La consellera d’Ensenyament considera que la interlocutòria del TSJC respon a la voluntat de ”trencar la convivència”
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ahir durant la seva atenció als mitjans de comunicació al Parlament per valorar la decisió del TSJC.
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha reiterat aquest dijous en una entrevista a Catalunya Ràdio, que el Departament no aplicarà la interlocutòria del TSJC perquè considera que no hi ha cap ”perjudici” pels alumnes que han demanat escolarització en castellà. Per això Rigau, ha explicat que es recorrerà el text al Suprem i no ha descartat a anar fins al Tribunal Constitucional per defensar el model lingüístic de les escoles catalanes. Per Rigau, el TC reconeix que les dues llengües han de ser presents al sistema educatiu i ”ningú no pot dir que ara no hi siguin”. Rigau també ha denunciat que la judicialització d’aquest tema és un mecanisme per ”trencar la convivència” a Catalunya.
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, no descarta a anar fins al Tribunal Constitucional per defensar el model d’immersió lingüística a Catalunya, ja que considera que el TC que ja ha dit en altres ocasions que les dues llengües han de ser presents al sistema educatiu, i per Rigau ”ningú no pot dir que ara no hi siguin”. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la titular d’Ensenyament, ha reiterat que la interlocutòria feta pública aquest dimecres pel TSJC que obliga a canviar la llengua d’una classe si un pare ho demana, serà recorreguda al Tribunal Superior però també s’ha mostrat disposada a ”anar més amunt”.
Rigau ha criticat que la interlocutòria que pressuposa que la voluntat d’un sol pare pot fer canviar un model avalat per la Generalitat de Catalunya té intenció de ”trencar la convivència” ja que significa que no reconeix la normativa de la Generalitat, perquè la qüestiona. I per això, lamenta que aquest trencament repercuteix a l’ambient escolar, un element clau pel bon funcionament dels centres educatius i la ”llavor de la convivència social”.
La titular d’Ensenyament també considera un error que es judicialitzi el ”tema lingüístic” i es deixi en mans de la interpretació d’un jutge perquè les interpretacions del tribunals són diferents. Creu que el problema ”gros” va ser fa dos anys amb la sentència perquè es va demanar canviar la normativa en dos mesos. El departament va demostrar que els tribunals no ens poden instar a canviar el sistema sinó només a atendre casos individuals.
Rigau també ha reiterat que la interlocutòria, que preveu mesures cautelars per primera vegada després d’un recurs al TSJC, reclama que Ensenyament avanci ”la petició de les famílies”, abans que hi hagi la sentència. Rigau, creu que no hi ha ”cap perill pels alumnes” i que les mesures cautelars s’instauren quan existeix aquest risc i hi pot haver un ”gran perjudici”. Creiem que aquest gran ”perjudici” no existeix i per això elevem el recurs al Tribunal Suprem. Rigau creu que no té ”cap lògica” aquesta interlocutòria.
