Des del passat agost, Catalunya té un nou Govern de la Generalitat, encapçalat pel socialista Salvador Illa (PSC). S’obre així una nova legislatura en què el món local espera trobar solucions a problemes que fa anys que arrossega. Més autonomia i més finançament, i menys càrrega burocràtica, són algunes de les seves demandes. En parlem amb els alcalde de Reus, Corbins i Fornells de la Selva.
Finançament però, sobretot, col·laboració. Aquestes són les principals demandes que l’alcaldessa de Reus, la socialista Sandra Guaita, posa sobre la taula del nou Govern des del seu municipi. “La part més important, la que tothom acaba demanant, és finançament per transformar les ciutats. Però si volem transformar el país hem de començar per les pròpies ciutats i necessitem la col·laboració entre les dues administracions per transformar el nostre país”, assegura.
Subratlla l’alcaldessa que, malgrat tractar-se de l’administració més propera i la primera a rebre les demandes ciutadanes, acaba sent l’última a l’hora de rebre recursos. És per això, rebla, que l’arribada del finançament per part de les administracions com el Govern resulta clau per poder fer funcionar l’engranatge i implementar les accions necessàries.
Una “part molt important” de les competències de la Generalitat, recorda, es troben delegades als ajuntaments i que “impacten molt en el dia a dia dels ciutadans”, com per exemple, cita, la gestió d’alguns ajuts. “Aquesta col·laboració és important per donar resposta als ciutadans. Tenim convenis en matèria de benestar, habitatge i educació i perquè funcionin bé els recursos han d’arribar com estan conveniats”, precisa Guaita.
En el cas concret de Reus, el consistori i el Govern treballen “colze a colze” en matèria d’aigua o infraestructures. Alguns són temes que es van quedar pendents de l’anterior legislatura. “Són reclamacions necessàries a casa nostra i l’Ajuntament posarà la seva part perquè funcionin però necessitem aquesta col·laboració de la Generalitat”, insisteix.
Cita, concretament, el projecte de reforma constructiva de la residència de la gent gran de l’ICASS, que va obligar a traslladar usuaris i treballadors per problemes estructurals a l’edifici. “Ha de tirar endavant sí o sí”, apunta. També el programa ‘Barris amb Futur’ al barri Fortuny, per al qual reclamaran implicació econòmica del Govern, o la reutilització de les aigües de la depuradora per al regadiu que es treballa amb l’ACA.
“Tenim molts temes oberts que des de l’Ajuntament de Reus, per responsabilitat i voluntat, els seguirem perquè acabin aterrant a la nostra ciutat”, referma. En clau territorial, posa èmfasi en el “clam comú general” davant dels problemes de mobilitat, que hauria d’ajudar a resoldre la posada en marxa del tramvia del Camp de Tarragona, o les solucions a la sequera. “Tot això s’acaba engloba dins de l’àrea metropolitana, que sigui una realitat.”, ha indicat.
Des d’un municipi més petit, les demandes al nou Govern són similars, tot i que amb els matisos propis dels problemes que els genera tenir una dimensió diferent. Jordi Verdú és l’alcalde de Corbins, un municipi de la comarca del Segrià de poc menys de 1.500 habitants. Les seves principals peticions van encaminades a potenciar la discriminació positiva dels municipis rurals perquè puguin gaudir de més autonomia, millor finançament i menys càrrega burocràtica.
Per Verdú, un dels primers passos que ha de fer el nou executiu és tirar endavant la llei de l’Estatut de Municipis Rurals de Catalunya, impulsat per l’anterior govern i pendent de tramitació al Parlament. Aquest nou marc legal preveu, entre altres mesures, la creació d’un portal únic per simplificar i agilitzar la càrrega burocràtica que suporten els ajuntaments rurals. Verdú defensa que això ha de fer que la plantilla “es pugui dedicar més a projectes, futur i idees, en comptes d’haver d’apagar focs diaris per poder complir els terminis”.
Un altra petició que fa al Govern és la de reobrir enguany els ajuts del Pla únic d’obres i serveis (PUOSC) i que els ajuntaments tinguin més autonomia per decidir quines obres consideren prioritàries per al seus municipis, en lloc de basar les actuacions en uns criteris genèrics puntuables que fan que els municipis hagin de “competir” entre ells.
Aquesta autonomia, però, ha d’anar acompanyada d’una millora del finançament. I és que una realitat amb què es troba sovint Corbins i tants d’altres ajuntaments és que han “de fer de banc d’altres administracions per fer front a obres o serveis”. Una solució per no comprometre la liquiditat dels consistoris i els terminis dels projectes, proposa l’alcalde, és que els diners de les subvencions es transfereixin directament als ajuntaments i es justifiquin després.
Pel que fa a projectes concrets que afecten el municipi, Jordi Verdú demana equipar l’escola amb una sala de psicomotricitat, un espai que ja tenia l’equipament però que es va haver de reconvertir en una aula per l’augment d’alumnes. Una altra petició que fa és demanar al Govern un “fort pla de camins” específic per als municipis que, com Corbins, depenen principalment del sector primari.
I més enllà dels municipis, el món local també està format pels consells comarcals. L’alcaldessa de Fornells de la Selva, Sònia Gràcia, és també presidenta del Consell Comarcal del Gironès i presidenta del Fòrum Comarcal de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Des del seu punt de vista, a nivell de consells comarcals, la petició és clara: cal més finançament
Gràcia diu que aquesta és des de fa anys la principal demanda i que, precisament, i que ja han previst reunions per abordar-la. “És una de les problemàtiques que tenim tots els consells i volem abordar com anar a la Generalitat per demanar-ho”, explica.
La presidenta del Fòrum Comarcal de l’ACM recorda que els consells comarcals són el “pas intermedi” entre la Diputació i els ajuntaments i que sovint ho han de fer amb “els recursos mínims”. “Tenim els serveis, també tenim delegades diferents competències de la Diputació i les hem de cobrir i, és clar, a vegades amb les aportacions que tenim de la Generalitat i la Diputació no en fem prou”, remarca Gràcia.
En aquest sentit, afirma que el principal problema rau en no poder rebre diners de l’estat espanyol perquè no els “reconeix”. Per això, reben els recursos de la Generalitat i les diputacions. “La primera porta on et venen a picar els ajuntaments, sobretot els petits, és a nosaltres i hem de fer les mil i una per poder ajudar-los”, adverteix.
Entre les principals peticions, els que més en fan són els municipis petits i, sobretot, estan vinculades a serveis com el d’arquitectes tècnics o escombraries. “Si tinguéssim més recursos podríem agafar molt més personal i donar més servei en aquests municipis”, insisteix Gràcia.
L’Estatut de Municipis Rurals, pendent
Un dels projectes que el nou Govern s’ha trobat sobre la taula és el projecte de llei de l’Estatut de Municipals Rurals. L’anterior executiu, presidit per Pere Aragonès, va aprovar el projecte a l’abril, però la convocatòria anticipada d’eleccions no va permetre fer-ne la tramitació al Parlament. Un dels objectius de la llei és aplicar mesures per garantir l’arrelament de les persones que viuen en municipis rurals i que tinguin accés als serveis en igualtat de condicions. Entre les mesures que es plantejaven, hi ha deduccions fiscals per trasllat de residència a un municipi rural, incentius per fomentar l’ocupació o la creació d’un portal únic per reduir la càrrega burocràtica.
Font: ACM
