Llicenciat en Psicologia, porta la major part de la seva vida dedicada als altres, diu. Dedica el seu dia a dia a millorar la vida de les persones. Innova amb el seu equip per ser millors i perquè la vida dels altres també ho sigui, explica.
Des de fa ja uns anys la seva vida professional gira al voltant dels desfibril·ladors i al disseny de plans de cardioprotecció. Pensa que les persones són el més important quan es plantegen la instal·lació de nous equips, s’encarreguen de posar al seu abast desfibril·ladors fàcils d’utilitzar, programes de formació orientats a la solució de problemes i plans de manteniment que assegurin un bon funcionament dels equips.
L’empresa lleidatana Neosalus instal·la, manté i forma les persones que operen 2.000 desfibril·ladors urbans. Enguany han salvat ja 42 vides.
Què és Neosalus?
Una definició molt sintètica seria la d’una empresa distribuïdora de desfibril·ladors que ofereix els equips, la postvenda i la formació necessària per fer-los funcionar. Pensem que hem d’anar sempre una mica més enllà: la nostra finalitat no és mantenir els equips sinó fer que augmentin la supervivència de les persones i això implica tenir-ho tot ben llest perquè quan calgui fer-los anar funcionin de manera eficient.
“La nostra finalitat no és mantenir els equips sinó fer que augmentin la supervivència de les persones i això implica tenir-ho tot ben llest perquè quan calgui fer-los anar funcionin de manera eficient”
Dins del projecte de Smart App Catalonia volem demostrar que si vinculem els nostres dispositius a voluntaris formats, que es trobin propers als aparells, l’atenció es tornarà més immediata i la taxa de supervivència augmentarà. El temps que passa entre que un desfibril·lador avisa el SEM i arriba l’ambulància és clau per a la víctima. El que proposem és que el nostre equip avisi el SEM i, mentrestant, que hi hagi persones físicament properes als desfibril·ladors que pugin fer-los anar per atendre les víctimes amb maniobres de reanimació cardiopulmonar de qualitat. Quan arriba l’ambulància, la víctima té més possibilitats de sobreviure.
Creu que a Catalunya la gent del carrer sap fer anar un desfibril·lador?
La veritat és que no. Fa poc va publicar-se un estudi que deia que només entre un 20 i un 30% de la població tenia nocions bàsiques per atendre una situació d’emergència. Així doncs, hi ha un camí molt llarg per recórrer. Els equips, per sí sols, no salven vides. El conjunt d’equips i persones, sí. I la tecnologia els ha de posar en contacte. La nostra aposta és aquesta: posar en contacte.
Així doncs, si una persona no té cap coneixement de primers auxilis no podria fer ús del desfibril·lador més propera?
Sí que podria. De fet, a Catalunya, la norma ho permet. També diu que quan instal·les un desfibril·lador en un lloc d’accés públic cal tenir un nombre suficient de persones formades. Però si, per alguna circumstància, no hi ha ningú capacitat, aleshores la pot fer servir qualsevol, sempre que sigui amb finalitat terapèutica.
“A Catalunya, la gent del carrer no sap fer funcionar un desfibril·lador”
En cada comunitat autònoma la normativa és diferent. Segurament això els deu causar algun inconvenient en la seva expansió comercial…
En part, així és. Tenim, però, un Real Decreto que regula tota la situació a Espanya des de 2009. Marca uns punts molt concrets sobre els que cada comunitat autònoma pot articular una política diferent. Per exemple, és comú per a tots l’obligació de manteniment dels equips. També és obligat que els equips estiguin comunicats amb els sistemes d’emergències mèdiques. Però cada comunitat regula si serà el 061, el 112 o si la trucada serà automàtica, unidireccional o bidireccional.
Nosaltres tenim capacitat de donar resposta a qualsevol de les normatives existents a l’Estat Espanyol. Això ens permet tenir sistemes instal·lats a Vigo com a Cartagena, Melilla o Lleida. La nostra tecnologia ens permet fer una trucada bidireccional o automàtica, segons convingui.
Un dels seus clients prioritaris és l’administració pública municipal. Com qualificaria la relació entre vostès i els ajuntaments?
Certament, en el nostre àmbit la relació amb l’administració és directa. Segons la Constitució és ella la que té el deure de protegir els administrats. Després, hi ha normes com ara els plans d’autoprotecció que depenen de l’activitat o les instal·lacions. Els consistoris i les persones que en formen part són cada vegada més sensibles envers els desfibril·ladors. Tot i que no siguin obligatoris, promouen la seva instal·lació perquè creuen que és una bona inversió pel seu municipi.
“Els consistoris i les persones que en formen part són cada vegada més sensibles envers els desfibril·ladors. Tot i que no siguin obligatoris, promouen la seva instal·lació perquè creuen que és una bona inversió pel seu municipi”
Així és. Potser falta que acabi d’entendre que un desfibril·lador per si sol no fa res, si no se’l dota d’uns accessoris que n’augmentin l’eficàcia. Moltes vegades demanen desfibril·ladors, però si no hi ha persones que els sàpiguen fer anar i que puguin accedir-hi de manera ràpida, i que puguin rebre feedback de professionals, és com si no tinguéssim res. Per desgràcia, fa pocs dies, a la Comunitat Valenciana hi va haver un cas en què un equip no estava prou ben mantingut i quan van voler fer-lo funcionar es van trobar amb un indicador de “bateria esgotada” i no es va poder atendre la necessitat.
Qui són les persones destinatàries de les seves formacions? Els ciutadans, els ajuntaments…?
Creiem, d’entrada, que la formació ha de ser universal i que ha d’arribar a les persones adultes en el seu lloc de treball, fins als nens i nenes. Tenim un projecte dedicat a l’àmbit escolar en què ens adrecem als infants i els expliquem què és i com funciona el telèfon d’emergències, com detectar situacions de risc, com saber si una persona està conscient o inconscient, si respira, i què cal fer davant d’aquest tipus de situacions. Als alumnes de secundària els ensenyem a operar desfibril·ladors.
Als països del nord d’Europa, quan els nois i noies acaben la secundària obligatòria tenen una formació acreditada per emprar desfibril·lador. Amb això asseguren que podran ajudar en qualsevol situació. Aquí encara ens manca consciència del fet que els coneixements perdurables s’agafen en l’etapa de l’educació primària i secundària.
“Als països del nord d’Europa, quan els nois i noies acaben la secundària obligatòria tenen una formació acreditada per emprar desfibril·lador. Amb això asseguren que podran ajudar en qualsevol situació”
Ens trobem en un bon lloc. Som de les tres primeres comunitats de l’Estat. La normativa es va articular aquí ja fa temps. Fa uns set anys que la van canviar i que el canvi anava en la direcció de promoure més instal·lació d’aparells. Però encara queda molta feina a fer. No ens podem conformar amb ser una de les comunitats d’Espanya amb més desfibril·ladors per habitant. Hi ha municipis en què els equips no reben prou manteniment i no sabem si funcionaran o no el dia que siguin necessaris.
I quants desfibril·ladors per persona hi ha a Catalunya?
Hi ha un estudi de la Fundació Mapfre, que està una mica obsolet, però que diu que a Espanya hi haurien entre 10.000 i 12.000 equips. Creiem probable que n’hi hagi molts més, però no hi ha dades suficients. Sabem que Catalunya és una de les comunitats amb més desfibril·lador per habitant. També hi ha polítiques públiques relatives al tema, subvencions, línies de treball. En d’altres comunitats no hi ha tan sols claredat en com finançar la compra de desfibril·ladors.
Vostès, dins del seu servei, hi fan constar dues marques: Neosalus i CardiOnLive.
CardiOnLive és el nostre proveïdor tecnològic. És una empresa situada a Lleida, com nosaltres, que fabrica la tecnologia que nosaltres necessitem, perquè ens connecta a Internet, ens crea equips intel·ligents, que sabem en tot moment si funcionen o no. En qualsevol moment ens avisen si hi ha alguna novetat i nosaltres podem posar en marxa un procés correctiu per fer que l’equip funcioni de manera immediata.
Vostès reben avís de bateria baixa?
Sí. I de qualsevol altra incidència. Sabem, per exemple, si un canvi de temperatura està afectant l’equip. Amb això podem prendre decisions d’on col·locar-lo o no.
Quins valors o filosofia té la seva empresa?
El principal és que no venem desfibril·ladors, sinó solució i servei. Els equips formen part del servei. Nosaltres hem vingut a salvar vides, no a vendre. Fa més de 5 anys que tenim un indicador: és el de nombre de desfibril·ladors venuts que no tenen manteniment. El nostre objectiu és arribar al zero. Fa quatre anys que el complim. Perquè hem de vendre equips que no tinguin assignats manteniment? Al cap d’uns anys caduquen i, si ningú se’n cuida, no fan el servei pel que estan pensats.
“Nosaltres hem vingut a salvar vides, no a vendre desfibril·ladors”
Ara mateix trobem que tenim experiència i coneixement del mercat. Així que de cara als anys 2020 i 2021 ens plantegem un creixement. El nostre handicap fins ara és que el manteniment d’equips que tenim situats a 1.000 km de la nostra empresa és elevat. Però gràcies a la tecnologia d’internet podem fer-nos-hi presents sense traslladar-nos. Podem tenir un equip a Ciudad Real i saber si està bé en tot moment, sense necessitat de viatjar. Això ens permet obrir nous horitzons, de manera que el nostre objectiu és el de multiplicar per tres el nombre d’equips fins arribar als sis o set mil en dos anys.
En algunes localitats la Internet no arriba prou bé. Què passa aleshores?
La veritat és que és molt difícil trobar algun lloc on no hi hagi una mínima cobertura de telefonia mòbil. El Ministeri deia que només el 4% del territori està sense cobertura. La resta és el 96%, i això ens permet fer la nostra feina. Tenim projectes pilot per a situar desfibril·ladors en grans rutes de caminades de muntanya, les famoses GRs, on ni tant sols caldria llum elèctrica perquè podem col·locar unes bateries internes.
Vostè també és professor. Segur que això l’ha ajudat a comunicar el seu projecte.
I la pròpia creença. Si no m’ho cregués, no ho podria fer. Tenim un producte molt sensible que connecta amb les emocions de les persones. Que té una gran utilitat: el valor d’una vida és incalculable i, per desgràcia, moltes persones han tingut o coneixem algú que ha tingut una situació d’aquest tipus. Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a tot el món. Només a Espanya perden la vida 30.000 persones a l’any. És una dada quinze vegades superior a les que moren en accident de trànsit, que en són moltes. La situació podria canviar amb un desfibril·lador i maniobres de reanimació en el moment oportú.
“Només a Espanya perden la vida 30.000 persones a l’any. És una dada quinze vegades superior a les que moren en accident de trànsit, que en són moltes. La situació podria canviar amb un desfibril·lador i maniobres de reanimació en el moment oportú”
Podem parlar de les nostres dades. Gestionem prop de 2.000 equips i a data d’avui, enguany, hem salvat 42 vides. Els nostres equips s’han emprat en 47 ocasions, de les quals 42 persones han sobreviscut en un primer moment i l’ambulància se’ls ha endut en vida. No sabem què ha passat després. Si algun dels nostres equips o persones no hagués estat allà, la situació hauria estat ben diferent. És una cosa que ens omple d’orgull.
No m’estranya que parli amb aquesta passió de la seva feina…
Personalment provinc del món de les emergències i crec que, al llarg de la meva vida, dec haver fet unes 200 reanimacions cardiopulmonars en víctimes reals. La supervivència, per desgràcia, era molt minsa. De vegades em pregunto si es que feia malament la feina, però el problema era un altre: arribàvem tard, al cap de 10, 15 o 20 minuts. Quan una persona porta aquest temps sense respirar, ja no s’hi pot fer cap cosa. En canvi, ara, estem salvant més vides que quan estava al peu del canó en una ambulància, arribant al lloc d’un incident. La raó és senzilla: abans que jo, hi ha arribat algú altre que ha fet una cosa tan senzilla com és posar una mà sobre l’altra al damunt de la víctima i començar a comprimir; aplicar un desfibril·lador i seguir les instruccions.
Un missatge prou clar. Vol donar-ne algun altre?
La gent sap que un desfibril·lador salva vides. El que cal és col·locar-ne allà on correspon a la via pública, ampliar-ne l’accés, fer-ne difusió, implicar les persones. Comprar un desfibril·lador pot lluir molt, però si no dotes la població d’eines per emprar-lo, a la gent li fa por fer-lo anar. Estem habituats a veure’n a les pel·lícules, però hem de treballar en la difusió i la formació.
“Comprar un desfibril·lador pot lluir molt, però si no dotes la població d’eines per emprar-lo, a la gent li fa por fer-lo anar. Estem habituats a veure’n a les pel·lícules, però hem de treballar en la difusió i la formació”
Primer, busqui a Internet com funciona un desfibril·lador. Està ple de tutorials fàcils que ens ensenyen a utilitzar-lo. Una altra possibilitat és rebre una formació acreditada. Només cal posar-se en contacte amb empreses com nosaltres, que podem proporcionar-la.
