L’artista Quim Hereu busca mecenes que vulguin contribuir en el primer museu de l’estrambotisme a Catalunya, un corrent artístic iniciat a l’Empordà fa més de trenta anys pel desaparegut Joan Fuster i Gimpera, amb qui va establir una gran relació personal i artística. Com a "hereu testamentari" que és, se sent amb l’obligació de protegir aquest llegat i mantenir-lo unit però també continuar-lo amb obra nova. Fa pocs dies ha acabat el primer quadre de grans dimensions d’una trilogia que porta per nom ‘L’estrambòtic naixement de Venus’, de 12 metres de llarg per 6 d’alt, i la previsió és que el gener que ve comenci el segon. Abans, però, caldrà aconseguir el suport necessari per crear la fundació.
El museu de l’estrambotisme es podria fer a "qualsevol lloc del món", assegura Hereu, però "on té més raó de ser" és a Catalunya, perquè el moviment va néixer a l’Empordà i els dos artistes que l’han impulsat són d’aquí. Reconeix que el camí més fàcil hauria estat vendre’s l’obra a l’estranger, on ja ha trobat interessats, però considera que aquest és un projecte amb un gran potencial que s’ha de mantenir unit.
Ara bé, per conservar aquest llegat cal comptar amb el suport d’institucions, empreses i particulars que hi creguin i que col·laborin en la creació de la fundació, el pas previ per poder crear el primer museu de l’estrambotisme al món. Per això, s’han donat un marge de tres mesos per aconseguir-ho, ja que la previsió és que el gener de l’any que ve pugui començar el segon quadre de la trilogia que ha obert amb ‘L’estrambòtic naixement de Venus’. Segons explica Hereu, es troba a l’"equador del projecte", just en el moment clau per poder tirar endavant el futur museu que pot comptar amb el suport de "tothom que s’hi vulgui sumar i dins de les seves possibilitats", assenyala.
Un dels aspectes més "apassionants", explica Hereu, és que aquest és un moviment "viu", que encara té molt camí per córrer i que forma part de la història de l’art d’aquest país. De fet, el projecte del museu preveu la creació d’una escola de l’estrambotisme i l’intercanvi cultural, entre d’altres aspectes.
El material d’exhibició del futur museu
A banda del llegat artístic que va deixar Joan Fuster i Gimpera, també s’hi podrà veure la trilogia de grans dimensions de Quim Hereu -en falten dues per fer-, el documental que ha seguit tot el procés creatiu de la mà de la directora Lala Gumà i el reportatge fotogràfic de Jordi Mas. També hi ha una sèrie de deu quadres sobre ciutats del món així com esbossos, escrits i documentació relacionada amb l’amistat que Joan Fuster va mantenir amb Hereu, a qui va nomenar amb un poema hereu testamentari d’aquest corrent artístic. Durant aquests últims cinc anys, s’ha fet tota aquesta feina amb el suport d’Stram-Privata entre d’altres institucions.
Les obre de la trilogia
A nivell artístic, s’obre una nova etapa que se centrarà en l’elaboració de les dues peces que completaran la trilogia amb el mateix format de grans dimensions que les converteixen en les pintures a l’oli més grans que s’han fet mai a Catalunya. La primera, ‘L’estrambòtic naixement de Venus’, que ha acabat de pintar aquest agost després de tretze mesos de treball, representa el temps i agafa com a referent el Naixement de Venus de Botticelli. Fidel al seu univers, s’hi poden veure vaques-rellotge, cargols i persones sense cap per il·lustrar la falta d’enteniment. Persones del seu entorn més pròxim han quedat immortalitzades en aquesta obra amb els seus rostres dibuixats.
També apareix el Carall Bernat de les Illes Medes, l’illot més a l’est de l’arxipèlag i el "falo" més gran de la Mediterrània que forma part del paisatge empordanès. Un altre tema destacat és l’eterna joventut, amb una dona a l’extrem del quadre que "pareix" cargols, que es van escampant per tot el quadre i que seran recollits per les diferents figures representades.
Hereu explica que l’ésser humà continua essent el centre de la seva temàtica i avança que la resta de quadres de la trilogia estaran dedicats al poder -serà el segon quadre que farà amb una representació imaginària del personatge Ermessenda de Carcassona, com a exemple de "fortalesa" i "dona de ferro"- i a la llibertat.
I per aquells que no sàpiguen encara què és l’estrambotisme, Hereu ho resumeix així: "És la imaginació en estat pur; la manipulació de tot el que t’envolta amb l’únic ajut de la imaginació, juntament amb el seny i la rauxa que ens caracteritza als catalans, que ens dóna un punt de bogeria però tocant sempre de peus a terra".
