- Els comicis del 2023 van castigar el suport a l’independentisme i van premiar el PSC, que va pujar
- Les conseqüències de la sequera i l’augment dels tributs han marcat l’inici del mandat als ajuntaments
- Vallgorguina, Ribera d’Ondara, Guils, Espinelves o Cabra del Camp tenen nou alcalde per mocions de censura
Les eleccions municipals del 28-M del 2023 van abonar les previsions més pessimistes que anunciaven que el procés perdia pistonada. El 2019 ERC s’havia instal·lat còmodament en l’hegemonia territorial, amb 819.345 vots (el 23,48% del total) i 3.100 regidors i sent la primera força en 339 poblacions, una fita històrica. Junts, que estrenava marca en els comicis locals, va perdre 130.000 vots, va quedar en tercera posició després dels socialistes, però va mantenir-se al capdavant pel que fa a encapçalar ajuntaments, amb 376 victòries arreu d’un país pintat encara amb els colors independentistes. Quatre anys després la victòria clamorosa del PSC arreu de Catalunya no només va falcar el seu poder en el tradicional cinturó roig, sinó que es va imposar a tres de les quatre capitals –Girona, Tarragona i Lleida–. Els va faltar, però, la cirereta del pastís, guanyar Barcelona, tot i que acabarien governant-la, de moment, en minoria. Van ser unes eleccions marcades pel càstig de l’abstenció independentista. ERC va perdre sis punts respecte al 2019 i es va situar en el 17% del total i, tot i que va continuar com a primera força en nombre de regidors, en va perdre més de 200 pel camí. Els resultats de Junts també afluixarien amb un centenar menys de càrrecs electes respecte al 2019 i l’estocada de perdre Girona, tot un símbol per als de Carles Puigdemont. Ara fa un any també la CUP no va aconseguir els resultats esperats com a força del canvi i la van abandonar 44.000 suports. A l’altra banda, aquells comicis mostraven la cara i la creu de la dreta. Si d’una banda Ciutadans continuava en caiguda lliure fins a rematar aquest 2024 la seva desaparició del Parlament, el PP triplicava regidors arreu del territori –García Albiol recuperava Badalona–, Vox aconseguia sumar 124 regidors, 121 més que el 2019, i entrava en els ajuntaments d’algunes grans ciutats com ara Mataró, on en va aconseguir quatre d’una tacada. Finalment, la dreta catalana va aparèixer en escena amb Aliança Catalana de Catalunya assumint una alcaldia, la de Ripoll. Els índexs de participació tampoc van ser els esperats, i si el 2019 va votar el 64,81% de l’electorat, el 2023 ho va fer un 55,5%. Massa ciutadans no es van sentir cridats a les urnes.
