Després dels resultats de les eleccions del 9-J, la Unió Europea (UE) obre aquest juliol una nova legislatura. Un mandat amb molts reptes i amb directives que continuaran repercutint en els municipis. Que el món local tingui més veu és, també, un d’aquests reptes. En parlem amb el cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, i el representant de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro.
El cap de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, recalca la importància de la legislació europea perquè està “per sobre” de les lleis estatals i locals. Tot i això, admet que hi ha determinades regulacions i directives europees que tenen una repercussió més “directa” en els municipis, com pot ser la directiva sobre la qualitat de l’aire, que regula els límits de contaminació, o la directiva sobre regeneració d’aigües residuals, important en situacions de sequera com la que viuen molts territoris de Catalunya actualment.
Per la seva banda, el representant de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, recorda que els municipis són els “últims responsables” de la implementació de la legislació europea, ja que gestionen “prop d’un terç de la despesa pública”. També avisa que estan a la “línia de front” de la transició digital i verda que està impulsant la CE.
Igualment, Szapiro destaca l’impacte de les polítiques que impulsa en els municipis, especialment en prioritats com “la qualitat de l’aire, de l’aigua, la biodiversitat, l’adaptació al canvi climàtic, la gestió dels residus / l’economia circular, la inclusió dels migrants, l’erradicació de la pobresa (energètica, del transport, alimentària) i de les desigualtats, la lluita contra la polarització i les violències, la millora de l’habitatge, de la mobilitat o la digitalització”.
Uns àmbits que, en gran part, encaixen amb les preocupacions que Szapiro ha detectat als municipis catalans: l’adaptació al canvi climàtic, la despoblació, la connectivitat, la bretxa digital, la qualitat de l’aire, la mobilitat i el turisme sostenibles.
Barrera creu que hi ha “marge de millora” per donar més competències al Comitè de les Regions, que ara mateix és només un òrgan consultiu sobre l’opinió de regions i ciutats. Mentrestant, destaca la importància de la feina dels eurodiputats “pel territori”, així com de l’oficina de l’Eurocambra a Brussel·les, per fer “pedagogia i explicar com la legislació europea afecta a la ciutadania”.
En la Conferència sobre el Futur d’Europa (un procés de reflexió i debat sobre el futur de la UE després del Brèxit) es va plantejar donar més veu als municipis, però Barrera reconeix que per fer-ho efectiu cal una reforma dels tractats de la UE, de manera que els estats hi ha de donar el seu vistiplau. “El lideratge només pot venir de les mateixes ciutats, i ja l’estan agafant”, assegura Szapiro.
Pel que fa a la relació entre les institucions de la UE i els municipis, Barrera celebra la iniciativa ‘Building Europe with Local Authorities’, una nova xarxa per millorar la interlocució. “Els ajuntaments són actius, però la seva proactivitat podria millorar”, diu al respecte. De fet, també valora iniciatives des del món municipal, però provinents del sector civil i no institucional. Per exemple, com Barcelona Comerç va portar a Brussel·les la proposta per crear la capital europea del comerç de proximitat, que va rebre el suport unànime del Parlament Europeu. “Si els municipis fan propostes en xarxa amb altres municipis d’altres territoris europeus, té molt més pes”, conclou Barrera.
Des de l’executiu comunitari asseguren que estan creant una xarxa de regidors i alcaldes de tota la UE per fomentar la comunicació d’afers europeus. A Catalunya ja hi ha una trentena d’electes locals adherits a la iniciativa ‘Construir Europea amb els representants locals’ que tenen “un canal privilegiat” per rebre informació de les institucions europees i comunicar sobre la UE al territori.
A part de l’ajuda financera i tècnica a les administracions locals, Szapiro avisa del repte d’agrupar i escalar diferents projectes petits: “No té sentit que cada poble i ciutat treballi de manera individual sense tenir en compte el que està passant als municipis del costat, o altres més lluny amb situacions molt similars”.
També creu que en els pròxims anys es podria “reforçar” el paper dels ens supramunicipals com les diputacions en la gestió dels fons europeus, ara en mans del govern espanyol en gran part, i en menor mesura de la Generalitat.
A més, per poder aprofitar al màxim tots els recursos europeus, cal estar al cas de les oportunitats que ofereix la Comissió Europea als ens locals, afegeix Szapiro. “Entenc que per als ajuntaments petits, i Catalunya és un territori que precisament es caracteritza per tenir molts municipis, no sempre és fàcil estar al dia de la legislació i dels programes europeus”, admet. Tanmateix, el representant de l’executiu comunitari recomana adreçar-se a les Diputacions o associacions com l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que compta amb una oficina de fons europeus per consultar les diferents convocatòries de fons europeus i demanar assessorament a l’hora d’aconseguir-los.
Com a exemples de projectes europeus amb impacte als municipis, destaca la recuperació dels espais fluvials dels rius Llobregat i Besòs i l’àrea de Collserola amb fons FEDER o el projecte d’habitatge social per a persones que pateixen soledat no desitjada o exclusió residencial al Pallars Jussà i que ha estat finançat amb fons Next Generation EU.
L’àmbit escolar també pot ser un altre punt d’entrada de la UE als municipis. Barrera reivindica el projecte ‘Escoles Ambaixadores” del Parlament Europeu, que l’any vinent espera duplicar el nombre de centres adscrits. “Hi ha interès pedagògic i té un impacte territorial”, assegura.
Font: reportatge de l’ACM en col·laboració amb l’ACN
