La finalitat d’aquesta llei és garantir l’aplicació real i efectiva del dret de les esglésies, les confessions i les comunitats religioses a establir centres de culte
En aquest sentit, la llei té per objecte preveure sòl on s’admeti o s’assigni l’ús religiós, d’acord amb les necessitats i la disponibilitat dels municipis, així com regular les condicions tècniques i materials mínimes que han de garantir la seguretat de les persones i les condicions adients de salubritat dels centres esmentats.
Aquesta llei s’aplica als centres de culte de concurrència pública inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei orgànica 7/1980, del 5 de juliol, de llibertat religiosa, i també a l’ús esporàdic amb finalitats religioses d’equipaments o d’espais de titularitat pública no destinats habitualment a aquestes finalitats.
Als efectes del que estableixen aquesta llei i les disposicions normatives que la despleguin, s’entén per centre de culte l’edifici o local de concurrència pública, de titularitat pública o privada, reconegut, declarat o certificat per l’església, la confessió o la comunitat religiosa respectiva reconeguda legalment d’acord amb la Llei orgànica de llibertat religiosa, i destinat principalment i de manera permanent a l’exercici col•lectiu d’activitats de culte.
Aquesta llei imposa al planificador municipal l’obligació de preveure en els plans d’ordenació urbanística municipal, sòls amb la qualificació de sistema d’equipament comunitari on s’admetin els usos de caràcter religiós de nova implantació, d’acord amb les necessitats i les disponibilitats dels municipis. En aquest sentit, s’estableix que les esglésies, les confessions i les comunitats religioses, amb la finalitat que es coneguin i es puguin preveure les necessitats existents amb relació a la construcció de llocs de culte, tenen dret a participar en el procés de formulació del planejament urbanístic, per mitjà dels canals que estableixen els programes de participació ciutadana dels plans d’ordenació urbanística municipal i amb la participació en els terminis d’informació pública que estableix la legislació urbanística per a la tramitació del planejament urbanístic.
La llei exigeix que per iniciar les activitats d’un nou centre de culte de concurrència pública s’haurà d’obtenir prèviament una llicència municipal d’obertura i d’ús de centres de culte, la qual té naturalesa reglada. Aquesta llicència acreditarà el compliment de les condicions de seguretat i salubritat que, en tot cas, haurà de reunir el local. En aquest sentit, el Govern establirà per reglament les condicions tècniques i materials mínimes de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament, evacuació i per a evitar molèsties a tercers que han de complir els llocs de culte de concurrència pública.
S’atorga a l’alcalde del municipi corresponent, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria tercera i amb l’única finalitat de preservar la seguretat i la salubritat públiques, i en casos de perill imminent, la potestat d’ordenar, per mitjà d’una resolució i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, el tancament i el desallotjament dels locals de concurrència pública que no disposin de llicència municipal d’obertura i ús de centres de culte o que n’incompleixen el contingut, o que infringeixen les normes sobre el local o les instal•lacions exigides per garantir la seguretat i la salubritat del local, fins que es rectifiquin els defectes observats o es compleixin els requisits legals o reglamentaris exigits. En el supòsit d’incompliment o infracció normativa es concedeix el termini que s’estableixi reglamentàriament per a reparar les deficiències. Si no hi ha reparació de les deficiències es porta a terme el tancament del centre.
El títol preliminar i el títol I d’aquesta llei entren en vigor al cap de vint dies de la publicació d’aquesta llei al DOGC. El títol II entra en vigor l’endemà de la publicació al DOGC del reglament que ha d’aprovar el Govern.
Font: Federació de Municipis de Catalunya
