“Creiem en la coordinació entre administracions per a reequilibrar el territori i donar oportunitats als municipis d’interior i de muntanya”
Rosa M. Abelló
Consell Comarcal del Baix Camp
“La comarca necessita una millor connexió telefònica i una millor xarxa de carreteres connectores, així com la dinamització del comerç, l’impuls a la producció agroalimentària d’alta qualitat i els reptes que planteja el camp”
Rosa M. Abelló
Consell Comarcal del Baix Camp
“Cal personal qualificat i la major part de les persones que ara mateix estan en atur a la comarca provenen del peonatge i la mà d’obra bàsica. És imprescindible el reciclatge i la formació”
Josep Antoni Belmonte
CEPTA
“Les PIMES de la comarca –i de Catalunya- paguen un preu més car que les grans empreses en termes de competitivitat i costos”
Josep Maria Caballero
PIMEC Baix Camp
“Cal que les inversions siguin productives, i que els diners que gasten els agents socials tinguin retorn. Cal gastar diners en coses que generin més diners”
Josep Anton Ferré
Rector URV
“El Baix Camp és el territori que té més oportunitats del país, així que cal una actitud més positiva per part de tots, com a clau de l’èxit”
Carles Pellicer
Alcalde de Reus
“La recuperació econòmica es concentra principalment en les empreses i famílies que han resistit la crisi, però no en aquells agents que ho van perdre tot”
Felip Puig
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
“Sense una profunda transformació de les estructures d’Estat, cap de les reivindicacions dels presents seran ateses”
Felip Puig
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
“La Corporació Disney es penedeix de no haver construït els seus parcs a la regió i haver-los dut a París, on hi fa molt fred i són deficitaris”
Felip Puig
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
“Quan el corredor mediterrani i el bypass per Portbou estiguin disponibles, la connexió amb el nord d’Europa i amb el món facilitarà l’estalvi de cinc dies de durada entre el comerç asiàtic i la Mediterrània”
Felip Puig
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
ESMORZARS ALCALDES.EU
Reus, 29 de juliol de 2015
El Conseller destaca el potencial de la comarca davant d’alcaldes i agents socials
El Conseller destaca el potencial de la comarca davant d’alcaldes i agents socials
Felip Puig: “Sense una profunda transformació de les estructures d’Estat no se superaran els dèficits”
Les principals mancances del Baix Camp estan vinculades a la mobilitat, les telecomunicacions, l’energia i la capacitació professional
La comarca està “plena d’oportunitats”, assegura, no obstant, l’alcalde de Reus
“Disney es penedeix cada any” de no haver situat el seu parc en aquest Àmbit Funcional Territorial, diu el Conseller.
Ferré, Abelló, Puig, Pellicer, i el moderador, Eduard Berrondo, durant el debat.
Reus 29 de juliol de 2015 – Alcaldes.eu
El passat 29 de juliol de 2015, a la seu del Consell Comarcal del Baix Camp, a Reus, va tenir lloc l’Esmorzar Col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, per a tractar sobre la situació actual de la comarca. S’hi van reunir diversos alcaldes, i actors de la societat civil presidits, en aquesta ocasió per l’Honorable Senyor Felip Puig, Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat.
Ponents:
Sr. Felip Puig, Conseller d’Industria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, Sr. Carles Pellicer, Alcalde de Reus, Sr. Josep Anton Ferré, Rector de la URV, Sra. Rosa Abelló, Vicepresidenta primera del Consell Comarcal del Baix Camp, Sr. Joan Antoni Belmonte, president de CEPTA, Sr. Josep Maria Caballero, President de PIMEC al Baix Camp i Sr. Eduard Berraondo, moderador.
Prolegòmens:
El Sr. Eduard Berraondo inicia la sessió donant la benvinguda als presents i agraint-los l’assistència. L’objectiu de l’activitat és fer-se ressò de les inquietuds de les localitats representades i agraeix també als patrocinadors Urbaser, Certis i Zenks! haver fet possible la celebració d’aquest esdeveniment. Tot seguit dóna la paraula a la representant del Consell Comarcal.
Sra. Rosa M. Abelló
Saluda als presents i disculpa el President del Consell, Sr. Calatayud, que no ha pogut acompanyar la jornada en estar de viatge.
La Sra. Abelló fa una breu caracterització de la comarca, destacant el paper de Reus i dels 27 municipis restants. Explica que 22 d’ells tenen menys de 5.000 habitants i que és precisament en aquests on el Consell Comarcal té un paper més important a l’hora d’ajudar les empreses i de proposar programes d’inserció laboral. Només el darrer any el Consell va proveir ajuts per valor de 700.000 euros.
Els àmbits més importants d’actuació del Consell Comarcal són l’ajut als joves desocupats i els programes de foment a l’emprenedoria. El projecte de “territori Líder”, a més, està ajudant a finançar projectes empresarials que han generat posteriorment 11 milions d’euros i que han evitat la migració de joves del territori rural cap a l’urbà.
Des de la seva perspectiva creuen fermament en la coordinació entre administracions per a reequilibrar el territori i donar oportunitats als municipis d’interior i de muntanya. En aquest sentit, explica que la comarca requereix altres mesures que estan fora del seu abast, concretament, una millor connexió telefònica amb línies de dades, i una millor xarxa de carreteres connectores, així com la dinamització del comerç, l’impuls a la producció agroalimentària d’alta qualitat i els reptes que planteja el camp.
A la vegada, la Sra. Abelló aprofita la presència del Sr. Rector de la URV per a demanar una major col·laboració amb la universitat en temes d’estudis turístics i de nutrició i ofereixen el seu ajut al Conseller.
Finalitzada la intervenció, el Sr. Berraondo concedeix la paraula al Sr. Belmonte, representant de CEPTA – Confederació Empresarial de la Província de Tarragona.
Sr. Josep Antoni Belmonte
Agraeix la paraula i explica que els principals objectius de l’organització que representa són promoure l’emprenedoria i ajudar a crear nous llocs de treball. Reconeix que la situació conjuntural de l’economia està millorant però que cal ser conscients que per a assolir els seus dos objectius cal personal qualificat i que la major part de les persones que ara mateix estan en atur a la comarca provenen del peonatge i la mà d’obra bàsica. El Sr. Belmonte afirma que s’ha de proveir formació i qualificació a aquestes persones o, d’altra manera, serà molt difícil integrar-les a les noves necessitats del mercat de treball.
Igualment explica que la comarca té diverses zones i que no en totes els problemes són els mateixos. Igualment recorda que l’emprenedoria no només es refereix als nous emprenedors, sinó també a les empreses de sempre.
CEPTA demana que aquestes necessitats siguin reconegudes i ateses de forma coordinada per part de les distintes administracions.
El moderador dóna la paraula al Sr. Caballero, de PIMEC
Sr. Josep Maria Caballero
El president de les Petites i Mitjanes Empreses explica que les dades econòmiques actuals són favorables, però que les PIME estan fent un esforç enorme i, concretament, parla de que “estan pagant el preu més car de tota Europa”.
Caballero fa una diagnosi de tots els problemes pels que passen les PIMEs a la comarca.
En primer lloc, explica que l’energia és caríssima i que resta competitivitat a les empreses i, en el fons, al territori. També identifica nombroses dificultats tals com la morositat (tant de les empreses com del sector públic, tot i que reconeix que aquest darrer ha millorat molt), que genera interessos i despeses addicionals. Diu que no s’està complint la llei i demana un nou règim sancionador que eviti aquests excessos en la morositat.
En quant a formació professional també assenyala algunes deficiències. Diu que les PIME estan aportant el 85% de les quotes de formació i, no obstant això, aplaudeix la nova llei catalana de la FP, malgrat que reivindica una major quantitat de FP bàsica.
En infraestructures PIMEC també denuncia deficiències en carreteres i trens, així com també en connexions d’alta velocitat a Internet. El repte de PIMEC està en poder col·laborar amb les universitats i fer possible una transferència de coneixement que ajudi a pal·liar els dèficits.
També comenta que l’administració està posant en la pràctica totes les dificultats a les PIMEs a l’hora de poder accedir a les noves contractacions, i també a l’hora de pagar els contractes en curs. Considera que es tracta d’un “atemptat” a les petites i mitjanes empreses.
Denúncia que el finançament bancari, quan és per sota del milió d’euros, és entre 2 i 3 punts més cara per a PIMES que per a grans empreses, mentre que els requisits que els bancs demanen són “10 vegades més grans” per a les PIMES.
Caballero no es vol manifestar en quant a la situació política: “no podem identificar-nos amb una o altra postura. Només volem recolzar les empreses i demanar el millor per a la societat”.
Finalment felicita el conseller pels esforços en simplificació administrativa i per la “finestreta única”, que fa que les gestions de les empreses siguin més ràpides.
A continuació el Sr. Berraondo dóna la paraula al Rector de la UPV.
Sr. Josep Anton Ferré
Des de la Universitat, Ferré ofereix cinc recomanacions que podrien ajudar la comarca, i les detalla a continuació.
La primera és la “massa crítica” i la col·laboració. Diu que és imprescindible generar col·laboració entre agents socials i municipis i administracions. En un món en què en dues hores es pot viatjar de Reus a qualsevol capital europea, no s’hi val a dir que la culpa la té el poble o la regió del costat.
La segona, en la mateixa línia, és la internacionalització. Diu que el temps actual és d’importar i exportar. I explica que tan negatiu és no exportar productes com no importar capital humà. Aquests són els autèntics “termòmetres” per a veure si un territori funciona: que vingui gent de fora a treballar i que els productes vagin a d’altres mercats.
El tercer factor és la mobilitat. Comenta que no és acceptable que un noi/noia de Riudoms que vulgui estudiar una carrera a la URV hagi d’emprendre una autèntica peripècia per a viatjar en diversos busos i haver de caminar cada dia. Igualment, no té sentit que des de Reus calgui anar a Barcelona pels túnels del Garraf, construïts fa 150 anys. Per tant, una millora de les connectivitats és imprescindible.
Quart: les inversions productives. El Rector diu que els diners que gasten els agents socials han de tenir retorn. “Gastar diners en coses que generin més diners, i no gastar pel fet que ens faci feliços gastar diners”, ha arribat a dir.
Cinquè factor: la modernització. El Rector demana un entorn legislatiu modern que ajudi les empreses a créixer.
Després de la intervenció, el Sr. Berraondo ha donat la paraula a l’Alcalde de Reus.
Sr. Carles Pellicer
El Sr. Pellicer agraeix i dóna la benvinguda a totes les autoritats i a tots els presents. Inicia la seva ponència dient que com alcalde se sent orgullós de la comarca i que la ciutat de Reus no seria el que és sense el Baix Camp. Reconeix i admet les mancances de la ciutat i de la comarca que han identificat els anteriors ponents, però considera que a tot arreu hi ha mancances anàlogues i diu que no podria aportar-hi res més en el seu discurs.
En canvi, ell es vol fixar en les oportunitats que té la comarca. I assegura que el Baix Camp és el territori que té més oportunitats del país, així que reclama una actitud més positiva per part de tots, com a clau de l’èxit.
Pellicer diu que l’Àmbit Territorial conformat per Reus, Tarragona, Cambrils, Salou, la Costa Daurada, etcètera fan que la zona sigui gairebé única a Europa. Esmenta l’aeroport, l’hospital, una potentíssima universitat i uns sectors claus com l’agroalimentari, la cultura o les noves tecnologies, així com una situació climàtica i geogràfica privilegiada i el ressorgiment turístic i industrial… “Cal posar en valor que Reus i el Baix Camp tenen de tot”, i que aquests sectors fan que la comarca sigui més forta.
Pellicer diu que cal demanar tot allò que manca. Cal que l’Estat entengui que sense un ferrocarril que funcioni bé, el territori no pot prosperar. Cal que es decideixi finalment el futur del “tercer carril” i que la gestió de l’aeroport passi a ser pròpia del territori.
També assenyala que hi ha reptes importants en matèria de generació d’ocupació i joventut. Diu que el Govern de la Generalitat fa plans d’ocupació de transició que permeten donar formació compartida i formar a les persones, però que amb això no n’hi ha prou i cal que les empreses també inverteixin en el territori. Però les inversions empresarials no s’aconseguiran si prèviament no s’aconsegueix per al territori tot el que anteriorment s’ha dit.
Finalment, el transport públic i l’energia han estat dues de les reclamacions plantejades per l’alcalde de Reus, abans que el Sr. Berraondo donés la paraula a l’Honorable Sr. Felip Puig.
Sr. Felip Puig
També reconeix i agraeix l’assistència de tots els presents i inicia la seva intervenció oferint una visió de diagnosi.
Confirma que la conjuntura econòmica està millorant notablement. De forma no simètrica i de vegades poc equitativa, certament, però les xifres macroeconòmiques diuen que l’activitat està remuntant en els darrers 18 mesos. Pronostica un creixement per sobre del 3,5% en PIB per a Catalunya aquest any, que és una mesura superior a la mitjana espanyola i europea.
Dins de les categories que creixen, el nombre de turistes està creixent per sobre del 5% anual, i la despesa d’aquests turistes creix fins i tot per sobre d’aquest increment. “Estem guanyant la batalla de la qualitat turística”, diu el Conseller, i admet que el Baix Camp és una regió que contribueix a la batalla.
Malgrat la valoració positiva, la fractura social segueix sent greu, diu el Conseller. El creixement econòmic es concentra principalment en les empreses i famílies que han resistit la crisi, però no en aquells agents que ho van perdre tot. I es aquí on caldran fer ingents esforços en els propers anys, pronostica el Sr. Puig. Entre ells, els programes de foment a la contractació i formació de gent jove, i de gent desocupada de més de 50 anys. També caldrà re-formular la renda d’inserció i la renda mínima per a les persones que poden quedar fora del creixement. En tot cas, diu el Sr. Puig que els esforços a realitzar seran durs perquè es parteix de tres situacions. La primera és que cal superar la crisi i recuperar les persones i empreses que han caigut. La segona és que cal adaptar-se a un nou model de creixement que passa per la internacionalització, la innovació i canvis importants en els hàbits de consum. Finalment, en tercer lloc, cal corregir els defectes del model econòmic anterior. Opina el Conseller que l’anterior era un model econòmic “viciat” on era prioritari l’èxit fàcil, l’excessiu apalancament financer i un sistema financer esbiaixat per una cultura especulativa.
En segon lloc, el Sr. Puig diu que no hi haurà cap possibilitat de reparar la ferida social si no hi ha prèviament un creixement econòmic liderat per la iniciativa privada. Diu Puig que el sector públic ja no podrà fer més política keynesiana (despesa pública) durant molts anys perquè els dèficits anteriors han destruït la capacitat d’inversió. Així doncs, tot queda en mans del sector privat, però cal ajudar-lo.
A continuació el Conseller ofereix una visió de la situació del Baix Camp. Recorda que forma part de la segona regió metropolitana més gran de Catalunya i que això hauria de portar a una perspectiva de major col·laboració institucional, a “pensar en gran”, i a guanyar dimensió des de moltes perspectives. En aquest sentit recomana un augment de les aliances, fer més polítiques de clúster, buscar més socis financers, i col·laborar tots junts per a anar a buscar els mercats exteriors.
El Conseller diu que la comarca té una posició logística privilegiada i que és una terra de moltes oportunitats i equilibris i posa com a anècdota el fet que la Corporació Disney es penedeix de no haver construït els seus parcs a la regió i haver-los dut a París, on “hi fa molt fred i són deficitaris”. No obstant, aprofita per reclamar unes millors infraestructures: quan el corredor mediterrani i el bypass per Portbou estiguin disponibles, la connexió amb el nord d’Europa i amb el món facilitarà l’estalvi de cinc dies de durada entre el comerç asiàtic i la Mediterrània.
El missatge final del Conseller és clar: la societat és conscient dels canvis que venen en matèria tecnològica, de governança, de consum, etc…. Són canvis radicals. I es pregunta: si tot canvia, perquè no acceptar també que les estructures d’Estat han de canviar. Perquè, afegeix, o canvien les estructures d’Estat, o cap de les reivindicacions que han fet els presents seran ateses.
En aquest sentit, el Sr. Puig es pregunta retòricament si les polítiques espanyoles d’energia tenen de una sensibilitat sincera pels problemes del Baix Camp, i recorda que l’estació de Camp de Tarragona de l’AVE està desconnectada del mon perquè així ho van decidir des de Madrid. I el mateix passa amb les tarifes del Port de Tarragona o la concessió dels slots de l’aeroport.
El Conseller diu que Catalunya representa el 26% del total d’exportacions de l’Estat espanyol. I que aporta el 26% del PIB turístic. I que el 22% dels impostos que es paguen a Espanya es paguen des de Catalunya. I que el Principat aixeca el 20% del PIB estatal. Tot això està per sobre de la demografia (un 16% de població de l’Estat). I a canvi, diu, “només rebem el 9% del total d’inversió”.
Amb aquesta intervenció conclou la primera part de la sessió, i el moderador inicia el debat.
DEBAT
A continuació s’obre un torn de paraula, que és aprofitat per diversos dels assistents per a plantejar dubtes, inquietuds o reivindicacions, tal i com es planteja a continuació.
El Sr. Rabascall, alcalde de Maspujols: Comenta que els pobles petits tenen una altra perspectiva de la situació. Explica que la comarca està partida per la meitat amb la carretera N-420, la qual separa dues realitats: la dels pobles turístics i la capital, de la realitat dels pobles de muntanya, que generalment són deixats de banda, amb boscos abandonats, agricultura que ningú promou, territori deprimit i risc elevat d’incendis. “Tenim una bomba”, diu Rabascall, si s’incendien els boscos.
També li diu al Conseller que quan hom viatja a l’estranger, a les carreteres hi ha tota mena senyals de les activitats productives que existeixen al territori. En canvi a Catalunya tot això està prohibit, i és impossible fer publicitat en les autopistes i carreteres. Entén que sigui així en les grans autopistes, però en els pobles petits succeeixen efectes perversos com ara el que una cooperativa local no es pugui anunciar.
Finalment demana que es facin estudis globals de promoció econòmica que també tinguin en compte pobles petits. En resum, demana tenir presents els pobles de muntanya en la gran política.
La Sra. Mendoza, Alcaldessa de Cambrils: Per al·lusions i perquè forma part de les poblacions grans de la comarca, diu que comparteix les inquietuds de Maspujols i creu que cal treballar sobre tot el territori a la vegada. Demana al Conseller que s’impulsin polítiques que refermin el vincle entre la costa i la muntanya.
La Sra. Lidia Bargas, Alcaldessa de Prades, també dóna suport a la intervenció de l’alcalde de Maspujols i referma la idea de què els municipis petits se senten deixats de la mà de Déu. A Prades, concretament, hi tenen pocs habitants a l’hivern, mentre que multipliquen per deu les dimensions a l’estiu, cosa que suposa que el poble estigui endreçat i en condicions. Demana sensibilitat i algun pla o estratègia per a que els municipis petits i de muntanya no siguin tan apartats.
També vol esmentar que quan els municipis petits organitzen esdeveniments culturals els falta ressò als mitjans de comunicació. Els costa arribar als mitjans, tot i que fan coses molt importants.
El Sr. Alfons Garcia Rodríguez, Alcalde de Vandellós –L’Hospitalet de l’Infant vol es pregunta què significa realment l’Ambit Metropolità. Diu que el litoral i l’interior de la comarca són molt diferents i, per tant, no són homologables. També diu que hi ha municipis amb especificitats com el seu, que a més són estigmatitzats per part dels agents econòmics.
La preocupació, diu, és la manca d’una actitud proactiva de col·laboració entre les diverses administracions i la iniciativa privada. I destaca que totes les mancances que s’han esmentat són també molt rellevants per al seu poble: infraestructures, telefonia, actuacions públiques.
La Sra. Fanny Galve, delegada de la UOC només vol transmetre la salutació del Rector de la seva universitat, el qual no ha pogut assistir al Esmorzar. Explica que la UOC està present a la Comarca i al Camp de Tarragona des del 1996 i que tenen una tradició de col·laboració amb la URV. Explica que tenen 800 estudiants al Baix Camp i 800 més al Camp de Tarragona. I que estan a disposició del territori.
Esgotades les intervencions, el Sr. Moderador obre un torn per a les respostes i rèpliques dels membres de la mesa presidencial.
El Sr. Pellicer, Alcalde de Reus, insisteix en la idea de les oportunitats existents, fins i tot per als pobles de muntanya, als quals els pronostica una bona perspectiva turística.
Pellicer reconeix que cal abocar més recursos per a materialitzar les oportunitats, però diu que cal considerar el temps present com una època de sembra: “ara s’estan posant les llavors” i “la propera generació ho veurà d’una altra manera”, diu.
El Sr. Ferré, Rector de la URV vol relatar dues experiències.
La primera: Fa 2 anys, en una trobada d’universitats a Suïssa, va parlar amb una tècnica de l’agència de qualitat reguladora de les universitats suïsses. Li va explicar la mala situació de l’Estat espanyol en matèria tributària. La seva interlocutora li va explicar que a Suïssa els ciutadans paguen el 100% dels seus impostos directament als municipis. Aquests li paguen als cantons, finalment, els cantons liquiden amb l’estat federal (just el contrari que a l’Estat espanyol).
La segona: en una visita a Dinamarca va preguntar quin era el mecanisme de funcionament dels municipis. Li van dir que als anys 30 el país va fer una reforma en què els municipis havien de tenir una mínima massa crítica d’habitants, o bé s’agrupaven. Aquest era un requisit per a poder garantir al viabilitat dels municipis.
El Rector resumeix les dues intervencions i diu que qualsevol canvi és possible, sempre que es vulgui fer. I reconeix que si com a país “no som capaços d’entomar aquests reptes, no farem res”.
El Sr. Felip Puig, Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme afegeix, com a cloenda, un parell de reflexions.
En primer lloc, recorda que ell mateix és enginyer de camins i que considera que, efectivament, la senyalització de carreteres a Catalunya no és moderna ni adequada i accepta la crítica del poble de Maspujols. Diu que les senyalitzacions han d’estar guiades per criteris tècnics, però també per les realitats econòmiques i socials del territori.
En segon, diu que el gran repte actual està en les telecomunicacions. Concretament, en la implantació de la fibra òptica i de les xarxes, cosa per a la qual també calen estructures d’Estat diferents. El Conseller admet que actualment no pot parlar amb els grans operadors de telecomunicacions perquè no te poder sobre la fiscalitat o les normatives i, per tant, no l’admeten a la taula de negociacions.
Puig diu que “cal actuar sobre l’origen i les causes dels problemes” i que, en el tema del finançament, “o tenim accés a les fonts fiscals pròpies, o la meitat de tots els diners que hem posat no tindrà cap mena de transcendència per al país”.
El Conseller admet que la seva ideologia no és la pròpia d’un lliberal, però que “o confiem en la iniciativa privada per a crear riquesa, o no hi haurà prou recursos per a fer polítiques distributives per al país”. També ha reconegut que “hi ha massa nivell d’administració i massa fragmentació”
CLOENDA I AGRAÏMENT
Esgotada la intervenció final del Conseller, el Sr. Eduard Berraondo tanca la sessió i novament agraeix la presència de tots.
.
.
.
.
.
.
.
