Com a país hem d’arribar al 100% dels objectius sobre plans de mobilitat sostenible l’any 2050


Imatge grupal al pavelló de la Fira del Papiol.
El passat 8 de febrer va tenir lloc al Papiol (el Baix Llobregat) la Convenció Nacional d’Alcaldes, organitzada per la plataforma transmèdia Alcaldes.eu. L’acte va servir també per inaugurar la I Fira de la Mobilitat Sostenible (FIMOB), en la que s’han presentat solucions de mobilitat sostenible i ha comptat amb la presència de l’Hble. Sr. Damià Calvet, Conseller de Territori i Sostenibilitat, a banda de l’alcalde local, Jordi Bou, i el primer tinent d’alcalde, Joan Borràs.
Després de l’acte d’inauguració de la I Fira de Mobilitat Sostenible, Calvet ha manifestat durant el dinar d’alcaldes i alcaldesses que “o seguim els reptes europeus o no sobreviurem com a societat”, i afirma que “com a país hem d’arribar al 100% d’uns objectius irrenunciables per l’any 2050”. 
Calvet ha destacat entre d’altres temes com el suport de la T-mobilitat, un nou sistema de transport que permetrà calcular el preu del transport públic de manera personalitzada, i per tant consistiria en la regulació de les corones tarifàries; la importància de potenciar el transport públic; la possibilitat d’implementar un sistema homogeni per tothom on entraria els peatges explícits; sobre la regulació de llicències dels taxis i els VTC’s; i sobre la situació política actual, que sosté que “tenim dret a l’autodeterminació i el dret a decidir en pau i democràcia”.

El focus en l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Prèviament, durant el matí, la Convenció ha tractat tres aspectes clau de la mobilitat i la sostenibilitat. En la primera sessió, titulada “Mobilitat segura, sostenible i accessible. El focus en les àrees metropolitanes”, els ponents, Xavier Flores Garcia, director general d’Infraestructures de Mobilitat, i Antoni Poveda, alcalde de St. Joan Despí i Vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, han ofert una primera visió dels reptes de mobilitat des del punt de vista de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 
Han estat d’acord en identificar alguns dels principals reptes que afronta l’AMB. El canvi de motorització dels vehicles, l’efecte del canvi de model en el comerç i en el treball, el manteniment i millora de les infraestructures i els costos que això implica. Flores ha parlat, per exemple, de la introducció del model suec de carreteres interurbanes ‘2+1’ (que alternen el doble carril per sentit) i que “ha estat un gran èxit, en tant que han revertit la sinistralitat de moltes carreteres com ara la C-55 de Manresa, o la C-58 de Vacarisses i que s’aplicaran a l’Eix Diagonal en els propers anys”.
De la seva banda, Poveda preveu que les propostes sobre mobilitat i ciutat saludable seran abundants en els propers mesos, en la preparació de les eleccions municipals. I n’ha destacat algunes que, des de l’AMB, ja s’estan impulsant, com ara les ‘zones 30’, la prohibició de circulació dels vehicles sense etiqueta de la DGT dins de l’anell de les rondes, o la construcció d’un carril ‘bus VAO’ a la B-23, que ajudi als ciutadans de l’Àrea Metropolitana a l’hora d’entrar a Barcelona a través de transports públics. Igualment, ha anunciat la compra de 130 nous autobusos sostenibles al llarg del proper any, que ajudaran a renovar la flota disponible. El debat ha estat moderat per Eduard Berraondo.

Visions polièdriques i aprenentatges compartits

Més tard, Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent, Jordi Bou, alcalde del Papiol, Jean Charles Peña, responsable de la Gestió de Trànsit del Servei Català de Trànsit i Marc Pons, director de la zona Llobregat Sud, d’Aigües de Barcelona, han ofert una visió polièdrica de la qüestió en el debat titulat “El que podem aprendre els uns dels altres en mobilitat, accessibilitat i sostenibilitat”, també moderat per Berraondo. 
En el cas del Papiol, s’han detallat nombroses actuacions realitzades en els darrers anys, com ara la instal·lació de “bicibox” i de bicicletes elèctriques, així com la inversió en una línia de bus especial per connectar els diversos accessos del municipi. “Ha estat una suma de petites coses que han permès fer del poble un cas d’èxit”, ha dit Bou.
Isidre Sierra, des de Sant Climent i també des de l’ACM, ha dit que cal sumar entre tots per a la conscienciació del canvi. “Cal que les administracions s’ho creguin integralment, des de l’alcaldia fins al darrer tècnic”, ha dit. I ha detallat diverses iniciatives, com ara centrals de compra agregada, i licitacions especials que faciliten que els ajuntaments accedeixin a tota mena d’innovacions.
Jean Charles Peña ha explicat les diverses competències del Servei Català de Trànsit, que controla 12.000 km de xarxa viària, però que no es poden multiplicar indefinidament. La gran aposta actual és la del transport públic, però el handicap és que no es pot plantejar que aquest arribi a tot arreu del país. Tema apart és el de la contaminació, que cal combatre amb restriccions i senyalitzacions selectives en determinats corredors d’entrada a Barcelona, “que portaran als usuaris cap a aparcaments disponibles, on puguin deixar el vehicle”. La transversalitat en la comunicació entre entitats i organismes és un factor clau de l’èxit. També ha dit que “el 70% de les retencions de Catalunya tots els anys son per causa de mobilitat obligada, és a dir, per anar al treball o a l’escola” i això fa necessaris els incentius públics al teletreball o a la deslocalització.
Finalment, Marc Pons ha explicat que Aigües de Barcelona subministra a 23 municipis i té nombroses depuradores i canonades soterrades. Tot i això han identificat nombroses “coses que han contribuït a millorar la sostenibilitat, a través de la innovació i la proximitat a les persones”. Iniciatives com ara la promoció de l’economia circular han tingut impacte en la zona del Baix Llobregat.

Energia i esforços comuns

Abans del dinar, la darrera sessió (“L’energia que transforma, unint forces pel canvi de model”) ha estat conduïda per Lluis Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès (1999-2010) i Conseller de Territori i Sostenibilitat (2010-2012), qui ha aplegat a Valentí Junyent, diputat d’espais naturals i medi ambient de la Diputació de Barcelona, alcalde de Manresa, i president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Joan Prat i Trapé, director general de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà i Joan Josep Escobar, cap de divisió de Gestió Energètica de l’Institut Català de l’Energia.
Valentí Junyent ha destacat el compromís del món local en el canvi de model. “Cal reivindicar el paper dels municipis, que no tenen competències ni recursos, però que ho fan amb convicció”, ha dit. I també ha agraït el paper de les Diputacions i els Consells Comarcals. Junyent ha relatat les nombroses subvencions de flotes municipals de vehicles elèctrics. També Joan Prat ha parlat sobre la feina que fan els municipis de l’AMTU per donar servei als ajuntaments a l’hora de donar servei de transport públic en municipis allunyats o zones poc connectades. Projectes d’aplicacions experimentals a Sant Cugat, Vallirana, Sant Sadurní i a Can Barata han servit per llançar una aplicació que serà finalment presentada a l’abril i que ajudarà als usuaris. En aquest sentit, Prat ha xifrat en 15 anys el temps que trigarem a veure el primer autobús autònom.
De la seva banda, Joan Josep Escobar ha avançat algunes de les pautes que, des de l’ICAEN, es contemplen en relació a la transició energètica. “No és una opció, sinó una necessitat”, ha dit. I no només per qüestió de canvi climàtic i urbanització, sinó de salut pública també, amb 400.000 casos de malalties declarats cada any a la Unió Europea. També ha explicat que l’energia elèctrica serà la que marcarà el futur, i que les renovables eòliques i solars seran les que promouran el canvi. Catalunya, no obstant, necessitaria instal·lar cada any 1.000 hectàrees de camps d’energia solar i 1.200 de camps d’eòlica: “cal començar a pensar en reservar territori per aquets usos”.

Inauguració de la FIMOB

Als voltants de les 13 hores, les autoritats presents s’han unit al conseller Damià Calvet a fi d’inaugurar la Fira de Mobilitat Sostenible (FIMOB), que es celebrarà durant tot el cap de setmana, oferint la possibilitat de presentar innovacions i donar-les a provar a la ciutadania. Calvet i la comitiva d’autoritats han visitat un per un tots els stands i conegut les novetats presentades per la indústria. Durant la jornada de demà, la Fira també acollirà una Trobada Tècnica de Regidors de Mobilitat, que presentarà novetats, estudis i solucions als regidors competents.
Seguidament, la Convenció ha tancat la jornada amb el dinar d’alcaldes i alcaldesses, celebrat al castell del Papiol. Justament en l’hora de la sobretaula ha estat que el conseller Calvet ha participat en el debat “Catalunya serà sostenible i accessible o no serà. La visió de país”.

TROBADA TÈCNICA DE REGIDORS DE MOBILITAT I SOSTENIBILITAT


Optimisme dels experts davant la mobilitat elèctrica

La Trobada Tècnica de Regidors de Mobilitat i Sostenibilitat aplega edils i proveïdors

Aquest dissabte 9 de febrer, en el marc de la Fira de la Mobilitat Sostenible del Papiol, ha tingut lloc la Trobada Tècnica de Regidors de Mobilitat i Sostenibilitat, que ha reunit representants de les indústries proveïdores de serveis, entitats supramunicipals i regidors competents.

En dues sessions temàtiques, titulades “Canvi de model energètic en el transport urbà i interurbà” i “Smart cities i els nous reptes de la mobilitat intel·ligent”, una dotzena de ponents han fet repàs de les principals novetats en matèria de mobilitat sostenible. Albert Carol, responsable de Mobilitat de l’Ajuntament del Papiol, ha donat la benvinguda a la Trobada i ha recordat “la importància d’aprendre a canviar de paradigma”. Seguidament, s’han celebrat les taules.

Entre el públic de la trobada s’hi comptaven els Regidors d’Urbanisme de Sant Climent, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Sant Just Desvern, el Papiol, Ripoll, Calonge, Cervelló i Sabadell. També nombrosos usuaris i visitants de la Fira de la Mobilitat Sostenible.

Experiències innovadores i canvi de model

En la primera sessió, Pau Noy, adjunt al conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona, ha explicat els esforços de TMB, que opera la xarxa de transport “més densa d’Europa”, amb més de 2,5 milions d’habitants en pocs quilòmetres quadrats. Des de fa més de 100 anys operen vehicles elèctrics i s’espera que l’any vinent operin 140 busos elèctrics i 440 busos mixtos. “El problema de fons no és tant el combustible sinó el sistema d’alimentació”, ha dit. Sigui a través de catenària o de bateria, tots els sistemes plantegen dificultats.

Precisament, Albert Cortès, de l’empresa Circutor, ha explicat els treballs que des de fa 10 anys està realitzant aquest fabricant català especialitzat en solucions de recàrrega del vehicle elèctric. Cal ser conscients que a l’Estat espanyol “hi ha encara molt a fer”, a fi que les infraestructures de recàrrega elèctrica creixin i, amb això, els usuaris puguin assumir més ràpidament el canvi de model de vehicle. També ha explicat la diferència entre la recàrrega domèstica i la pública, que permeten diversos ritmes de recàrrega. L’aposta, ha dit, és la de buscar recàrregues ràpides. “A dia d’avui, la infraestructura disponible fa que el cost de recàrrega sigui gratuït per a l’usuari, però s’estan plantejant plataformes operades per aplicacions mòbils i permetran pagar per la recàrrega”, ha anunciat.

Gerard Martret, de Shotl, ha parlat de l’ús compartit dels vehicles. I és que els cotxes “estan aparcats i parats el 96% del temps de la seva vida útil i a través d’aplicacions es pot oferir un servei de transport compartit i a demanda”. A Catalunya, Shotl està cobrint una demanda no coberta fins ara de transport col·lectiu a través d’un aplicatiu telefònic. “Nosaltres fem que el bus sigui compartit per més persones, gràcies a un algoritme que en va redissenyant la ruta, generant un híbrid entre un bus i un taxi”. Martret ha deixat clar que la flota de busos és propietat de l’operador o la municipalitat i que ells només ofereixen la tecnologia.

Ismael Castellà, de Zero Motorcycles, ha explicat que la seva marca és líder mundial en el sector de motocicleta de gran cilindrada. Explica que les ciutats ja no estan preparades per admetre més vehicles i que els ciutadans aniran cada vegada més cap al lloguer i la compartició. A Barcelona mateix es limitarà la circulació de motos de gran cilindrada i calen noves dinàmiques de reutilització del parc mòbil motociclístic, que permetin que els usuaris que no fan servir la moto durant el dia la puguin oferir a altres usuaris. Ha explicat que és inviable pensar en un 100% de canvi del parc de motos de combustió cap a elèctric, i que les prestacions tecnològiques aniran millorant, mantenint uns preus constants: “fa 10 anys pagàvem 900 euros per un iPhone de la primera sèrie i actualment en paguem 900 per el de la sèrie X, que són molt millors”. També ha destacat que els serveis públics són els primers que han de protagonitzar el canvi de model de vehicle.

La darrera intervenció del primer debat l’ha protagonitzat Salvador Ejarque, president de l’Associació d’Usuaris de Vehicle Elèctric, que representa els interessos de les persones que es beneficien de totes les innovacions plantejades fins ara. La seva història és la de la de moltes persones que, per convicció, van decidir comprar-se vehicle elèctric però que es troben amb moltes dificultats i deficiències a l’hora de recarregar i circular, especialment fora de les àrees metropolitanes. Ha reconegut que les aplicacions mòbils i els nous models de negoci estan permetent avançar en aquest sentit. “El vehicle elèctric és el primer pas en l’eliminació de la mobilitat contaminant que causa milers de víctimes l’any”, ha dit, i també ha pronosticat un sistema de subscripció, previ pagament per quotes mensuals, que els ciutadans assumiran per a cobrir les seves necessitats de mobilitat.

En el posterior debat, els ponents han abundat en les dificultats econòmiques i tecnològiques de gestionar les bateries autònomes dels vehicles elèctrics, l’ús de les bicicletes i el vehicle autònom. Tot i que els ponents coincideixen en fer una diagnosi greu del problema, els ponents s’han mostrat optimistes en les capacitats de la tecnologia per resoldre’l en gran manera. La qüestió de les subvencions ha estat també esmentada, com a un dels grans impulsors possibles del canvi.

Camí de les ciutats intel·ligents

En la segona sessió, els experts han compartit una visió polièdrica sobre els reptes que presenta la mobilitat, des del punt de vista de la Smart City. Així, Manuel Ferri, tècnic de la Diputació de Barcelona, ha presentat els plans per promoure una mobilitat més sostenible de prop de 2.500 d’empleats municipals de tota la demarcació. En total, caldrà posar en marxa fins a 43 mesures en un període de 6 anys, orientades a augmentar l’ús de la bicicleta i el transport púbic, i la capacitat de l’automòbil privat, fins a reduir en més d’un 20% l’efecte contaminador dels més de 25.000.000 de desplaçaments anuals conjunts de la plantilla. Cursos i jornades seran dues eines que serviran per promoure la implantació de les mesures.

Seguidament, Albert Morro, de la plataforma de patinet compartit Reby ha explicat que la proposta que ofereixen serveix per satisfer aproximadament un terç de tots els desplaçaments que es donen en una gran ciutat, i que abasten uns 10km. La virtut del patinet elèctric és que no genera emissions, és segur i popular, i la del model compartit és que ajuda a combatre les ineficiències del transport. Una xarxa de patinets disponibles, resistents al vandalisme i desplegats pels carrers, es poden activar per part de qualsevol usuari a través d’una aplicació mòbil. Morro ha destacat que el gran problema que hi ha hagut fins ara és la manca de regulació legal, cosa que han tractat de superar “anant de la mà dels ajuntaments i educant els usuaris a aparcar els patinets en zones permeses”. Barcelona ha estat la primera ciutat on han començat a operar i estan oberts a parlar en noves ciutats.

Igualment, Marta Recasens, fundadora de Vadebike, una plataforma d’aparcaments segurs de bicicletes urbanes, ha explicat que “estem vivint un moment fantàstic i revolucionari” tant a nivell tecnològic com a nivell digital. Recasens ha explicat que persones cada vegada més longeves necessitaran solucions de mobilitat en espais acotats i que caldrà aplicar molts canvis en les ciutats. Un d’ells és el de la promoció de la bicicleta, sigui mecànica o elèctrica, i que superar el problema dels robatoris de vehicles és clau a l’hora de promoure el canvi de model.

De la seva banda, la plataforma de “carsharing” Som Mobilitat, representada pel seu president, Ricard Jornet, va néixer el 2016 per promoure l’ús compartit de qualsevol mena de vehicle, sigui mecànic, elèctric o de qualsevol dimensió i “accelerar la transició cap a una mobilitat més sostenible”. La seva visió, ha dit, “és que en un barri de 100 veïns hi hagi nomes 10 cotxes, no pas 100”, i que “la gent ens adonem que amb els nostres vehicles estem ocupant privadament un espai que és públic”. L’aposta de l’entitat presidida per Jornet és que un mateix vehicle estigui disponible al llarg del dia per part de l’administració pública, la ciutadania i els serveis, al llarg del dia.

En darrer terme, José Luis Núñez Freile, expert en Smart Cities, ha definit que la intel·ligència de les ciutats es mesura per la intel·ligència dels seus ciutadans, i que el de la mobilitat és un dels grans problemes de la gestió de l’espai humà. Com a creador de la unitat de Smart Cities de Telefonica, Núñez ha destacat que, per promoure canvis reals, cal una forta voluntat política i planificació estratègica, però també la implicació dels grups d’interès. “La ciutadania no farà servir la tecnologia sostenible si no li resol problemes”, ha dit, i que “cal començar a construir la solució a partir de les necessitats dels ciutadans”. Ha explicat que les dades que durant aquests anys s’han acumulat a partir dels usuaris de xarxes de telefonia mòbil permeten inferir com es mouen els ciutadans per l’Àrea Metropolitana, fer models predictius i saber quan hi haurà contaminació o congestions. “Això permet integrar la informació amb serveis hospitalaris”, per exemple. I ha parlat de casos com Manchester, que ja ho estan aplicant. Novament, les tecnologies són la clau per a la resolució dels problemes, ha conclòs.

L’alcalde del Papiol, Jordi Bou i el primer tinent d’alcalde Joan Borras, han estat els encarregats de posar punt i final a la Trobada de Regidors, agraint la participació dels ponents i destacant l’interès de les sessions celebrades.

 


La notícia en altres mitjans


.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.