Catalunya va tancar el curs passat amb un total de 359 escoles rurals. Un model de centre educatiu que contribueix a l’arrelament de població i a la vida comunitària als petits municipis en un moment en què moltes comarques combaten el despoblament. Us n’expliquem tres exemples amb les escoles rurals de Vilada, Peramola i Portbou.
L’escola de Vilada, al Berguedà, començarà el curs vinent amb 52 alumnes, però fa una dècada n’havia arribat a tenir només 5. El futur del centre perillava i, per això, famílies, docents i exalumnes van muntar una plataforma i van fer campanya per reivindicar la continuïtat del centre. Tot plegat va funcionar. Fins al punt que, en els últims anys, l’escola s’ha hagut d’ampliar per encabir nous alumnes i el 2016 hi van incorporar la llar d’infants.
Per a l’alcalde de Vilada, Quim Espelt, l’escola és “un motor fonamental” en la lluita contra el despoblament. Actualment el poble té 430 habitants. A partir de l’any 2000 i, en tan sols 15 anys, en va perdre un centenar, però des de la pandèmia que s’han anat recuperant famílies i l’escola n’ha estat un al·licient. “Sabem que hi ha moltes famílies que han vingut aquí perquè hi ha escola”, explica.
Per a la directora, Judit Cantijoch, mantenir el nombre d’infants al centre és una de les màximes dificultats, ja que es tracta de centres “molt cíclics” i això té conseqüències directes amb el professorat perquè el número de mestres assignats depèn del número d’alumnes i, per tant, “és complicat mantenir un professorat estable”. A l’altra cara de la moneda, subratlla, les escoles rurals permeten un aprenentatge “més personalitzat” als infants. “Són petites bombolles”, subratlla.
Per la seva banda, l’alcalde lamenta les dificultats de finançament que pateix el centre. “S’haurien de fer reformes que valen molts diners, l’edifici és antic i té moltes mancances que requeririen una inversió que l’Ajuntament no pot fer perquè té un pressupost petit”, subratlla.
A l’escola pública Sant Jaume de Portbou (Alt Empordà) aquest proper curs hi haurà 62 infants d’entre 1 i 10 anys. Tot i que no hi haurà el curs de sisè de primària per falta d’alumnes, la xifra és més alta que l’any passat.
Ara bé, està molt lluny del moment en què es va inaugurar el centre, el 1999. Aleshores, la població d’aquesta localitat fronterera era més del doble de la que tenen actualment, que està al voltant dels 1.000 habitants. Això va fer que es dimensionés un centre que avui en dia “queda gran” per la quantitat de nens que ha d’atendre. Una situació que l’alcalde de Portbou, Gael Rodríguez, considera “bona perquè permet donar una millor atenció”, però deixa clar que aspira a ampliar la població de Portbou i tenir més nens a l’escola.
Una visió que Rodríguez comparteix amb la secretària del centre, Gemèlia Gubert, que creu que tenir una escola com la Sant Jaume ha de servir també per “evitar l’èxode” i fixar la gent al territori. “Nosaltres hi creiem i és bo que estiguem preparats. Anem creixent poc a poc i estem fent una aposta amb l’Ajuntament i les famílies per donar-li l’impuls que necessita”, assegura.
Gubert explica que, com a moltes altres escoles rurals, han de treballar de forma cíclica. Això vol dir que agrupen infants que estan en diferents nivells, ja que n’hi ha pocs de cada edat. Per tant, a l’escola Sant Jaume de Portbou és habitual trobar-se alumnes de tres anys compartint classe amb els de sis. Tot i admetre que ho han de fer així per les circumstàncies, la secretària remarca que des del centre creuen en aquest model, que consideren “bo per als petits”.
Ara bé, Gubert reconeix que els mestres que arriben a l’escola de Portbou per fer una substitució no estan acostumats a aquest sistema. “Això no t’ho ensenyen quan estudies, però al final t’has d’adaptar i veus que acaba sortint igualment”, remarca.
Peramola, a l’Alt Urgell, té uns 340 habitants i cinc nuclis de població. L’alcalde del municipi, Joan Puig, destaca l’escola Sant Miquel com un dels principals actius del poble. Considera que “l’escola és vida” i un servei bàsic que facilita que famílies del poble s’hi quedin a viure i d’altres de fora es puguin plantejar instal·lar-s’hi. Per Puig que els nens del poble vagin a escola al mateix poble crea “arrelament” i “vida comunitària”.
El proper curs, l’escola Sant Miquel de Peramola, que també inclou la llar d’infants, comptarà amb 18 alumnes, quatre menys que el curs anterior. La directora del centre, Núria Roca, explica que els alumnes de les escoles rurals són molt més independents a l’hora de seguir les pautes de treball. El fet d’estar alumnes de diferents edats a una mateixa aula crea companyonia i un aprenentatge molt més actiu, assegura.
L’alcalde valora que, per a un poble, l’escola és “importantíssima” i per aquesta raó demana a Educació que continuï apostant per aquests centres de proximitat i reivindica polítiques pensades per les realitats dels pobles petits. De fet, Puig lamenta que l’ajuntament encara ha de rebre part dels diners de la construcció de l’escola bressol per part del Govern. Es tracta d’uns 70.000 euros que l’ajuntament va invertir en la seva construcció farà uns tres anys. “Per un ajuntament petit són molts diners”, remarca.
359 escoles rurals a tot Catalunya
Catalunya va tancar el curs passat amb un total de 359 escoles rurals, segons dades del Departament d’Educació. Hi ha tres criteris diferents per considerar que un centre educatiu sigui escola rural. D’una banda, que sigui una escola que funciona per cicles, i no per cursos, en un municipi de menys de 2.000 habitants. De l’altra, que el centre formi part d’una Zona Escolar Rural, sigui de la grandària que sigui el poble on està ublicada. I finalment, que sigui una escola cíclica ubicada en una entitat singular o una EMD d’un municipi de més de 2.000 habitants i a més de 3 quilòmetres d’un nuclie urbà de més de 2.000 habitants. Del primer tipus n’hi ha 93; del segon, 260, i del tercer, 6. Les últimes escoles rurals en obrir han estat les del Palau de Santa Eulàlia i Campllong.
Font: ACM (reportatge elaborat en col·laboració amb l’ACN)
