedia també franqueses per donacions, dots, successions, etc. I estaven lliures de qualsevol servitud real, càrrega o imposició exceptuant el tribut del fogatge .
Aquest tractat fou confirmat per tots els monarques de la corona catalanoaragonesa i pels reis d’Espanya, els Trastàmara, fins Ferran el Catòlic, així com pels Àustries, des de Carles i fins a Carles II, i els Borbons de Felip V fins Isabel II, tot i que aquesta ja de forma parcial.
