Santa Coloma de Gramenet (en castellà és amb “a”, Gramanet) és un dels municipis més densos del país: 120.000 habitants encabits en 6’57 km2, el que el converteix també en la setena ciutat més poblada de la província de Barcelona. Situada a l’est del Riu Besòs, entre la Serralada de Marina i Badalona, Santa Coloma ha patit una extraordinària transformació urbanística, tot i que, malauradament, als darrers temps hagi sortit als mitjans pels sonats casos de corrupció política. La intenció de les autoritats, però, és mirar endavant i seguir fent feina. Avui parlem amb la seva Alcaldessa, Núria Parlon.
“La crisi no pot afectar les prioritats clarament destinades a garantir les polítiques socials, les que tenen a veure amb els àmbits educatius, o els que afecten la millora de la qualitat de vida”
“I és clar que tenim problemes amb la integració dels immigrants. Però davant d’aquests, procurem que l’actitud sigui responsable, enfocada a la bona convivència i no fer del tema un element propens a la demagògia”
“No només podem governar per a aquells que ens voten: la nostra responsabilitat i la nostra obligació és tenir una vocació de servei, i en el temps que tenim aquesta responsabilitat, cal esforçar-nos per exercir-la de la millor manera possible”
Fa poc més d’un any que va ser anomenada alcaldessa, per substituir Bartomeu Muñoz. Per què creu que van pensar en vostè?
No m’agrada parlar massa de mi mateixa, però suposo que va influir el temps que portava treballant en el partit i la tasca que havia fet, a banda del perfil de renovació generacional que podia representar. Però si ho pensem una mica, qualsevol dels membres de l’equip de govern podia haver tingut aquesta mateixa predisposició per ocupar el càrrec.
Però la majoria d’alcaldes no tenen estudis polítics, però vostè està doctorada en ciències polítiques
Quan jo vaig fer ciència política els meus interessos estaven en la direcció de la teoria política i de com aquesta és l’agència de l’organització de la societat. A mí era això el que m’interessava. També cal tenir en compte que sóc funcionaria de l’Ajuntament, que he estat vinculada en el Partit Socialista des de jove per motius familiars, i tot va anar una mica en la direcció. A més, en tot moment, deixint-me afegir-ho, m’he sentit orgullosa de la responsabilitat que el meu partit ha delegat en mi.
Suposo que de la teoria política a la pràctica hi ha hagut algun canvi
Sí, quan et trobes amb la realitat de la gestió, com pot ser la que jo em vaig trobar com a regidora en el seu moment, però encara més com a alcaldessa, doncs, evidentment, hi ha molts canvis que no te’ls esperes, però també una comunió entre la teoria i la pràctica. I per això els alcaldes no només podem governar per a aquells que ens voten: la nostra responsabilitat i la nostra obligació és tenir una vocació de servei, i en el temps que tenim aquesta responsabilitat, cal esforçar-nos per exercir-la de la millor manera possible, amb la màxima humilitat, amb el màxim rigor quant a administració dels recursos públics i, evidentment, amb aquella vocació de servei i de principis ètics.
Tot això està molt bé, però no oblidem que vostè va venir en un moment en què la política local no travessava precisament el seu millor moment
Efectivament, vam tenir una crisi molt greu i el primer que vaig fer va ser demanar disculpes a la ciutadania, pel descrèdit que havia caigut la política municipal, i del qual, tots plegats, de manera directe o indirecte, érem responsables. Així que ens vam posar a treballar des del primer moment per mirar de reparar aquest greuge.
I per on van començar?
Doncs posant en marxa tota una sèrie de mesures per millorar la transparència en relació al funcionament de l’Ajuntament. Seria molt llarg explicar tot el què es va fer però per resumir-ho, es va redreçar el nostre funcionament per tal de fer-ho amb la màxima transparència quant a la relació amb la ciutadania. I per això, avui, entre molts d’altres mecanismes, la nostra pàgina web és una finestra que permet a qualsevol ciutadà accedir a tot allò que estem fent, especialment pel que fa a projectes municipals.
I ho podem concretar, això?
Doncs hem posat en marxa el marc de treball amb la Universitat Oberta de Catalunya per dissenyar els elements positius de la ciutat, buscant les seves palanques de futur. Es tracta d’un estudi amb entrevistes a una vuitantena de persones de diversa procedència i manera de pensar per copsar la realitat del nostre municipi en les seves múltiples vessants.
I a banda d’aquest projecte per netejar la cara a la política local, quines altres realitats proposen?
No podem oblidar que estem en dificultats econòmiques. I les que passa l’Ajuntament, no han d’afectar les prioritats clarament destinades a garantir les polítiques socials, les que tenen a veure amb els àmbits educatius, o els que afecten la millora de la qualitat de vida.
Algun exemple?
Doncs disposem del finançament necessari per poder tirar endavant la segona fase d’una escola; hem millorat les comunicacions amb l’arribada de la línia L9 del metro; estem treballant conjuntament amb la Conselleria de Treball tots els temes relacionats amb la generació d’ocupació a la nostra ciutat; s’ha inaugurat un campus, el primer de Catalunya, que treballa en àmbit de la formació i la innovació com és la ciència dels aliments, amb totes les dinàmiques positives que això generarà sobre el nostre territori; tenim un comerç de proximitat, que és la nostra potencialitat des del punt de vista del dinamisme econòmic, i en definitiva, promovem ajuts per tal que puguem millorar la qualitat de vida de l’entorn i allò que afecta a cada ciutadà i ciutadana. Com pot veure, doncs, Santa Coloma és quelcom més que el cas Pretòria.
Ara que ha comentat això dels comerciants, ¿els empresaris se senten recolzats per l’Ajuntament?
Crec que s’ha fet una tasca molt important de corresponsabilitat per part de l’administració pública, però també per part del sector empresarial, a través de la seva capacitat d’organització i de modernització: s’han impulsat mecanismes i instruments que ajudin a aquesta dinamització. Sense anar més lluny, l’altre dia vam fer una jornada específica de finançament empresarial. I en aquest procés hem de destacar l’acció tant de la ACI com de Fondo Comerç, o Centre Comerç, les associacions de comerciants de la nostra ciutat que estan implicant-se en aquesta manera de fer ciutat.
Una de les problemàtiques que deuen tenir és el tema de la immigració. Com ho porten?
Portem més de deu anys treballant per tal de garantir unes condicions mínimes de compliment de drets i deures per part de tothom, i això s’ha reflectit en la bona convivència que en la nostra ciutat s’ha donat entre els diferents col·lectius que avui estan presents als nostres barris. Això no vol dir que no hi hagi dificultats, però davant d’aquestes procurem que l’actitud sigui responsable, enfocada a la bona convivència i no fer de la immigració un element propens a la demagògia.
En tenim alguna mostra?
Doncs miri, hem estat pioners en promocionar iniciatives de mediació intercomunitaria en el territori. Tenim un equip que les 24 hores del dia treballa per tal de resoldre aquelles petites problemàtiques que poden derivar en el mal entès convivencial, per prejudicis, estereotips, o desconeixement de les normes de funcionament. Hem tingut també un programa d’agents cívics que en els nostres barris han anat explicant de quina manera hem de gaudir de l’espai públic, que és de tots i que és compartit.
Alguna altra iniciativa?
Doncs, la taula del comerç intercultural, on cal destacar l’activitat que fa Fondo Comerç, que ha fet el possible per facilitar aquesta convivència, facilitar aquesta integració. No està dins les nostres competències regular els fluxes migratoris, però sí que ho està el garantir que els nostres territoris no es deteriorin per l’arribada de persones immigrades i que aquestes cumpleixin amb les seves obligacions…
Potser també estaria bé que s’adaptessin a la nostra cultura
Doncs sí, perquè a banda de tenir els seus drets, també tenen obligacions, per tal que puguin aportar valor a la societat. En aquest sentit, per exemple de la llengua: tenim experiències molt positives de parelles lingüístiques i de persones immigrades, que estan intentant integrar-se a través del coneixement de la llengua catalana. I aquestes són dades que crec que de tant en tant també s’han de socialitzar, precisament, per lluitar contra determinats plantejaments demagògics.
Hem anat tocant diversos temes però encara no hem tractat el del medi ambient. Com porten la recollida selectiva de residus?
Fa aproximadament deu anys que vam començar a treballar, per complir amb els diferents paràmetres de sostenibilitat des del municipi. Aquí tenim experiències molt interessants amb tot el que són les energies renovables i la utilització de l’energia fotovoltaica amb el projecte pioner d’utilitzar el cementiri municipal com a espai per a captació d’energia solar fotovoltaica. Això després ho hem implementat també a les escoles. I ara tenim dos centres educatius que a dia d’avui fan servir energia solar.
Però no tothom deu estar tan conscienciat
També som realistes, i com a alcaldes també hem de dir que els nostres territoris també necessiten un procés de sensibilització amb la ciutadania perque aquestes accions acabin essent efectives. Per tant el que hem optat és per fer un desplegament d’un tipus de deixalla, l’orgànica, de forma modul·lada, amb una campanya que hem dut a terme a través de la web, les associacions de veïns, els centres cívics, i algunes comunitats de veïns. I poc a poc anirem fent el desplegament al conjunt de la ciutat.
Un tema que sempre es planteja en política és la limitació de mandats. Què en pensa?
És difícil parlar-ne. Quan un opta un càrrec de responsabilitat pública tampoc es tracta de dir, doncs mira, estaré vuit anys i prou. Depèn de molts factors: vuit anys hauria de ser l’ideal des del punt de vista de la garantia de rennovació. Aquest seria el moment del canvi, de donar un relleu. Però tampoc passa res si en són dotze, si realment hi ha un projecte al darrere que s’està liderant i on s’hi estan esmerçant esforços i recursos.
Ara la comunicació ho és tot. Com es promocionen?
Tenim diferents mecanismes. Tenim allò que ja s’espera d’una institució pública: el full informatiu, la pàgina web, els sms a la gent que tenim registrada, però també instruments vinculats amb el perfil de les noves tecnologies: el meu facebook que està en actiu i que si no vaig errada tinc 3.700 amistats amb les quals vaig interaccionant directament amb els ciutadans i ciutadanes, els problemes que els afecten.
I no deu ser l’únic mitjà que la gent deu fer servir per parlar amb vostè
A veure, jo faig molta vida a Santa Coloma: i és per això que parlo amb la gent a peu de carrer, dels problemes que tenen, del que els inquieta, dels suggeriments que a vegades també et fan. La proximitat és part de la tasca d’un alcalde. Per això també trobo que està bé això de limitar els mandats perque realment requereix molt temps i dedicació, perds el teu espai de vida personal, la vida privada, en benefici d’un projecte.
Quin creu que és el fet diferencial de Santa Coloma.
La seva gent. Santa Coloma és exportadora de mà d’obra a la resta de l’àrea metropolitana. I això es tradueix a una vivència del territori i a un sentit de pertinència i d’identitat amb la ciutat que és un actiu, i que l’hem de saber canalitzar. Per això és molt important reforçar el moviment associatiu amb les seves diferents vessants, perque això ens ajuda a fer ciutat. I en aquest sentit, Santa Coloma és un exemple de bona pràctica, de bona convivència; que això no vol dir que no tinguem dificultats, però si que crec que hem estat capaços de gestionar bé aspectes clau com és precisament el de la cohesió social.
Estem a les acaballes d’una legislatura. Quan acabi la seva trajectòria política, com li agradaria ser recordada?
Doncs com una dona de Santa Coloma, que ha viscut sempre en aquesta ciutat excepte en ocasions puntuals, i que durant el temps que va ser alcaldessa va intentar aportar el seu granet de sorra a un projecte col·lectiu amb la vocació de servei de millorar-la en la mesura del possible.
