- El president a l’exili arriba, pronuncia un discurs a l’Arc de Triomf i marxa sense entrar al Parlament ni ser detingut malgrat el dispositiu dels Mossos
- El socialista és elegit en un ple inesperat que va tenir sempre un ull posat fora
Òscar Palau – Barcelona
El dia del retorn –fugaç, de moment– de Carles Puigdemont a Catalunya serà recordat com el dia en què el Parlament va investir Salvador Illa. La frase també es pot formular al revés, a gust del consumidor. En tot cas, el país va posar punt final ahir a un cicle històric, el del procés sobiranista, amb el nomenament d’un socialista que havia donat suport al 155 com a president de la Generalitat, en una altra jornada per recordar, en què Illa va quedar força eclipsat per la tornada –i desesperat i frustrat intent de detenció per part dels Mossos– del president a l’exili. O ja no, perquè no se sap on és, després del veritable coitus interruptus que va protagonitzar ahir.
Gairebé set anys després del seu últim acte públic a Catalunya, el seu passeig per Girona aquell 28 d’octubre del 2017, el 130è president de la Generalitat va aparèixer ahir al matí, tal com havia promès, a l’Arc del Triomf de Barcelona per proclamar un “Encara som aquí” i oferir un breu discurs davant uns 3.500 independentistes, segons la Guàrdia Urbana, que l’esperaven, convocats per partits i entitats. Després, però, tot i que també havia anunciat que ho faria, Puigdemont ja no va entrar a peu, acompanyat per tots ells, a un blindat parc de la Ciutadella, on l’esperava una gernació de Mossos per detenir-lo, amb el cap Eduard Sallent al capdavant. Això, però, no va arribar a passar mai, perquè va marxar en cotxe. En un comunicat, els Mossos van haver de justificar després que la seva intenció era practicar l’arrest “de forma proporcionada i en el moment més oportú per no generar desordres públics”, i van haver de negar qualsevol “acord o conversa prèvia” amb l’entorn de Puigdemont per a una detenció pactada, per la qual cosa van assegurar que tot just havien activat un dispositiu “proporcional” que evités desordres perquè la seva prioritat era garantir la seguretat del ple. Malgrat això, els Mossos sí que van actuar –hi va haver denúncies que fins i tot havien utilitzat gas pebre– contra la mobilització independentista que va quedar instal·lada a les portes del parc, a tocar per cert d’una altra de molt més modesta, de signe contrari, que havia convocat Vox per demanar la presó per a Puigdemont.
