La consellera d’Ensenyament en funcions creu que el text és ”innegociable” i anuncia que el recorreran al Tribunal Constitucional
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, durant la roda de premsa.
Irene Rigau creu que si l’esborrany de la reforma de la llei d’educació tira endavant és ”inimaginable” que es pugui aplicar a Catalunya perquè ”s’ho carrega tot” i incompleix la Constitució i l’Estatut pel que fa al tracte que han de rebre les llengües cooficials en poder reduir l’ensenyament del català a tres hores setmanals. Per això, Rigau assegura que la llei és ”innegociable” i no s’aplicarà perquè farà ”prevaldre” la LEC. Així, segons la consellera d’Ensenyament en funcions, es deixarà treballar les escoles amb ”tranquil·litat” mentre que el govern ”haurà d’aturar el cop i gestionar el conflicte”. Rigau també ha anunciat que el Govern portarà el text al Tribunal Constitucional.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, la consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, ha explicat que fins aquest dilluns al migdia no es tenia constància del text que presentarà aquest dimarts a la tarda el ministre Wert als consellers d’ensenyament de les comunitats autònomes. Segons Rigau, s’ha esperat a les eleccions catalanes per fer-ho públic i ha assegurat que la reforma que proposa el ministre d’Educació ”no es pot negociar” i ”no es pot aplicar a Catalunya”.
Sense voler parlar d’insubmissió, Rigau ha assegurat que farà ”prevaldre” la llei d’educació aprovada per la majoria del Parlament (LEC) i d’aquesta manera es donarà ”tranquil·litat” a les escoles perquè l’apliquin mentre el Govern ”atura el cop i gestiona el conflicte”. Rigau també ha anunciat que si es tira endavant el text, el Govern el portarà al Tribunal Constitucional i que, tot i que fins que no hi hagi sentència la llei s’hauria d’aplicar si està aprovada, la consellera d’Ensenyament en funcions, defensa que no s’aplicarà a Catalunya.
Per Rigau, la proposta de Wert incompleix l’article 3 la Constitució pel que fa al tracte que han de rebre les llengües cooficials i tira més enrere de l’Estatut. Per això, creu que la filosofia ” és tan brutalment ofensiva” que s’ha de demostrar que ”estem disposats a anar a totes”. Aplicar la llei seria ”donar l’esquena” a la societat i a la història pedagògica del país.
Per la titular d’Ensenyament, des de 1978 sempre hi ha hagut el mateix nombre d’hores de català i castellà a l’escola, i per això és un retrocés aquesta proposta perquè el català queda pers sota fins i tot de la segona llengua estrangera. Rigau considera que es minimitza la importància de la llengua català, perquè no serà necessària per obtenir títols i que es rebaixa ”a maria”. Amb les proporcions que proposa Wert, segons Rigau, es podrien arribar a fer només 3 hores de català a l’escola primària.
La consellera d’Ensenyament en funcions ha assegurat que aquest dimarts a la tarda assistirà a la conferència sectorial d’educació per ”donar la cara” en nom del Govern però ha dit que ha de ser ”molt clara” perquè mai a la història ”havíem tingut una ofensiva com aquesta”. Per Rigau ”el xec lingüístic” és inviable, i assegura que ”amb l’estatut a la mà”, no es pot tractar tan malament la llengua catalana, a banda que la llei ”desnaturalitza” la funció de la Generalitat.
A més, Rigau ha criticat que el ministre Wert ha obligat a dur a terme retallades com per exemple, la no substitució dels mestres de baixa en els primers dies d’absència i que en canvi, amb el text faria gastar al departament 600 euros per alumne en el cas que s’hagués de pagar un centre privat, sense tenir en compte què passaria si aquest alumne viu lluny d’una escola privada, i per tant, sense comptar que necessitaria transport o internat. Per això, creu que si no és per ”fòbia” de Wert no s’entén aquesta redacció del text.
Rigau ha admès que hi ha ”un xoc de trens” amb el ministre Wert, i ha criticat ”la pressa” amb què el ministre treballa per elaborar la llei. A més, per Rigau, és un text que sembla fet per al gust de la minoria parlamentària a Catalunya com són el PP o Ciutadans perquè considera que s’ha de valorar la competència comunicativa amb la llengua materna sense tenir en compte que n’hi ha més de 200.
En una entrevista a Rac1, Rigau ha afegit que està disposada a anar ”fins a les últimes conseqüències” per defensar el model d’escola en català. Rigau creu que amb aquestes decisions, ”el cordó umbilical” que si que existia s’està ”aprimant tant, que emocionalment” els catalans pensen cada vegada ”de manera més autònoma” en un moment en què s’ha obert el debat pel dret a decidir.
