Situat a la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona, L’Espluga de Francolí és un municipi el nom del qual ve del llatí, ja que spelunga, denominació amb la que ja era coneguda al segle XI, vol dir “cova” i fa referència a les nombroses grutes i balmes dels seus voltants, un dels seus atractius turístics. Amb gairebé 4.000 habitants escampats en prop de 60 km2, la població es concentra a la vila de l’Espluga tot i que també existeix un nucli urbà al balneari de les Masies, a 2 quilòmetre al sud del municipi.
“L’estació de l’AVE està a Perafort, lluny de les dues ciutats importants, Reus o Tarragona. Entenc que cadascú tingui les seves simpaties però és trist que les baralles facin que les infraestructures es construeixin a llocs on queden lluny de tot”
“Em va marcar l’educació religiosa que vaig rebre i un dels temes que sempre m’ha preocupat és la paràbola dels talents de l’Evangeli: si et donen uns talents, has de treure’n el màxim profit, no te’ls pots quedar només per a tu. Cal que fructifiquin”
“La gent acostuma a estimar-se el poble on viu, així que parlar amb la gent que hi viu és un bon camí, perquè és la que més pot aportar coses que poden millorar-lo. De fet, és la millor manera”
Com s’ho fa per ser Alcalde i farmacèutic al mateix temps?
Ja fa temps que no tinc responsabilitats al laboratori, encara que formo part de l’empresa. En el seu moment, vaig ser President del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i això em va obligar molt a estar fora, deixant de banda altres feines. Però confio molt amb l’equip de gent amb el que treballo, als qual dono total independència per fer la feina. També és cert que no perdo el contacte i que ens comuniquem molt.
Potser quan no el troben a l’Ajuntament, el van a buscar a la farmàcia.
No, no, això no ho he permès, encara que algú ho ha intentat. Vaig demanar que la gent em respectés el poc temps que podia dedicar a la feina de la farmàcia. A l’Ajuntament atenc dos dies per setmana, i encara que sempre hi ha excepcions, procuro que això es mantingui així. Si tens molta feina, has de portar una vida molt organitzada.
L’Espluga és un poble amb un patrimoni important.
Encara no arribem als 4.000 habitants i hem tingut un creixement molt lent. Però en la història recent del municipi, hi ha una data que és molt important: quan es va inaugurar el Casal de L’Espluga, l’any 1965. Aquest fet va significar un canvi de tendència total respecte el que havia estat L’Espluga fins aquell moment.
Tan important va ser?
Fins llavors, l’Espluga anava despoblant-se lentament però inexorablement, però a partir d’aquesta data, tot va començar a canviar. Va ser un canvi social, però també urbanístic, cultural, associatiu i esportiu. Va ser obra de Lluís Carulla, propietari de Gallina Blanca i fill de L’Espluga; un mecenes imprescindible per entendre la nostra història. La seva família ha seguit amb tot això, col·laborant directament amb el municipi, i fent projectes com l’ampliació i renovació total del museu de la vila rural.
Un patrimoni que pot aportar riquesa al poble.
I no és l’únic. Fa uns nou anys que l’Ajuntament va musealitzar les Coves que fins llavors no havien estat explotades turísticament. Ara ho porta un patronat de turisme municipal, on l’Ajuntament hi té competència. I a més s’autofinança, cosa gens fàcil per a un patronat de turisme.
El fet de tenir Poblet a tocar també deu ser molt important.
Doncs sí. El senyor Carulla sempre explicava que el Casal de L’Espluga era possible gràcies a Poblet perquè per si sol, ja arrossega 200.000 visitants cada any. Així que el flux de gent que va per allí afavoreix a tota la comarca en general. Miri, quan vaig anar a estudiar a Pamplona i em preguntaven d’on era, havia de dir de Poblet. I ho coneixien. Poblet és un referent, no ja a nivell català i estatal, sino també internacional.
I el turisme que ha anat venint, es sempre constant o hi ha èpoques en què creix més?
Home, aquí, com a tot arreu, la gent hi ve a les vacances d’estiu. Però llavors, als darrers deu o quinze anys, molta gent jubilada s’ha venut la seva casa que tenia a la ciutat i ha tornat a viure aquí. Però és el que li deia: el creixement de L’Espluga és molt petit i en quinze anys només hem crescut uns 500 habitants. Però ja està bé: que la cosa no decreixi però que tampoc creixi desmesuradament.
No els ha passat com a d’altres municipis que es van aprofitar del boom de la construcció.
Principalment perquè no teníem sòl a punt. No n’hem tingut mai, de sòl, ni urbà ni industrial, però acabarem aquest mandat deixant-ne per quan la situació econòmica torni a ser favorable. Ara estem acabant un pla general on es preveu un desenvolupament futur de tot plegat, incloent un projecte de vivendes però també d’altres plans parcials. Però ja s’anirà veient, això.
Com anem de feina?
Hi ha un sector industrial important, que afecta a tota la comarca, amb dos centres importants: Montblanc que és un centre productiu molt vinculat al sector de l’automòbil, i Santa Coloma, molt vinculada al ciment i prefabricat. I aquí tenim la sort de tenir la Frape, la Simó, i la vidriera, que són empreses que donen feina a tota la comarca. Així que quan parlem de treball hem de pensar en àmbit comarcal. Per això una de les nostres reclamacions és una estació de mercaderies pensant en tot això, perquè si no, hi ha un risc de deslocalització que ens faria molt de mal.
I quan hi hagi sòl, quina mena d’indústries preveuen que s’hi instal·larà?
En aquest moment s’està desenvolupant a Montblanc Cimalsa, un centre logístic que arriba fins a les portes de L’Espluga. Ja veu que, encara que siguin dos municipis diferents, l’eix comarcal Montblanc-L’Espluga és important i tots plegats n’acabem traient profit.
Per això són tan importants les comunicacions.
Tenim una gran esperança posada al túnel de Coll de l’Illa, perquè ens posarà a només vint minuts de la costa, i això voldria dir que la gent que treballa a la costa pugui venir a viure a l’interior un altre cop. Però el cert és que també estem ben comunicats per autopista, i encara ho estarem millor per l’autovia amb Tarragona i també en direcció a Lleida. Però el tema de l’estació de mercaderies és important, com li deia.
I ja que parlem de trens, i l’AVE?
La discussió està en què l’estació està a Perafort, i això vol dir que no es troba a cap de les dues ciutats importants, Reus o Tarragona. Entenc que cadascú tingui una simpatia per una ciutat o per una altra, però com habitant del Camp de Tarragona és trist que les baralles que hi ha acabin fent que les infraestructures s’acabin construint en llocs on hi arriba res. Miri, fa poc el meu fill va agafar l’AVE de Barcelona a Tarragona i li va costar 12 euros. I després, un taxi de Perafort a Tarragona li va costar 22 euros. Té sentit, això?
I com està el tema de la crisi?
Com a comarca i com a municipi patim perquè hi ha gent que ho passa molt malament i això no s’arregla aquest any. Sí, d’acord, encara hi ha ajudes però aquestes s’acabaran i no podem tirar sempre de beta. Fa por, per exemple, ens comentava el mossèn que a Càritas col·laboren amb 40 persones que els donen suport per poder alimentar-se. Per un poble com l’Espluga, és una xifra molt important. L’Ajuntament hi col·labora, però la situació és complexa.
I la immigració?
Està als voltants d’un 13-14%, està potser més preparada, potser perquè sempre han tirat endavant amb pocs recursos, i ja sap, allò que diuen que “no és més ric aquell que més té, sinó aquell que menys necessita”.
Ja hem parlat del poble. Parli’m de vostè.
Bé, el cert és que m’ho passo molt bé fent la feina que faig, m’agrada i això no deixa de ser la perllongació del què he estat fent tota la vida: vincular-me en temes socials. Em va marcar l’educació religiosa que vaig rebre i un dels temes que sempre m’ha preocupat és la paràbola dels talents de l’Evangeli: si et donen uns talents, has de treure’n el màxim profit, no te’ls pots quedar només per a tu. Cal que fructifiquin.
Una bona màxima.
És evident. Si has tingut oportunitats i dons, n’has de treure profit: has d’intentar transmetre’ls, a la teva família, als teus amics, a la societat.
I això ho ha aplicat també a la seva feina pública.
Sí, però no m’he sentit mai lligat a res, he fet sempre allò que he fet perquè m’ha agradat. Normalment em fixo uns terminis per estar ocupant uns llocs, m’espanta molt convertir-me en part del mobiliari. Així que sempre he tingut projectes, m’ha agradat crear-ne, desenvolupar-los, i llavors, quan ja estan engegats, marxa i donar pas a d’altra gent.
I això també ho farà a l’Ajuntament.
Ho vaig fer-ho al Casal o al Col·legi i espero també tenir prou seny per aplicar-ho a la meva feina a l’Ajuntament. Tinc la sort de tenir una vida professional pròpia que em permet viure bé i he de donar gràcies d’això. Així que si no sóc Alcalde seguiré fent de farmacèutic, i després ja veurem què surt.
Ho té clar.
El meu compromís amb la política va ser de vuit anys, un compromís que va començar amb un equip de gent amb el qual vam estar quatre anys a l’oposició, un fet que ens va anar molt bé perquè s’hi aprèn molt. Però penso que el que ens ha anat bé com a grup és que tenim un projecte per a L’Espluga, unes línies claus molt clares.
Ja està bé tenir les idees clares.
A cada legislatura hem tingut un projecte com a eix, encara que com ja sap, les coses mai surten del tot com un voldria. Però és important saber per on es vol anar. Així que el que recomano a la gent que vol entrar en política municipal, és que abans que res, s’assseguin i parlin de cóm els agradaria que fos el seu municipi. La gent acostuma a estimar-se el poble on viu, així que parlar amb la gent és un bon camí, perquè és la que més pot aportar coses que poden millorar-lo.
Hi ha d’haver bons consells.
Sí, i s’ha de buscar a gent que no estigui involucrada directament en el projecte perquè si no, l’opinió és necessàriament distorsionada. Cal que la gent amb la que es parli, estimi el poble, que digui què els agradaria, i segur que de tot això en sortiran coses bones.
És una bona opció.
Nosaltres donem molta importància al teixit sociològic. I en el seu moment, ens va costar molt d’entendre que L’Espluga no són només els catalans els que hi vivim i votem sinó que la base sociològica està formada per molta altra gent. Tenim una regidora, per exemple, una noia catalanoparlant que va venir d’Extremadura farà unas 30 anys i quan la vàrem anar a buscar ens va dir: “Ja era hora”.
Faltava integració per part de tothom.
Sí, d’alguna manera, els que governem, CiU, havíem estat tancats sobre nosaltres mateixos, i no podem oblidar que L’Espluga és molt més gran que unes llistes d’un partit. Així que estic convençut que un dels èxits de la nostra proposta quan vam guanyar les eleccions, va ser el fet d’integrar a gent que se sentia tant de L’Espluga com dels altres. I aquest és el secret, i no només de la política: integrar a la gent per a què, entre tots plegats, puguem construir una millor realitat.
