El projecte ha permès actuar en zones arbrades de Llanars, Vilallonga de Ter, Queralbs, Ribes de Freser i Planoles
Els operaris treballen en la tala dels arbres per recuperar l’espai per a les pastures.
La biomassa que en resulta dels arbres talats serveix com a combustible per a les calderes de biomassa.
Planoles (ACN).- Un projecte del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès, l’Obra Social La Caixa i la Diputació de Girona ha permès recuperar sis hectàrees de bosc municipal del Ripollès per a pastures. Amb la fusta de pi negre i pi roig que no es pot vendre al mercat de la serra pel seu baix preu, els tècnics en fabriquen estella forestal per autoabastir les vuit calderes de biomassa públiques que hi ha al territori. El director tècnic del centre, Jordi Faus, ha explicat a l’ACN que entre aquest i altres projectes del CEINR, en total s’arriben a produir unes 400 tones d’estella forestal a l’any. El programa, que acaba aquest mes de març, ha permès contractar tres persones en risc d’exclusió durant sis mesos.
Aquest mes de març han finalitzat els treballs de recuperació de pastures i de generació de biomassa forestal en els boscos municipals del Ripollès. Es tracta d’un projecte que va iniciar-se el passat mes de setembre i que, en total, ha permès recuperar sis hectàrees de bosc per a les pastures de cinc municipis ripollesos. El cost total del projecte ha sumat 40.000 euros.
L’última de les actuacions per a la recuperació de bosc per a pastures ha estat a Comes de Ventolà, al municipi de Planoles. El director tècnic del Centre d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR), Jordi Faus, ha explicat que els treballs han consistit en l’obertura d’espais “que fa més de vint anys havien servit a les pastures i que, de mica en mica, el bosc ha anat tancant”. Les espècies que hi han crescut han estat el pi roig i el pi negre degut, en part, a l’abandó progressiu de l’activitat ramadera. La recuperació s’ha dut a terme a partir de tallades o de tales selectives per aconseguir estructures forestals obertes i aptes per a la pastura.
Amb aquesta actuació, segons Faus, s’ha donat valor a la zona des d’un punt de vista de paisatge, de la biodiversitat de l’espai i també de reducció del risc d’incendi, ja que s’afavoreix la creació de mosaics sense combustible que actuen de tallafocs naturals. A més, el director tècnic del centre ha apuntat que també serà un impuls per a l’activitat ramadera “perquè últimament s’estan perdent moltes pastures”.
D’altra banda, el projecte també ha donat un valor afegit a la fusta que en surt de les tales, “ja que el material restant és de baixa qualitat i el mercat de la serra no el compra”, ha puntualitzat Faus. Per això, a través d’una estelladora pròpia del CEINR, es processa i se’n fa combustible per a les calderes de biomassa públiques de la comarca.
La fusta per escalfar-se
Faus radiografia la comarca com un territori muntanyós i fred, on principalment hi ha bosc. Així, el gran consum de calefacció que es requereix i l’abundant fusta que serveix de matèria primera per cremar com a combustible pot donar una empenta al sector forestal, “que actualment està en un moment baix”.
El director tècnic del CEINR ha explicat que fins ara la fusta que es talava es deixava al bosc “perquè ningú la volia”, però, segons ell, “ara es pot dir que s’ha tancat el cercle i la fusta que genera els boscos del Ripollès s’utilitza per escalfar-nos”. A més, ha afegit, l’energia que en resulta és “poc costosa, molt ecològica i de quilòmetre 0”, i ha apuntat que “cal anar en aquesta direcció”.
