El Pla d’Actuació per a les obres descontaminació ha de garantir el subministrament durant quatre dies als municipis que beuen de l’Ebre si es produís un vessament
Els responsables de Protecció Civil, durant una sessió informativa del Pla d’Actuació de les obres de descontaminació de l’embassament de Flix, aquest dijous al matí.
Un grup de 22 camions cisterna s’encarregaria de subministrar aigua de boca als sis municipis que beuen de l’Ebre i no disposin d’abastaments alternatius en cas d’emergència a les obres de descontaminació de l’embassament de Flix (Ribera d’Ebre). Així consta al Pla d’Actuació elaborat per la Direcció General de Protecció Civil, que preveu mesures per garantir l’aigua potable sense restriccions durant quatre dies als 78 municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que s’abasteixen del riu, considerant que els efectes d’un accident es podrien allargar durant dos o tres dies. Segons el Pla, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) disposa ja de prou capacitat per assumir aquesta situació.
L’abastament alternatiu d’aigua potable en cas que el tram final de l’Ebre resultés contaminat per l’extracció de 800.000 metres cúbics de llots tòxics del fons del pantà continua sent la gran preocupació per a molts habitants dels municipis riberencs. La versió definitiva del Pla d’Actuació, que des de 2008 ha patit diverses modificacions, preveu finalment que sis municipis -Ascó, Garcia, Móra d’Ebre, Vinebre (Ribera d’Ebre), Pinell de Brai (Terra Alta) i Tivenys (Baix Ebre)-, haurien de deixar de captar del riu o de fonts que reben la seva aigua indirectament per rebre diàriament l’aigua de boca amb la mobilització d’una flota de 22 camions cisterna.
En una sessió informativa sobre el Pla amb els mitjans de comunicació, el subdirector general de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha precisat que, aquests vehicles, amb una capacitat mitjana de 21 metres cúbics per cisterna, carregarien als dipòsits d’aigua del CAT a l’Ampolla (Baix Ebre). En cas necessari, ha precisat, es podrien mobilitzar fins un total de 64 camions cisterna, després d’haver consultat amb les 34 empreses dedicades a aquest transport a Catalunya.
Malgrat això, els responsables de l’ens han admès l’existència de situacions en alguns municipis que dificultarien l’accés dels camions als dipòsits municipals. La seva resolució, però, l’han traslladat als organismes encarregats d’executar les infraestructures hidràuliques, com la societat estatal Acuamed -encarregada de les obres- i l’Agència Catalana de l’Aigua -ACA-.
Protecció Civil ha insistit a desvincular aquest Pla d’Actuació del Pla de Restitució que el govern espanyol va posar en marxa en paral·lel amb el projecte de descontaminació per dotar d’abastaments alternatius als municipis de les Terres de l’Ebre -pous o dipòsits-. Alguns d’aquests projectes, de fet, havien de servir per garantir aquestes alternatives, encara estan en execució o no han començat. Això va aixecar les queixes airades d’alcaldes principalment de la Ribera d’Ebre.
Fins i tot, en el cas de Miravet, l’Ajuntament s’està plantejant recórrer als tribunals perquè les obres no s’executin fins que no es garanteixin aquests abastaments. Concretament, l’alcalde, Toni Borrell, denuncia que se’ls ha exclòs sense fonament de la llista de municipis que requerien alternatives. Protecció Civil, per la seva banda, sosté que, arran la darrera actualització del document, els informes hidrogeològics efectuats pel CSIC han permès treure de la llista sis poblacions on inicialment es preveia la cobertura dels camions cisterna perquè s’hauria demostrat que reben l’aigua de fonts no vinculades a l’Ebre.
Però la major dels 78 municipis afectats per aquest Pla -29 dels quals ebrencs- tindrien garantida l’aportació d’aigua potable en cas d’accident durant quatre dies pel CAT, que gestiona el minitransvasament a Tarragona. El responsable de Protecció Civil a les Terres de l’Ebre, Miquel Alonso, ha explicat que l’ens ha efectuat obres de regulació interna durant els últims anys -a més dels pous construïts per Acuamed a Vinallop- que li permeten assegurar l’abastament d’aigua durant quatre dies en un 90%, baixant fins el 85% si es tracta de l’estiu -amb la possibilitat d’algunes restriccions-.
Episodi de 39 hores
En un hipotètic accident, d’acord amb el contingut del Pla, l’aigua contaminada a Flix trigaria fins a 39 hores a arribar al Delta, d’acord amb un cabal de 100 metres cúbics per segon -el que sol haver durant els mesos d’estiu-. Això, ha assegurat el director general de Protecció Civil, Jordi Aurich, donaria un marge de maniobra suficient per poder prendre les mesures adients de forma coordinada entre tots els agents implicats per minimitzar els efectes de la contaminació.
"Els escenaris dels estudis científics dibuixen dos o tres dies d’emergència però treballem amb terminis més llargs. Donem resposta a aquests més llargs i estan garantits pel consum de boca, explotacions ramaderes o agrícoles", ha explicat, incloent també l’aigua per a ús industrial al Camp de Tarragona. Només passats aquests quatre dies, ha avançat, es podrien començar a aplicar restriccions en l’ús d’aigua de forma gradual aplicant prioritats.
També està previst que els canals de reg de l’Esquerra i de la Dreta de l’Ebre puguin prendre mesures preventives en el cas d’un incident. L’operativa, en aquest cas, seria força més complexa perquè si bé la Dreta disposa de comportes que poden tancar el pas en quatre hores, aquestes no poden restar un temps excessiu en aquesta situació perquè podrien rebentar.
A l’Esquerra, la situació es complica perquè només existeix una comporta d’entrada i una de sortida i caldria "tancar els ramals" manualment de forma immediata. Malgrat això, Aurich assegura que d’acord amb els informes del CSIC "determinats valors" de contaminació a l’aigua no afectarien el consum humà dels productes agrícoles que es reguen, com tampoc la pesca i els ecosistemes marins, per efecte de la dilució.
Les tres fases del Pla
L’activació d’aquests abastaments alternatius tindria lloc, prioritàriament, en el cas que el Pla passés a fase d’emergència, el més perillós dels tres escenaris operatius en funció del risc. S’activaria si fallés el recinte de planxes que aïlla els residus o aquests es mobilitzessin, també en el cas que el corrent del riu envaeix la zona aïllada o trenca aquestes planxes, sigui per avinguda massiva d’aigua o un terratrèmol així com si es detectés més d’un microgram de mercuri per litre d’aigua al riu o a la xarxa del CAT. Operativament, a banda de paralitzar els treballs, activar els abastaments alternatius i restriccions a activitats, suposaria avisar la CHE i l’ACA, mobilitzar els cossos operatius, reunir el consell assessor, a més d’informar els ajuntaments i entitats implicades en la gestió del riu -regants i CAT-.
Per sota d’aquest nivell, es troba la fase d’alerta, produït per una fallada del sistema d’aïllament de plantes o un abocament a la planta de tractament. També es podria donar en condicions de cabal de més 3.000 metres cúbics per segon, nivells alts de contaminants detectats o aparició de peixos morts i d’altres signes de contaminació. En aquest cas, a banda també d’informar els organismes i entitats afectades, es desplaçarien efectius del Grup de Control Ambiental per inspeccionar la zona i aplicar possibles mesures, així com intensificar les analítiques.
El Pla també ha previst un nivell de prealerta en casos de fallada al recinte interior de les obres; accident en transport de material o caiguda a l’embassament; caiguada de la draga; mal funcionament de la planta de tractament amb possible vessament; o fallada lleu del sistema de planxes aïllant. A banda d’avisar els organismes ja esmentats i intensificar la inspecció i les analítiques, només es paralitzarien els treballs si la contaminació assolís nivells per sobre dels admissibles, a partir dels 0,1 micrograms de mercuri per litre d’aigua. Una xifra que ja ha estat detectada recentment al riu, segons els responsables de Protecció Civil, tot i assegurar que el tancament hauria reduït significativament els nivells habituals durant els últims mesos.
