Ja ens excusareu el col·loquialisme però creiem que l’expressió "cul inquiet" és la que més s’ajusta a la trajectòria professional del nostre protagonista. Eugeni Castejón va estudiar imatge i so però el seu periple laboral ha passat per diferents llocs: va crear una botiga d’esports que es va convertir en una distribuïdora de productes de vitamines, després va ser absorbida, i ara fa set anys, i seguint el lema que sempre l’ha acompanyat, el de no treballar mai per a ningú, es va ficar en el que realment li agradava: el medi ambient.

Per sort per a tots, el respecte pel medi ambient i la consciència de reciclatge ja no és patrimoni d’uns exaltats hippies. En els darrers anys, s’ha anat imposant una cultura que només ha fet que començar i que desterra per sempre el egoista concepte de que la Terra i tot el que conté està al servei de l’home. Un altre pas que s’ha donat ha estat el compostatge, el reciclatge de la matèria orgànica.

La seva trajectòria en el camp del compostatge ha estat recompensada amb un premi.
Crec que en part és per l’entusiasme que compensa la formació autodidacta que he tingut. Sempre he començat els projectes des de zero, només, sense un duro. I sempre he fet el que m’ha agradat, i el tema mediambiental sempre m’havia atret. Així que si un es fica en el que li agrada segur que gaudirà molt més amb el seu treball.

Que en el seu cas ha estat exactament…
Fer una patent internacional de construir compostadors amb residus postconsum. Vaig estar sis mesos preparant el projecte i em vaig adonar que a Europa i els Estats Units hi havia una bona acollida, però aquí el tema amb prou feines havia arribat. Així que ens hem registrat com Compostadors S.L. el nom genèric del producte. A la web també figura el nom, i durant un temps vam comprar els dominis en diversos idiomes: francès, italià, alemany, àrab, xinès … tots menys la denominació anglesa que ja estava agafada.

Bé, i què és exactament el compostatge?
El compostatge és sotmetre la matèria orgànica que generem, i que representa un 40% de tota la brossa, a un procés de transformació per obtenir un adob natural. Aquest procés es pot dur a terme en qualsevol casa sense cap motor ni cap cost de manteniment. De cada 100 quilos de matèria orgànica es generen 30 de compostatge que pot ser després utilitzada com fums, el que suposa estalvi d’adobs químics, i reducció de les escombraries que es porta als abocadors.

Intueixo que en altres països la idea ha quallat més que a Espanya.
Per això, hem començat a importar. D’Àustria, Alemanya, Finlàndia, Itàlia … hem estat distribuint durant cinc anys ia través de diferents empreses, perquè ja se sap que no cal posar tots els ous en una mateixa cistella. Si ho fas el risc el menor i ho sé per experiència, l’hi asseguro. El cas és que ara el model ha canviat: volem fabricar nosaltres i vendre directament a l’administració, a les empreses o al particular sense intermediaris.

No obstant això faltarà el personal que faci arribar el producte fins l’intermediari final.
Sí, però estem parlant d’una cosa diferent, una cosa que jo anomeno "logística social". Miri, no volem utilitzar les empreses de missatgeria que tots coneixem sinó volem oferir treball a entitats que tenen a gent amb perill d’exclusió social. No faran de comercials ni de distribuïdors, sinó que només rebran la comanda i faran l’enviament. D’aquesta manera, donarem feina a un col.lectiu necessitat i, alhora, tindrem controlat el territori.

No és una mica arriscat?
Bé, a mi m’agrada córrer riscos, però ja se sap que les inversions són així. I cregui’m, val la pena. És essencial contractar a persones i formar-perquè s’impregnin de l’empresa, creen en ella i puguin generar així negoci. Sempre hem tingut una o dues persones més del que realment l’estructura podia aguantar, però aquest guanyar una mica menys ha anat per invertir en l’empresa, finançats amb fons propis. I el més important: no hem de diners als bancs.

Hi ha hagut ofertes per comprar la seva empresa?
Sí, temptatives hem tingut unes 3 o 4, del sector residus. No són empreses mediambientals així que les he rebutjat perquè no concorden amb els valors en què creiem. Projectem i tenim una imatge consolidada d’empresa responsable, que fa les coses amb criteri, disseny i innovació. I tenim molt clar que el respecte pel medi ambient és una cosa massa seriosa com perquè es pugui frivolitzar.

Tot aquest tema els haurà portat a estar en contacte amb el món acadèmic.
Sí, però ha hagut de tot. Ens hem trobat amb universitats, per exemple, que l’únic que volen és treure’t informació sense aportar res. Però també hi ha altres que actuen a l’inrevés, i que són els mateixos professors els que inverteixen temps sense cobrar res, simplement perquè volen col.laborar per que ajudis als seus alumnes que estan fent estudis sobre el tema.

I tot això portarà a altres entitats.
Sí, amb ONG’s. Però cal anar també amb compte. Tenim projectes de col.laboració, però som minuciosos en les eleccions. Volem que les entitats per a les quals treballem siguin responsables, transparents econòmicament, compromeses socialment, i igualment serioses amb les despeses.

Es diu que la cultura mediambiental d’una persona de 50 anys és menor que la que qualsevol noi d’avui en dia. És cert això?
Fins a cert punt és lògic perquè la generació que ara ronda els cinquanta no ha crescut amb la conscienciació que hi ha ara amb els més joves. Hi ha de tot, per descomptat, però per la nostra part, fem el possible per implantar criteris d’oficina verda, amb diagnosi ambientals. Crec que a poc a poc s’estan aconseguint resultats interessants.

Però encara estem lluny del tema del reciclatge.
Bé, ara amb Obama el tema canviarà: es destinaran 3 milions i mig de llocs de treball als Estats Units en temes de Medi Ambient i Infraestructures. I darrere d’aquesta iniciativa s’estan apuntant Merkel, Sarkozy i Zapatero. El canvi ha estat progressiu però de tant en tant s’ha avançat a grans gambades. El cas del documental d’Al Gore, per exemple, va ser una d’elles. La pel lícula seria molt criticable però s’ha notat un canvi notable: en els polítics primer i en els tècnics de l’administració després.

Tanmateix, és curiós que els Estats Units després de dir no a Kyoto s’han convertit en líders en aquest camp.
Ja sabem que els tractats internacionals tenen molt, massa potser, de protocol, i poc d’efectivitat. Espanya, per exemple, va signar el protocol i el incomplir. I després hi ha un altre tema. Si pagues, pots contaminar el que vulguis.

¿I aquí? Qualsevol decisió política podria fer canviar el seu pla estratègic?
Actualment a Catalunya hi ha més de 20 ajuntaments que fan bonificacions fiscals en la taxa d’escombraries d’aquells que tenen compostador a casa. En altres països, el tema està molt més avançat: a Alemanya, per exemple, més de la meitat de les cases amb jardí tenen un compostador, i aquí rondem l’1%. A Anglaterra, i en només 5 anys, s’han instal lat 5 milions, subvencionats pel govern britànic de manera que al final, el ciutadà només pagava 6 lliures.

Algun altre exemple?
En els estats de Nova York i Massachusetts hi ha més de 2 milions i escaig de compostadors en cada un d’ells. El govern australià està bonificant amb 30 dòlars australians a les persones que tenen un compostador perquè la universitat de Sydney ha fet un estudi que demostra que el compostatge estalvia aigua de reg. I així hi ha altres exemples. Tot varia segons el país i segons la cultura del medi ambient, és clar.

Què pautes s’han marcat a seguir?
Hem fet un pla estratègic mitjançant el qual el 2013 preveiem ser unes 50 persones amb una facturació d’uns 10 milions d’euros aproximadament. Estem considerats, segons l’Administració, una "Empresa Gasela, i hem entrat en un programa que es diu" Dinamo d’Impuls "que ens proporciona uns consultors externs subvencionats per l’Administració que ens assessoren per créixer. També estem amb la gent del Icex que també ens ajuden en temes com els complements de sou.

Caram, sí que es coneix amb detall tot aquest tema.
Bé, és conèixer el terreny. Aquest tipus de coses saps que existeixen perquè estem associats a AIJEC, per exemple, i aquesta és un dels avantatges d’estar en el networking: conèixer gent, desconnectar del teu i tenir una visió general de tot per aportar després el granet de sorra corresponent.

I no li fa por la competència?
Bé, competència sempre hi haurà. L’important és avançar-se a tot això, i estic segur que quan el tema es popularitzi, nosaltres haurem acumulat prou experiència, equip, i producte com per a ser molt competitius. Cal invertir en tot el que fas temps, diners, esforç i afecte, i aquest vincle emocional que es troba en alguns productes és el que t’acaba diferenciant de la resta.