L’economia europea continua mostrant la resiliència en un context mundial difícil. El descens dels preus de l’energia, la reducció de les limitacions de subministrament i la fortalesa del mercat de treball van afavorir un creixement moderat el primer trimestre del 2023 i van dissipar el temor a una recessió. Aquest inici d’any millor del previst eleva les perspectives de creixement de l’economia de la UE a l’1,0% el 2023 i l’1,7% el 2024 (enfront del 0,8% i l’1,6%, respectivament, a les previsions intermèdies d’hivern). Les revisions a l’alça per a la zona de l’euro són de magnitud similar, i actualment s’espera que el creixement del PIB se situï en l’1,1% i l’1,6% el 2023 i el 2024, respectivament. Com a conseqüència de les persistents pressions sobre els preus bàsics, la inflació també s’ha revisat a l’alça en comparació de les previsions d’hivern, fins al 5,8% el 2023 i el 2,8% el 2024 a la zona de l’euro.
El descens dels preus de l’energia eleva les perspectives de creixement
Segons l’estimació preliminar d’Eurostat, el PIB va créixer un 0,3% a la UE i un 0,1% a la zona de l’euro el primer trimestre del 2023. Els indicadors de tendència suggereixen un creixement sostingut el segon trimestre .
L’economia europea ha aconseguit contenir els efectes adversos de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna, fent front a la crisi energètica gràcies a una diversificació ràpida del subministrament ia una caiguda considerable del consum de gas. L’economia està acusant el marcat descens dels preus de l’energia, cosa que provoca una reducció dels costos de producció de les empreses. Els consumidors estan beneficiant-se així mateix d’una baixada de la factura energètica, tot i que el consum privat continuarà sent moderat, ja que el creixement dels salaris no segueix el ritme de la inflació.
Atès que la inflació continua sent elevada, es preveu que les condicions de finançament es continuïn endurint. Tot i que s’espera que el BCE i altres bancs centrals de la UE donin aviat per finalitzat el cicle de pujades dels tipus d’interès, és probable que les turbulències recents en el sector financer intensifiquin la pressió sobre el cost i la facilitat d’accés al crèdit , alentint el creixement de la inversió i afectant, en particular, la inversió en habitatge.
Tot i que la inflació subjacent s’ha revisat a l’alça, s’espera que vagi disminuint gradualment
Després d’assolir un màxim el 2022, la inflació general va continuar disminuint el primer trimestre del 2023, en un context de forta desacceleració dels preus de l’energia. Tot i això, la inflació subjacent (és a dir, la inflació general exclosos l’energia i els aliments no elaborats) està resultant més persistent. Tot i que al març va assolir un màxim històric del 7,6 %, es preveu que vagi disminuint de manera gradual durant el període de previsió, a mesura que els marges de benefici absorbeixin pressions salarials més elevades i s’endureixin les condicions de finançament. L’estimació ràpida de l’abril sobre l’índex harmonitzat de preus de consum de la zona de l’euro, publicada després de la data de tancament de les presents previsions, mostra un lleuger descens de la taxa d’inflació subjacent, cosa que fa pensar que hi podria haver assolit el seu nivell màxim el primer trimestre, com s’havia previst. Sobre una base anual, es preveu que la inflació subjacent a la zona de l’euro el 2023 se situï en una mitjana del 6,1 %, abans de baixar al 3,2 % el 2024, mantenint-se per sobre de la inflació general durant tots dos anys que abasten les previsions.
El mercat de treball continua mostrant-se resilient davant de la desacceleració econòmica
Una fortalesa històrica del mercat laboral apunta la resiliència de l’economia de la UE. La taxa d’atur de la UE va arribar al març del 2023 a un nou mínim històric, situant-se en el 6,0 %, mentre que les taxes de participació i ocupació se situen en màxims històrics.
S’espera que el mercat laboral de la UE només reaccioni de manera moderada a l’alentiment de l’expansió econòmica. Es preveu un creixement de l’ocupació del 0,5% aquest any, abans de baixar al 0,4% el 2024. Es preveu que la taxa d’atur es mantingui lleugerament per sobre del 6%. El creixement dels salaris ha repuntat des de principis del 2022, però fins ara s’ha mantingut molt per sota de la inflació. S’esperen augments salarials més sostinguts com a conseqüència de la persistent rigidesa dels mercats de treball, del fort augment dels salaris mínims a diversos països i, de manera més general, de les pressions dels treballadors per recuperar el poder adquisitiu.
Es preveu que el dèficit públic disminueixi especialment el 2024
Tot i la introducció de mesures de suport per mitigar l’impacte dels elevats preus de l’energia, el fort creixement nominal i l’anul·lació de les mesures residuals relacionades amb la pandèmia van fer que el dèficit públic agregat de la UE el 2022 continués disminuint fins a situar-se al 3,4% del PIB. El 2023 i, de manera més acusada, el 2024, la caiguda dels preus de l’energia hauria de permetre als governs eliminar gradualment les mesures de suport a l’energia, impulsant noves reduccions del dèficit, fins al 3,1 % i el 2 ,4% del PIB, respectivament. Es preveu que la ràtio deute agregat/PIB de la UE disminueixi constantment fins a situar-se per sota del 83% el 2024 (90% a la zona de l’euro), encara per sobre dels nivells anteriors a la pandèmia. Hi ha una gran heterogeneïtat de trajectòries pressupostàries als diferents Estats membres.
Tot i que la inflació pugui contribuir a la millora de les finances públiques a curt termini, aquest efecte es dissiparà amb el temps a mesura que augmentin els costos de reemborsament del deute i la despesa pública s’ajusti progressivament al nivell de preus més elevat.
Els riscos a la baixa que planen sobre les perspectives econòmiques han augmentat
La persistència més gran de la inflació subjacent podria continuar limitant el poder adquisitiu de les llars i forçar una resposta més ferma de la política monetària, amb àmplies ramificacions macrofinanceres. A més, els nous episodis de tensions financeres podrien provocar un nou augment de l’aversió al risc, cosa que donaria lloc a un enduriment dels criteris de concessió de préstecs més pronunciat del que s’avançava en aquestes previsions. Una orientació expansiva de la política fiscal impulsaria encara més la inflació, en contra de les mesures de política monetària. A més, l’economia mundial es podria veure exposada a nous reptes com a conseqüència de les turbulències registrades al sector bancari o en relació amb tensions geopolítiques més àmplies. Pel que fa als aspectes positius, una evolució més favorable dels preus de l’energia donaria lloc a un descens més ràpid de la inflació general, amb efectes de contagi positius sobre la demanda interna. Per últim, persisteix la incertesa derivada de l’actual invasió d’Ucraïna per part de Rússia.
La publicació de les previsions inclou per primera vegada una visió general de les característiques estructurals econòmiques, els resultats recents i les perspectives d’Ucraïna, Moldàvia i Bòsnia i Hercegovina, països als quals el Consell va concedir l’estatut de país candidat a l’adhesió a la UE al juny i desembre del 2022.
Context
Aquestes previsions es basen en una sèrie dhipòtesis tècniques sobre els tipus de canvi, els tipus dinterès i els preus dels productes bàsics fins a la data límit del 25 dabril. Pel que fa a les altres dades considerades, incloses les hipòtesis sobre polítiques públiques, aquestes previsions tenen en compte la informació obtinguda fins al 28 dabril inclusivament. Les hipòtesis parteixen del supòsit que no es produeixin canvis en les polítiques, llevat que s’anunciïn noves polítiques especificades amb prou detall.
La Comissió Europea publica cada any dues previsions completes (primavera i tardor) i dues previsions intermèdies (hivern i estiu). Les previsions intermèdies comprenen el PIB i la inflació anuals i trimestrals de l’any en curs i l’any següent corresponents a tots els estats membres, així com les dades agregades a escala de la UE i la zona de l’euro.
El juliol del 2023 es presentaran les previsions econòmiques d’estiu del 2023 de la Comissió Europea, que actualitzaran les previsions en matèria de PIB i inflació.
Més informació
Document complet: Previsions econòmiques de primavera de 2023
Seguir el vicepresident Dombrovskis a Twitter: @VDombrovskis
Seguir el comissari Gentiloni a Twitter: @PaoloGentiloni
Seguir la DG ECFIN a Twitter: @ecfin
Inici COMISSIÓ EUROPEA Previsions econòmiques de primavera del 2023: Millora de les perspectives en un...
