INFORME – Esmorzars alcaldes.eu
El passat 30 de setembre de 2022, a l’hotel Carlemany de la ciutat de Girona, es va celebrar l’esmorzar titulat “Què ha pogut més: les ganes o la por? Resultat de la campanya turística 2022” que va comptar amb la presència de l’Il·lm. Sr. Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar i vicepresident del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, l’Il·lm. Sr. Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, el Sr. Narcís Ferrer, director de l’Agència Catalana de Turisme, la Sra. Glòria Plana, quarta tinent d’alcaldia de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona i el Dr. Joaquim Majó, degà de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona.
L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo, va ser organitzat per Alcaldes.eu amb el patrocini d’Urbaser. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.
Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la sessió d’aquest matí. Seguidament recorda el propòsit d’Alcaldes.eu i dels seus diversos projectes. Finalment, emmarca la qüestió del resultat de la temporada turística 2022. El primer torn d’intervencions va adreçat a presentar l’estat de situació. La primera intervenció la té l’alcalde de Lloret de Mar.
Jaume Dulsat agraeix la invitació i saluda els assistents. Davant del titular de l’esmorzar explica que, “meridianament”, les ganes han pogut més que la por. Considera que aquestes ganes han estat fruit de la conjuntura i de la necessitat. Presenta algunes dades que demostren una recuperació clara de les xifres. Per exemple, en el sector de càmpings, hi ha hagut 15 milions de pernoctacions aquest any, i que això ha suposat un 10% de creixement respecte anys prepandèmics.
També diu que cal recuperar alguns mercats, ja que ha vingut moltes persones del país, però el mercat britànic, per exemple, ha caigut per diversos factors. En termes generals, diu, ha estat una temporada molt bona i creu que encara pot millorar, amb alternatives de turisme no estacional (esportiu i MICE).
Narcís Ferrer, de l’Agèencia Catalana de Turisme, ratifica les dades de Dulsat i recorda que el 2021 estàvem amb pandèmia i molta incertesa, que van fer difícil la planificació privada i pública. Confirma que els resultats de 2022 han estat històrics, malgrat que “la meitat del món” estigui tancada ara mateix com a mercat emissor. Diu que el mercat rus s’ha perdut però que s’han pogut conservar les xifres gràcies als turistes de proximitat.
Diu que la clau de l’èxit i de les ganes és “que som una destinació refugi, diversa, que competeix bé internacionalment i que té molts atractius per a ser comprada”. A més, és una industria molt resilent a realitats sobrevingudes, com ara la guerra, el cost de les energies, les depreciacions de les divises internacionals i altres. Creu, no obstant, que “les ganes seguiran triomfant” perquè els sectors públic i privat han treballat molt bé en aquesta situació, generant una oferta diversa i desconcentrada.
Joaquim Majó, des de la Facultat de Turisme de la UdG, introdueix un dels temes clau del moment, en dir que, lamentablement, no creix el nombre de persones que vulguin dedicar-se professionalment al turisme, malgrat l’augment de les sortides professionals i la solidesa del sector. Explica que una raó d’això és que aquestes persones han de treballar quan la resta estan gaudint del lleure i que, cada vegada, costa més fer compatible ambdós temps. També entén que és una feina que, per desgràcia, està socialment menystinguda. A més, no tot és hostaleria en el turisme, també hi ha organitzadors de paquets de viatges, guies, persones que fan venda, etc.
En la seva opinió, les persones han d’estar en primer lloc de l’activitat. I, per persones, entén tant els turistes com els professionals.
Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, ha explicat una realitat que és diferent a la de la Costa Brava, ja que depèn menys del turisme estranger i té una altra estacionalitat. Explica que la pandèmia encara va fer-los suspendre certs esdeveniments fins el febrer passat i que això els ha condicionat la resta de l’any. No obstant això, el 2022 ha estat molt millor que el 2021 i, només, una mica per sota del 2019.
Glòria Plana, des de la ciutat de Girona, explica que l’activitat turística és clau i que, dins d’aquesta, la dedicació al ciclisme ha estat de gran creixement en els darrers anys. No ha estat un èxit sobrevingut, sinó fruit de la col·laboració i l’estratègia de molts anys, aprofitant unes característiques geogràfiques, climàtiques i toponímiques de Girona, que l’han fet ser tractora de practicants.
Recentment, explica, la fira Sea Otter, dedicada a la indústria del ciclisme, ha tingut un gran èxit, amb 60.000 visitants i un impacte econòmic de 1,8 milions d’euros.
Acabada la primera ronda d’intervencions, el moderador demana reflexionar sobre el concepte de la sostenibilitat en l’activitat turística i el creixent preu de l’energia.
Albert Piñeira explica que a Puigcerdà la sostenibilitat és una part connatural de l’activitat turística i que, també, l’energia els preocupa molt, a més de la manca dels recursos humans. Opina que “cada vegada caldrà parlar més d’estacions de muntanya i menys d’estacions d’esquí”
Cada vegada caldrà parlar més d’estacions de muntanya i menys d’estacions d’esquí
Albert Piñeira
Ara, recorda, una família estàndard de la Cerdanya paga 280 euros de gas mensuals. I això va creixent. Afectarà sens dubte les empreses. Explica que abans la biomassa era més competitiva, però que el pellet s’ha de transportar i que la benzina ha pujat, de manera que ha perdut la competitivitat que tenia. A Puigcerdà, diu, moltes famílies no estan posant en marxa la calefacció perquè no es sostenible a aquestes alçades de l’any.
El Dr. Majó afegeix que aquest cost de l’energia s’ha de contraposar al major número de visitants: “el sector pot haver tingut una bona temporada en quant a xifres de visitants, però caldrà veure els marges”, perquè el cost de l’energia ha pujat i això reduirà els guanys. Ha comentat també que el sector energètic fa anys que observa la sostenibilitat, però el canvi de preus energètic encara no s’ha imputat a les habitacions que s’han venut aquesta temporada.
El sector pot haver tingut una bona temporada en quant a xifres de visitants, però caldrà veure els marges
Joaquim Majó
Jaume Dulsat entén que molts establiments que havien venut les habitacions per avançat no han pogut aplicar els costos de l’energia encara, però que alguns ja ho han anat fent i que, tot i així, la demanda ha pogut absorbir l’augment de preus.
També confirma que el sector fa anys que treballa la qüestió de la sostenibilitat, i que ho fa des de múltiples perspectives, com ara el medi ambient, els drets socials, la mobilitat i la conservació del patrimoni, etc.
En aquest sentit, opina que cal adequar els horaris i les condicions laborals a les expectatives de la nova fornada de professionals, i donar-los espais de lleure. “Està passant que els que són fills de professionals consolidats del sector no volen seguir amb el negoci dels pares”. Recorda que l’activitat turística no és un negoci sinó un estil de vida: “cal voler dedicar-s’hi”. Però també diu que les generacions que segueixen, si tenen formació, “escullen altres maneres de guanyar-se la vida”.
Està passant que els que són fills de professionals consolidats del sector no volen seguir amb el negoci dels pares
Jaume Dulsat
Narcís Ferrer planteja la qüestió des d’un altre punt de vista, en dir que “el preu dels serveis turístics a casa nostra estan ‘rebentats’”. I dona l’opinió “impopular” que “si volem que l’activitat sigui sostenible socialment, potser no tothom podrà permetre’s d’anar a sopar a fora cada dia”. Els empresaris han de poder plantejar jornades laborals homologables a les dels altres sectors, perquè el valor intangible del temps de lleure és, ara mateix, superior al del salari. I els treballadors també tenen dret a tenir festa, com passa en altres sectors i països.
Els empresaris han de poder plantejar jornades laborals homologables a les dels altres sectors, perquè el valor intangible del temps de lleure és, ara mateix, superior al del salari. I els treballadors també tenen dret a tenir festa
Narcís Ferrer
A més, entén que la sostenibilitat no és només parlar d’energia, sinó que també cal parlar d’accessibilitat, ja que hi ha un turisme europeu molt potent, que és el “sènior” o “platinum”, al que cal atendre i que té característiques de renda i estil cultural que el fan ser molt interessant, però, a la vegada, limitacions d’accessibilitat per raó d’edat.
En aquest sentit, Jaume Dulsat recorda que el model de l’IMSERSO, que es basa en donar subsidi a un tipus de turisme a preus “rebentats”, es troba ara amb que molts empresaris no hi volen participar. “És una mala notícia, perquè, si més no, ajudava a mantenir les estructures”.
En el torn següent, el moderador pregunta si els municipis que no han triat una especialització turística en aquest moment ja han arribat tard.
Glòria Plana diu que sempre és possible innovar i que no tot han de ser festivals musicals o de teatre. Tant l’esport, com les indústries creatives o el mateix sol i platja són susceptibles de millora o de trobar un filó que els permeti potenciar-se i donar benestar a la ciutadania.
Totes les activitats turístiques són susceptibles de millora o de trobar un filó que els permeti potenciar-se i donar benestar a la ciutadania
Glòria Plana
Joaquim Majó també creu que la invenció continuada és possible i, a més, necessària. També ho veu així Jaume Dulsat, que afegeix que “si no ens movem i renovem, estem morts com a sector”.
El moderador pregunta si la mala fama que el turisme ha agafat a la ciutat de Barcelona ha afectat darrerament l’activitat dels municipis presents.
Narcís Ferrer diu que el debat no és real i que només existeix dins de Catalunya, però no a l’exterior. Barcelona, diu, juga una lliga turística superior, però “ha perdut el relat” davant d’altres ciutats menys turístiques però que s’expliquen millor. Entén que cal integrar la vida del turista amb la vida del resident permanent, però que el país veu que el turisme és un fenomen intrínsecament beneficiós per a la societat. Malgrat tot, la fama que té no és bona.
Barcelona ha perdut el relat davant d’altres ciutats menys turístiques però que s’expliquen millor
Jaume Dulsat
Albert Piñera diu que les destinacions turístiques s’han d’anar reinventant de manera constant i que cal anar trobant projectes tractors. En el cas dels Pirineus, el dels Jocs Olímpics haurien estat un projecte que hauria ajudat a posar la zona en el mapa, més enllà dels efectes dels 15 dies de jocs. Creu que els Pirineus no són tan reconeguts com els Alps o els Dolomites i que hauria estat una bona manera d’aconseguir-ho.
No obstant, diu que és optimista en quant a les oportunitats existents. Creu que la centrifugació del centre urbà de moltes grans ciutats permet que les destinacions perifèriques puguin captar nous visitants.
El moderador obre ara un torn de preguntes del públic.
Joan Campolier, alcalde de Santa Susana, comparteix una reflexió sobre les moltes ganes que ha tingut la societat aquests dies de fer turisme, i la por que el sector està tenint. Reconeix que la situació de la guerra, la inestabilitat dels preus energètics, etcètera, està generant intranquil·litat entre el teixit empresarial i està notant algunes fallides al seu municipi. Però recomana que el país es miri el sector amb perspectiva nacional.
Des de la taula, Gloria Plana afegeix que una de les raons de la discontinuació dels negocis turístics pot ser la del relleu professional que abans s’ha explicat. En aquest sentit creu que cal informar més sobre la professió i recordar que el turisme no només és hostaleria.
Albert Piñeira resumeix la intervenció d’avui explicant que “n’hi ha una de cal i una d’arena”. Creu que la temporada d’hivern serà molt bona, perquè ja s’ha detectat un canvi de tendència des del mes de juny, però que hi ha una sèrie de problemes (recessió, inflació, cost de l’energia, manca de recursos humans, dificultat per fer inversions…) que afecten el seu territori i generen una gran incertesa.
Joaquim Majó, de la seva banda, recorda la importància de posar les persones en el centre de l’activitat. Turistes i persones que viuen del turisme i per al turisme. Aquestes noves generacions, diu, no es volen dedicar ara a l’activitat perquè han vist els sacrificis dels seus pares i volen per a ells una altra vida. La imatge actual del turisme pot ser bucòlica, i això és exagerat, però en canvi, és una activitat estimada per tothom.
Gloria Plana manifesta el compromís de la ciutat per desestacionalitzar el turisme i atreure visitats tot l’any. Creu que hi ha coses a millorar, però cal treballar de manera transversal i concertada.
Narcís Ferrer tanca la intervenció amb un missatge optimista. Explica que Catalunya és, en conjunt, una destinació resilent i això ajuda a vendre el país de manera diversa. També cal pensar en el futur i començar a pensar en un canvi de model, integrant temes com la formació, la competència, la diversitat en els llocs de treball o l’economia del visitant. “Som una destinació líder, però ens hem d’obligar a pensar a 10-15 anys vista”.
Som una destinació líder, però ens hem d’obligar a pensar a 10-15 anys vista
Narcís Ferrer
La darrera intervenció del debat prové de Jaume Dulsat, que fa una visió a curt termini enumerant els reptes que cal atendre ara mateix: com evoluciona la guerra, què passarà amb els costos energètics, la recuperació dels touroperadors i com revitalitzar l’Aeroport de Girona, com a punt receptiu. Explica que les xifres d’enguany són un 30% inferiors a les de l’any 2019 i que s’està treballant amb la Generalitat, la Diputació i ajuntaments per reviscolar-ho.
La notícia a altres mitjans
