La constitució del plenari dóna inici a la segona fase de la redacció del document, que inclourà mesures de xoc a curt termini per fer front a la crisi
El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, rep un document de mans del rector de la URV, Francesc Xavier Grau, en presència del professor de la URV, Joan Antoni Duro.
El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha condicionat l’aplicació del Pla Estratègic de les Terres de l’Ebre a la disponibilitat de recursos per part de la Generalitat "per funcionar com un país". El procés d’elaboració del document, que ha de definir els eixos i prioritats per desenvolupar econòmicament el territori, ha arribat a la seva segona fase amb la constitució del plenari d’agents institucionals, econòmics i socials que, a través de diversos grups de treballs, l’han de definir al llarg d’aquest 2013. L’equip redactor de la URV ha avançat que el pla incorporarà també mesures de xoc a "curt termini" per fer front a l’actual situació de crisi econòmica.
Segons el conseller, l’execució de les mesures i del pla d’inversions públic que ha d’acompanyar el pla es troben directament vinculades a la disponibilitat de recursos per part de la Generalitat per "ser un país normal o continuar sent un país subsidiat o més dependent", des del punt de vista pragmàtic de poder disposar d’una total capacitat per gestionar fons propis i definir polítiques estratègiques.
"No es tracta tant del debat sobiranista com del de la capacitat de decidir el futur, el destí dels impostos, la gestió de les infraestructures, les polítiques energètiques i comercials. Si aquests propòsits, que el país se’ls planteja globalment, tenen resposta, el pla tindrà recursos per tirar endavant. Si el país no aconsegueix ser normal, hi haurà mancances de recursos per desplegar-se en la seva totalitat", ha aclarit.
A la qüestió fonamental de la disponibilitat econòmica, Puig ha vinculat també l’"exgiència a la societat civil", més enllà de les tasques de diagnosi i definició de propostes, d’assumir els compromisos necessaris per portar aquesta visió estratègica a la realitat posant "en joc" recursos "físics, econòmics i humans". "O acaba en un prestatge o té èxit i es desenvolupa. Els que acaben als prestatges són els que depenen de les visions alienes", ha subratllat.
L’actual situació de crisi econòmica marcarà també la implementació del pla, segons ha reconegut el conseller, per qui la sortida a la crisi no suposarà un retorn a condicions anteriors sinó que forçarà la societat a una "readaptació" amb la "revisió de les estructures de cohesió social" davant l’actual marc de la globalització i la societat de la informació. Així, el pla d’inversions, ha subratllat, "no només ha de ser ambiciós, sinó factible i viable". L’economia verda, l’energia, el turisme i la indústria, amb la millora de les infraestructures ferroviàries seran algun dels aspectes clau.
A diferència d’altres documents de planificació estratègica, basats en l’horitzó del mig i llarg termini -a quatre o cinc anys-, els redactors del Pla s’han proposat incorporar mesures a "curt termini" -a partir de l’any vinent- per intentar lluitar contra els efectes més immediats de la crisi econòmica al territori, que arriba aparellada del sistemàtic desmantellament del feble teixit industrial i unes últimes dades de conjuntura que es dibuixen amb força traços negatius.
Propostes i redacció
El professor de la URV i responsable de l’equip tècnic de redacció, Joan Antoni Duro, ha presentat la segona fase del pla, que s’allargarà durant aquest 2013, un cop finalitzada la primera fase de diagnosi a finals de l’any passat. La nova etapa haurà de debatre i posar ja sobre la taula les propostes, amb la seva "priorització" executiva a més de la fixació de mecanismes que puguin permetre guia la seva implementació un cop acabada la redacció. "No espereu que la universitat faci el treball que hem de fer tots. Nosaltres hem de dinamitzar-lo i validar-lo però no volem ni podem fer el pla", ha advertit als agents socials i econòmics.
Més enllà de la constitució del plenari -on han estat convocats 450 representants del teixit econòmic i social ebrenc-, aquest dilluns al matí, el treball d’aquesta segona fase s’estructurarà al voltant de les propostes de tres grups temàtics -model econòmic, territori i sostenibilitat; microeconomia i empres; així com governança i societat- i especialitzats -sobre els diferents sectors territorials implicats-, formats principalment per persones de perfil tècnic, proposades pel Consell Promotor. De les reunions previstes en sortiran les propostes que seran debatudes al plenari, com a òrgan participatiu, i incorporades per l’equip tècnic de la Universitat en la redacció final, que presentarà el document l’any vinent.
