“Per ser alcalde calen estudis, però sobretot voluntat de servei, transparència i d’estar al costat de la gent”
“No hauríem pogut sobreviure només de l’activitat agrícola”
“Quan algú s’empadrona al municipi, li donem la benvinguda des de l’ajuntament i jo, personalment, visito la família. Amb això tenim una fotografia de com està estructurada”
“Per part de Catalunya trobo a faltar més cohesió. Tots a una aconseguiríem més que dispersos. Al municipi anem tots a la vegada”
“De vegades ens centrem tant en la feina que ens acabem pensant que és una cosa pròpia. Però hem de desvincular el que és nostre i el que és del municipi”
Ha estat alcalde, pràcticament, des de 1999 fins ara. Manté el mateix estil de fer política ara que abans?
El meu estil sempre ha estat el de donar servei a les persones. Servei a les entitats i als veïns i veïnes. Aquest és el meu lema i el motiu del meu treball.
També ha estat, entre d’altres, diputat al Parlament de Catalunya. Què li va suposar aquest càrrec?
Una gran experiència com a persona i un major coneixement del país. Moltes vegades la gent del carrer diu que al món polític no s’hi fa feina i jo puc assegurar que hi ha moltes persones que treballen molt pels altres. A banda de treballar al Parlament, també he estat a la Diputació de Tarragona i al Consell Comarcal.
El que passa és que quan algú no fa la seva feina, dona mal exemple i fa que la resta siguin mal vistos. Puc dir amb el cap ben alt que en política es fa molta feina per a les persones. Això de fer d’alcalde és una vocació. Cal dur el sentit de servei molt endins.
Creu que és necessari tenir estudis superiors per exercir d’alcalde?
Per desgràcia jo no tinc aquests estudis però sí que crec que s’han de tenir… A mi m’hauria agradat, però en aquella època era complicat. Jo crec que calen estudis però, sobretot, cal la voluntat de servei, transparència i d’estar al costat de la gent.
Ens ha portat unes fotografies. Perquè aquestes, i no pas unes altres?
La primera és de quan jo era petit. Aleshores ja deia allò de que “vull ser alcalde”. Penso que això és molt important.
En la segona hi surto d’esportista. L’he portat perquè crec que l’esport que es fa en els pobles petits no es reconeix. I, en canvi, és molt important per la quantitat de treball que comporta i les moltes persones, entitats i clubs que hi participen. No vull anar en contra de cap gran club ni de ningú, però crec que els mitjans focalitzen molt l’objectiu en les grans institucions i sembla que tota Catalunya depengui d’aquests grans clubs quan, en realitat, a la majoria del territori i ha molts pares que se sacrifiquen perquè els seus fills facin esport.
Finalment, la tercera és d’un dia en què vaig tenir l’oportunitat d’estar amb tota la resta d’alcaldes a la Plaça de Sant Jaume. Això és una de les coses que em va quedar dins del cor i que no es pot explicar amb paraules, sinó amb sentiments.
Parlem una mica del Pla de Santa Maria i el seu patrimoni. Després visitarem dos indrets emblemàtics com són l’església romànica de Sant Ramon i la fàbrica. Què ens en pot dir?
L’església de Sant Ramon és una joia de la comarca i també un senyal d’identitat del poble. Molta gent ens ve a visitar gràcies per causa d’aquest atractiu, i això ens omple d’orgull. D’altra banda, la fàbrica és la vivència mateixa del poble. Si no hagués estat aquí aquesta empresa tèxtil, no hauríem pogut sobreviure només de l’agricultura. Hauríem patit una despoblació molt forta, de no ser per ella. Hi havia moltes persones que compartien les feines agràries amb les industrials. Això va permetre que el poble tirés endavant.
També sabem que el poble és participant en les Jornades Europees del Patrimoni. Què representen aquestes jornades pel municipi?
Influeixen perquè ens ajuden a donar a conèixer diferents indrets que tenen interès patrimonial. Volem ensenyar tot el que tenim. A banda dels elements esmentats, en aquesta zona hi ha una gran implantació de construccions de pedra seca. En tenim al voltant de 400, que treballem de mica en mica per preservar. En són moltes. Ara estem preparant un catàleg per ensenyar les construccions que estan més bé i que els propietaris permetin d’accedir a visitar. Moltes es troben dins de finques. Crec que hem d’explotar aquests espais.
I com és la gent del poble?
Per mi és molt maca, tot i que de vegades és complicada. Les comunitats són molt amplies i hi ha persones amb criteris molt diferents. Però, amb tot, crec que la gent del Pla és oberta i acollidora. Han vingut cultures diferents a viure aquí i tot plegat ens hem sabut adaptar a l’entorn.
Parlant dels seus conciutadans, veiem al web municipal que estan posant esforç en reforçar la comunicació entre l’administració i la ciutadania…
Sí, crec que ens hem d’anar obrint i que les noves tecnologies donin la informació necessària i permetin que la gent participi en les coses que fem a l’ajuntament. Actualment, sempre que fem una obra al municipi mirem de consultar el projecte amb els veïns. Ells diuen si els agrada o no i mirem de rectificar si cal.
Des de l’ajuntament, què fan per aquells ciutadans que pateixen encara els estralls de la crisi econòmica?
Des dels serveis socials hi ha les línies obertes per ajudar qui ho necessita. Si algú s’empadrona al municipi li donem la benvinguda des de l’ajuntament i jo, personalment, visito a la família. Amb això tenim una fotografia de com està estructurada i, si cal, a partir d’aquí actuem. Dins de les nostres possibilitats ens posem al costat de la gent i si els manca quelcom els ajudem amb subvencions per portar la canalla a l’escola, la llar d’infants, o bé si cal pagar la llum o l’aigua a alguna família.
Quina és la situació financera de l’ajuntament?
És bona. Estem sanejats. Tenim un petit deute causat per un préstec que vam demanar uns anys enrere per modificar l’ajuntament i la llar d’infants. Són 200.000 o 300.000 euros. Aquests préstecs els donava la Diputació a interès zero. I també tenim un romanent de tresoreria d’un milió i escaig d’euros per afrontar les obres que tenim pensades de fer en un futur.
Li preguntem ara per un esdeveniment molt important pel municipi: La Fira del Vent. Un nom curiós.
Li diem la Fira del Vent perquè al llarg dels dies en què se celebra fem activitats en un camp de vol, amb carros de vent pels infants, algunes ales deltes i unes avionetes. A l’entorn del Pla hi fa molt de vent i ens va semblar que fora bo impulsar algun esport vinculat amb el vent i l’aire. També ens serveix per mostrar les entitats que tenim, i el comerç local. De vegades les grans infraestructures se’ns mengen. Ç
La fira va començar amb aquesta temàtica, tot i que amb els anys ha anat canviant el rumb.
Per què?
Perquè no ens donava els resultats esperats. L’hem d’anar transformant en temes que atreguin més la gent de fora al municipi. Per exemple, actualment, durant la fira fem visites guiades al Museu Agrícola i al Centre d’Interpretació del Tèxtil. És una manera de mostrar qui som i de fer que la gent de fora vulguin comprar una vivenda o vinguin a passar l’estiu aquí.
I també ens serveix per mostrar el polígon industrial. Estem en una zona privilegiada i hem d’explotar-ho, però sempre de manera consistent amb el respecte al medi ambient. Hem estat molt curosos de no definir un polígon gaire gros, sinó d’anar-lo construint a poc a poc per controlar una mica les indústries que venen i veure si ens interessen més o menys. A tothom li interessa que en vinguin, però hem de ser una mica selectius.
Va ser reelegit en les darreres eleccions municipals. Com ho valora?
Jo crec que en els anys que portem a l’alcaldia sempre hem anat pujant. Si he de ser-li sincer, des de l’equip no ens esperàvem tenir aquests resultats tan bons enguany. Això vol dir que hem sabut treballar en equip, que és el que hem fet des del primer dia. Jo dono la cara com a alcalde però els regidors (els que hi ha ara com els que hi ha hagut abans), tots poden ser alcaldes, tots poden anar al davant perquè tots treballem conjuntament. A les reunions mensuals tothom aporta la feina feta i entre tots decidim cap on volem que vagi el municipi. No és una feina d’un de sol sinó de grup.
Quins diria que són els eixos principals per aquesta legislatura?
El repte principal és fer la residència de la gent gran, que voldríem fer per a unes 120 places. Ja tenim el projecte fet i estem en la fase de decidir si posem la gestió a licitació o bé ho licitem tot junt. Estem buscant un inversor, però si no en trobem cap, igualment tirarem endavant el projecte perquè l’ajuntament està sanejat i és necessari fer-ho.
En qualsevol cas, abans de posar la primera pedra celebrarem una reunió municipal per preguntar si la fem o no, perquè és una obra molt important i la gent hi ha de donar el vistiplau. Crec que aquestes són les coses que li donen la identitat a un municipi i que hem de saber reconèixer tot el que van treballar els nostres avantpassats per aconseguir la fàbrica o la cooperativa. No podem deixar que se’ns vagi de les mans.
La feina de l’alcalde ha canviat gaire des que va començar fins ara, 20 anys després?
Molt. A més d’informàticament, si abans a creies que una persona era vàlida per treballar a l’ajuntament, la podies escollir i ja està. Ara cal fer concursos i fer-ho tot molt bé. Tot això està molt bé que hi sigui, però alenteix molt el dia a dia. Cal molta més feina administrativa per arribar al mateix que es feia abans. Algú dirà: cal la transparència. I tant, siguem clars, les mans sempre al damunt de la taula, palmells amunt.
Quina lectura en pot fer de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Abans de tot, vull dir que nosaltres som diferents de la resta d’Espanya, ho vulguin o no ho vulguin. Però he de dir que, per part de Catalunya, trobo a faltar anar més junts. Si fóssim un país més cohesionat, tots a una, aconseguiríem més coses que no pas amb la dispersió. I aquí m’ha servit d’exemple el meu municipi, perquè anem a una.
Com creu que afecta a l’independentisme la lluita que mantenen ERC i JuntsxCat?
Tots podem ser independentistes, els de la platja i els d’interior. Però hi ha alguna cosa que no ens acaba d’encaixar directament i aquí és on fallem. Potser hi ha més barreja de gent i això fa que no ens acabem de lligar. Sempre dic, i no perquè sigui de Junts, que trobo a faltar aquesta línia d’ajuntar-nos. Crec que fa falta un líder polític bo que ens guiï cap a on volem anar, ja que molts els tenim fora, o a la presó.
Un líder com ara qui?
N’hi ha molts. Potser els líders que tenim bons estan fora, o a la presó, i potser n’hauria de sortir algun altre, ja sigui nou o no, però que torni a enganxar.
Creu que hi ha d’haver limitació de mandats en els ajuntaments?
La limitació la dona la gent. Quan tu veus que estàs en un municipi i que guanyes les eleccions, és perquè la gent t’encoratja perquè segueixis. Si la gent diu que vol un canvi, caldrà canviar.
O sigui que ho deixaria a les mans de la ciutadania…
Sí. I crec que els polítics hem de saber quan és el moment de plegar o de seguir. I quan arriba el de plegar hem de saber estar on correspon i donar un cop de mà als que entrin nous, siguin del color que siguin. De vegades ens centrem tant en la feina que ens acabem pensant que és una cosa pròpia. Però hem de desvincular el que és nostre i el que és del municipi. Moltes vegades falla. Quan n’entra un de nou a l’ajuntament li diuen que l’ajudaran dos o tres mesos fins a posar-se al dia, però després li tanquen la porta.
