Puigdemont, el polític més popular a Twitter després de l’1-O

 

Tal com recull l’agència ‘Comunica +por –‘ en el ‘Sisè informe sobre el conflicte català i les xarxes socials’, el president català va ser el que més seguidors va guanyar a la xarxa social durant el mes d’octubre.

 

Més concretament, Puigdemont va aconseguir sumar +126.920 seguidors, el que representa un increment del 27% de la seva audiència.

 

Just després, la política que més es va beneficiar a Twitter del moment polític va ser Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, qui va sumar +87.572 seguidors, un augment del 41% respecte al mes anterior.

 

En el tercer lloc hi trobem Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat, qui va guanyar +70.444 seguidors durant l’octubre, un 38% més dels que tenia al setembre.

 

Posteriorment, els líders de Cs també van veure créixer el seu nombre d’admiradors. Paradoxalment va ser Inés Arrimadas, líder de Cs a Catlaunya, en comptes d’Albert Rivera, líder de Cs a Espanya, qui va guanyar més seguidors. La política catalana en va sumar +57.259 (augment del 28%), mentre que Rivera en va aconseguir +50.032, fent créixer la seva conta en un 42%.

 

Pel que fa al PP, Mariano Rajoy, president del govern espanyol, va sumar +43.962 seguidors durant l’octubre, el que representa un augment del 57%, essent així el sisè líder polític que més en va guanyar. Dins el mateix partit, però en aquest cas a Catalunya, Xavier García Albiol, líder del PPC, va guanyar +16.709 seguidors, fent créixer la seva audiència en un 33%.

 

En referència al PSC, Miquel Iceta, líder dels socialistes catalans, va guanyar +11.042 seguidors, amb un augment del 47%, essent així el líder parlamentari que menys adeptes va aconseguir durant l’octubre en termes absoluts.

 

Com bé desgrana l’agència ‘Comunica + por –‘ en el seu informe, durant l’octubre, el hashtag que més repercussió va tenir va ser el #10ct (542.563 tuits), seguida per #CatalanReferendum (450.113 tuits), #Catalonia (257.607 tuits), #1O (253.119 tuits) i #votarem (226.320 tuits).

 

El 18,5% dels tuits usant els hashtags esmentats es van fer des de fora d’Espanya. Més detalladament,  el 4,5% de tuits es van emetre des de Gran Bretanya; el 2,9% des dels Estats Units; l’1,9% des de Mèxic; un 1,8% des de Chile; un altre 1,8% des de Brasil, l’1,7% des de Veneçuela i l’1,6% des d’Argentina.

 

Pel que fa al gènere dels usuaris que van parlar sobre el conflicte català a Twitter, el 61% van ser homes, davant un 39% de dones.

 

Així doncs, podem observar com l’efervescència viscuda durant el procés es va traslladar de manera evident a les xarxes socials, que van impulsar la internacionalització del conflicte alhora que la popularitat dels seus protagonistes, destacant la de Carles Puigdemont.