Per a rebutjos orgànics, de construcció i industrials
Vint-i-cinc projectes per a plantes de tractament de residus es troben en diferents etapes de tramitació a Lleida, i junts sumen més de 2,6 milions de tones a l’any. Estan distribuïts en dinou municipis, gairebé totes a les comarques del pla. La majoria hauran de rebre dejeccions animals i altres rebutjos orgànics, però també n’hi ha per als procedents de la construcció i els industrials. Entre els promotors poden trobar-se des d’agrupacions de ramaders que busquen donar sortida als residus de les seues explotacions fins a multinacionals.
Una vintena d’aquests projectes preveuen tractar dejeccions animals i altres residus orgànics. Onze preveuen obtenir biogàs a partir del metà que emana d’aquest material al descompondre’s. El més gran és el que planteja la multinacional danesa CIP a la Sentiu de Sió, amb més de mig milió de tones a l’any i que ha xocat amb oposició veïnal i ecologista (vegeu el desglossament).
Sis de les altres plantes previstes hauran de compostar aquests rebutjos per elaborar fertilitzants, mentre que tres més preveuen combinar aquestes dos tecnologies. Un altre grup el conformen les instal·lacions que hauran de tractar residus de la construcció. Dos projectes d’aquest tipus estan en tramitació davant d’Urbanisme de la Generalitat als termes municipals de Lleida i el Pont de Suert. Aquest últim, que planteja un centre per separar diferents tipus de rebutjos d’obres de tot el Pirineu i portar- los a plantes de tractament, és l’únic en tramitació a les comarques de muntanya.
El grup barceloní TMA va iniciar fa més d’un any la tramitació d’una nova autorització ambiental per al projecte d’un abocador de residus industrials no perillosos a Seròs, després que els tribunals anul·lessin la concedida al promotor inicial d’aquesta planta. El nou proposa que s’hi dipositin quatre milions de tones de rebutjos en un període de 15 anys, la qual cosa en suposa més de 260.000 a l’any. A Puigverd de Lleida, inversors italians plantegen un centre per produir hidrogen mitjançant la combustió de residus industrials, segons documents de la mateixa Generalitat.
