La iniciativa, que serà cofinançada entre el Departament d’Agricultura i el Fons Europeu Marítim i Pesquer, permetrà la realització de 13 cursos, que arribaran a 260 alumnes
Aquest projecte entronca plenament amb l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030, que es fonamenta en un desenvolupament sostenible i respectuós amb l’ús de la mar
L’Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava, formada per 36 centres d’immersió que organitzen activitats en el medi marí: immersió, snorkeling o apnea, realitzarà 13 cursos de formació i acreditació d’ecoguies subaquàtics per a monitors i guies de busseig amb titulació mínima de divemaster o equivalents, en els centres d’immersió de 10 municipis de l’àmbit territorial del Grup d’Acció Local Pesquers Costa Brava.
La realització d’aquests cursos, que s’estima que arribin a 260 alumnes, ha suposat una inversió del centre de 41.579,00€, cofinançats en la seva totalitat per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el FEMP.
El projecte subvencionat pivota en dos objectius principals: en primer lloc, dur a terme cursos de formació i acreditació d’ecoguies subaquàtics, amb la finalitat de conservar el hàbitats d’interès pesquers protegits per la llei de pesca; en segon lloc, crear un distintiu per a les immersions guiades pels monitors que hagin realitzat aquesta formació, fetes amb criteris de conservació d’aquest hàbitats.
En l’actualitat no hi ha cap curs de formació destinat a monitors i guies de busseig que tingui com a objectiu conservar els hàbitats d’interès pesquer previstos en la Llei de pesca.
Aquests alumnes rebran formació sobre com dur a terme les immersions vigilades, continguts de les explicacions prèvies a les immersions, coneixement d’hàbitats i espècies, normes de comportament i bones pràctiques.
El projecte presentat al GALP Costa Brava coincideix plenament amb les prioritats que té aquest ens i el territori del seu àmbit d’actuació (Blanes, Cadaqués, El Port de la Selva, L’Escala, Llançà, Lloret de Mar, Palamós, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí i Tossa de Mar). Els Grups d’Acció Local Pesquers són entitats sorgides del FEMP 2014-2020 per a dissenyar i desenvolupar en el territori, de baix a dalt, les estratègies per a la gestió dels ajuts europeus, tot permetent centrar les actuacions i els recursos en les prioritats definides pel territori mateix: creació de llocs de treball del sector pesquer, donar valor afegit als productes de la pesca i l’aqüicultura, diversificar l’activitat pesquera, fomentar l’economia blava, la protecció del medi ambient i recuperar i protegir el patrimoni cultural i, finalment, impulsar nous models de participació i governança.
El busseig s’ha convertit els darrers anys en una activitat popular, amb un volum de 1,5 noves titulacions anuals i més de 28 milions de bussejadors arreu del món. A la Costa Brava cada any es fan 140.000 immersions principalment a 4 espais protegits: Parc Natural del Cap de Creus, Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Espai Natura 2000 del Baix Empordà i Espai Natura 2000 del Massís de Cadiretes. Els efectes del turisme en les àrees marines protegides poden ser contraris als objectius de creació d’aquestes, ja que la pràctica del busseig pot provocar un cert grau de deteriorament.
En sintonia amb l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030
El disseny d’aquesta política pública entronca plenament amb l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030, que es fonamenta en un desenvolupament sostenible i respectuós amb l’ús de la mar, la creació i el manteniment d’ecosistemes marins resilients, la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i la creació d’un marc de governança innovador que garanteixi l’operativitat. Les EDLP dels GALP catalans, centrades en la millora de la competitivitat del sector pesquer i l’impuls del creixement blau sostenible, a més de contribuir als objectius fixats a nivell local, són un dels instruments clau en l’Estratègia Marítima de Catalunya. Aquest model horitzontal de participació aposta per tornar les competències de l’administració a la ciutadania.
