“Reivindiquem un percentatge del recaptat per l’IVA”

Aquests darrers dies, la imatge de la política no passa ara precisament per bons moments
Cert, però els que ens dediquem a la municipal formem part d’una altra manera de ser. Jo no m’hi vaig posar seriosament fins a mitjans dels anys noranta, quan els del FUPS em van convidar a participar. I m’ho vaig prendre com un repte, ja que vaig trobar molt interessant tenir ocasió de treballar per la meva comunitat. Amb el pas dels anys puc dir que estic molt content d’haver pres aquella decisió i d’haver treballat en diferents regidories.

I creu que n’hi ha prou en voler dedicar-s’hi? No és necessari tenir estudis superiors?
Penso que no, però amb matisos. Crec que és important que hi hagi persones formades al capdavant de les institucions, sigui una alcaldia o el que sigui, i això evidentment sense menysprear a persones que no tinguin formació. Però la responsabilitat de gestionar un pressupost de 30 o 35 milions d’euros i un municipi turístic de primer ordre crec que requereix d’una formació.

Mínima i continuada?
Sí, sens dubte. Hem d’estar al dia de les novetats i darrerament n’hi ha cada cop més. Amb la crisi hi ha decisions que es prenen que fan que hagis d’estar força al dia de tot, perquè no pots viure d’esquena a la formació ni tampoc a una realitat que tens al davant.

L’any que ve es compliran 25 anys de la independència de Salou de Vilaseca. Com ho celebrareu?
Bé, nosaltres ens vàrem anticipar ja als 20 anys, fent un reconeixement als regidors i regidores que havien passat pel nostre municipi. En el seu moment va ser un pas molt important en la nostra història, i d’una manera o altra volíem reconèixer a aquelles persones que hi havien dedicat tants esforços. I de cara als 25, doncs sí, la idea és fer un acte a la ciutadania per commemorar aquell moviment social que va fer que avui siguem independents.

I com han estat aquests 25 anys les relacions amb Vilaseca?
Institucionalment, les relacions han estat cordials i correctes. Tot plegat s’ha articulat al voltant del Consorci del CRT, el Centre Recreatiu i Turístic, que es va crear amb una vigència de 20 anys i que va expirar ara farà un any, al febrer. Durant aquests 20 anys, nosaltres hem cedit part de la nostra fiscalitat en aquest pacte que es va fer de constitució per a que s’implantés el macro projecte turístic.

I al cap de vint anys?
Com a eina gestora, el CRT ha estat molt eficaç però una altra qüestió és la fiscalitat, per a que cada municipi visqui dels seus propis ingressos com passa en qualsevol altre lloc. I aquí hi va haver certs malsentesos amb els dirigents del municipi veí.

I us heu posat d’acord?
Es va trobar una solució creant una comissió encarregada de determinar el percentatge de fiscalitat que ens correspon a cada municipi. Les inversions a Port Aventura i al Barcelona World suposen una injecció d’il·lusió però també un motor econòmic impressionant que traspassa les fronteres de Salou. Una creació de més de 20.000 llocs de treball directes, més 10.000 un cop estigui desenvolupat el projecte de les Smarts Cities i el Beach Club. Des del punt de vista turístic, Salou ja és una marca consolidada i de prestigi en els mercat rus, britànic i irlandès. I amb el Barcelona World ens convertiríem en un referent mundial.

I ja que hem entrat en el tema del turisme, quin és el tipus de visitant que ve per aquí?
Fins fa poc, teníem la meitat de turistes espanyols i la meitat estrangers. Però degut a la situació econòmica, el percentatge de turisme d’interior ha baixat pel que s’ha incrementat l’estranger. I dins d’aquest, i per ordre de procedència, ens ve turisme de Rússia, la Gran Bretanya, França i Irlanda.

I la gent repeteix?
Sí, la relació dels turistes amb el nostre municipi és molt bona i cal dir que el 75% dels turistes que vénen ja hi han estat alguna altra vegada i d’aquests, tres quarts parts és familiar. Ara estem treballant per fer l’especialització del turisme esportiu aplegant una sèrie de projectes per construir una ciutat esportiva, però el sector privat s’ha acabat avançant a l’administració i ja està en funcionament un gran complexe.

Potser el gran repte que teniu ara és que la gent no us vingui només a l’estiu
Això és és el que pretenem. Precisament sembla que aviat tindrem una nova certificació en turisme esportiu. I aixo ho fem perquè busquem desestacionalitzar la temporada turística. A l’estiu podem oferir platja, sol i un bon clima, però a l’hivern hem de dotar la nostra ciutat de nous equipaments per a que també resultin atractius.

Potser serà una mica difícil. El tema del sol aquí resulta bàsic
Efectivament, majoritàriament nosaltres tenim una oferta turística de sol i platja, i d’això no ens hem d’avergonyir. Però també és cert que el perfil del turista de Salou són famílies amb un cert poder adquisitiu. I també tenim un perfil de turista molt culte, que és el rus. I això no ho hem de menysprear, ja que, sí, d’acord vénen per estar a la platja, però també s’interessen perquè tot el relacionat amb la cultura.

Teniu la gran sort de la proximitat amb Barcelona
Cert. I el turista rus, quan ve, va a Barcelona. I s’hi està dies, uns deu aproximadament, per venir a consumir marques a un preu més econòmic del què troben a Moscou. També els resulta interessant la ruta del Cister, i aqui tenim la gran sort que hi ha una oferta turística complementària i molt variada: el llegat romà a Tarragona, Gaudí a Reus, els vins al Priorat…

I del turista anglès? És el segon en percentatge en venir
Tenim encara el record de Salou Festival, on venia un tipus de turista anglès que era estudiant universitari i que naturalment, només volia festa. Però és l’excepció. En general, i com li deia, el que ens vénen són famílies. A més, hem cuidat molt el tema de l’incivisme. No tenim aldarulls, ni escàndols, i disposem d’una ordenança cívica de comportament.

Amb el que ha comentat del tema cultural, no hi pot haver el risc d’una certa dispersió?
Fa uns anys es va crear entre diferents municipis un programa anomenat “L’Aliança”, on hi hi està Cambrils, Reus, Salou i Vilaseca que pretén d’alguna manera posar-nos d’acord pel que fa a oferir un contingut cultural i de serveis, on hi hagi sol, platja, gastronomia, cultura i shopping. Així que quan arriba el turista, amb “L’Aliança” ja veu que hi ha un gran ventall de possibilitats. També som conscients, com li comentava abans que Barcelona és un punt referencial molt important.

I pel que fa a la gastronomia? Ara està en ple auge
Salou ha tingut una assignatura pendent que és la de donar a conèixer la nostra gastronomia. He insistit molt al sector privat, per tal de crear guies pròpies i fomentar el coneixement de la nostra oferta, i així vam crear una Fira Gastronòmica que es celebra durant 2 o 3 dies al passeig de Salou i a on els restauradors de la ciutat poden oferir la degustació dels seus plats. I sembla que des d’aleshores, s’ha avançat força.

Amb un turisme essencialment concentrat, fins ara, a l’estiu, suposem que la immensa majoria dels llocs de treball que hi deu haver deuen ser temporals
La nostra configuració econòmica és efectivament estacional, de manera que a l’estiu el nivell d’atur és molt baix però creix espectacularment a l’hivern. Com he dit abans, però, estem fent esforços per crear nous equipaments buscant la desestacionalització del turisme. Està previst construir 8 hotels resorts de qualitat i una ciutat esportiva amb tota una zona de serveis i un business center per a què estiguin en funcionament tot l’any.

Tant de turisme deu fer que hi tingueu habitants de moltes nacions
Sí, en tenim de gairebé totes les nacionalitats. De més d’un centenar de països, tot i que majoritàriament són europeus. Ara per exemple, està creixent molt el censat de nacionalitat russa. I després, dels extra comunitaris a Salou, la majoria de residents són senegalesos.

Teniu algun problema d’integració al respecte?
No, de moment no. Hi ha intenció de buscar un terreny per construir una església ortodoxa i sabem que els senegalesos estan buscant una nau, però vaja, sortosament no tenim problemes de convivència. Al revés, la nostra política és molt integradora i de respecte dels uns amb els altres.

I pel que fa a la crisi, què proposarien des dels municipis per disposar de majors ingressos?
La idea seria fer-ho a través de l’IVA. Així ho vaig proposar en un fórum de municipis on hi vaig participar i que va tenir lloc a Eivissa ara farà tres anys. I dic l’IVA perquè hem de tenir en compte que el que no podem fer els municipis és gravar més a les empreses, comerços o famílies. Aquest impost ja existeix, i en certa manera, reclamar una part del recaptat quedi al teu municipi, no deixa de ser una reivindicació justa. No parlem d’incrementar-lo, només que una part reverteixi en el propi municipi. Però no hi ha voluntat política per tirar-ho endavant.

Més enllà del turisme, no voldrien que hi hagués altres incentius?
Evidentment. Amb la Universitat, per exemple. Sempre hi hem volgut tenir-hi molta relació, però la Facultat de Turisme no la tenim nosaltres, i penso que seria interessant donat que a Salou una important part de la seva economia es basa en això.

I alguns altres estudis relacionats amb el turisme?
No, tampoc tenim cicles formatius dedicats al turisme. Ho dic amb coneixement de causa, perquè abans de ser alcalde, vaig ser regidor d’ensenyament i tenia una lluita continuada per aconseguir pel nostre municipi formació per a la gent jove. Si que vàrem aconseguir l’Escola Oficial d’Idiomes, i això que teníem en contra a la Generalitat que només pensava en el seu desplegament en capitals de comarca. Així que ens queda pendent de treballar això.

_______________
* Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou (CRT), Consorci que gestiona els beneficis fiscals de Port Aventura.