Amb gairebé 11.000 habitants distribuïts en poc més de 20 Km2, La Bisbal de l’Empordà reuneix les grans virtuts d’un municipi petit: estar en una situació cèntrica (a 18 quilòmetres de Girona i a 86 de Barcelona), tenir un patrimoni notable (el Castell-Palau de La Bisbal, l’Església de Santa Maria, el Call jueu o Les Voltes), i ser la capital de comarca. Tot i que el seu origen es troba a la vila romana de Fontanetum, la seva denominació actual es deu a la cessió del municipi al bisbe de Girona (d’aquí el nom de “Bisbal”), en temps del domini carolingi.
“Cal trobar un punt d’equilibri entre el que reclama el ciutadà, el que reivindiquen les associacions i el que, des de la perspectiva del poder públic, penses que pot ser millor pel municipi”
“El replantejament turístic que s’està fent aprofita més els recursos: se centra en la qualitat, i es potencien no només altres elements (l’oferta gastronòmica, cultural, rural…) sinó també altres èpoques de l’any, no només les d’estiu”
“Penso que la feina de l’alcalde ha d’estar centrada únicament en el servei a la ciutadania. Evidentment, representar unes sigles et marquen uns principis que també et condicionen algunes prioritats, però en el context global, tu estàs al càrrec per servir”
Vostè no és només alcalde d’un municipi. Ho és també de la capital de la comarca. Què significa això en el seu dia a dia?
Efectivament, La Bisbal és capital de comarca, i en certa manera una mica atípica, ja que el Baix Empordà té 36 municipis, dels quals 7 són mitjans o grans i 29 petits. Els serveis, però de la capital, han de ser iguals per a tothom: som seu administrativa que proporcionem serveis com els jutjats, l’arxiu històric, o els departaments d’agricultura, ramaderia i pesca. I naturalment, estem orgullosos de poder oferir-los.
A més, el municipi ha crescut bastant aquests darrers anys.
Sí, La Bisbal ha evolucionat amb el temps, especialment a un nivell econòmic. A la segona meitat del segle passat tenia molt pes la indústria ceràmica, però amb el pas del temps, hi ha hagut una important davallada. Ara hem passat a ser una ciutat de serveis, i en certa manera, afavorits per una situació estratègica privilegiada que no hem de desaprofitar.
Per què?
Perquè estem a cavall entre Girona i la part central de la Costa Brava i hem estat durant molt de temps i encara som una ciutat de pas obligatori. Però aquest avantatge ha comportat també que ens haguem adormit una mica, que no haguem planificat les transformacions que s’han produït als darrers anys. Això ha vingut donat tant des del sector públic com del privat, i és per això que ens estem esforçant per potenciar els actius que tenim, que no són pas pocs, per portar La Bisbal a primera línia.
I com ho pensen fer?
Doncs a través de diverses actuacions. Creem una àrea de promoció de la ciutat que fins ara no existia, dotant-la, d’entrada d’una oficina de turisme. Però també estem actualitzant aquells equipaments que poden ajudar a potenciar-nos: el Museu de la Ceràmica de la ciutat, per exemple, ara en procés de rehabilitació; o el Castell medieval de La Bisbal, que volem potenciar pel patrimoni històric que representa. I com aquestes, d’altres ofertes. Volem afavorir l’oferta comercial i turística de la ciutat per a què sigui el més completa i variada possible. I sense perdre la identitat, és clar.
Aquesta potenciació del turisme es deu notar especialment als mesos d’estiu.
Sí, La Bisbal es nodreix bastant de segones residències. A més, la comarca del Baix Empordà és molt rica en aquesta mena d’estiueigs, gent que procedeix de Barcelona o de l’àrea metropolitana i que ajuda a mantenir les economies locals durant els caps de setmana i ja no diem a l’estiu. A més, aquí hi ha productes de molta qualitat i que des d’un punt de vista econòmic surt més a compte comprar aquí que no pas del lloc on es procedeix. Per a nosaltres, la segona residència representa un client potencial de la ciutat que no es perd.
I des d’un punt de vista estrictament turístic?
Ha estat la gran font d’ingressos durant anys, però és evident que les coses han canviat. I ja està bé que així sigui, perquè s’ha volgut explotar una temàtica (sol i platja) i un temps (només l’estiu), que deixava de banda altres potencials tant o més interessants. El replantejament que des de fa anys s’està fent és interessant, perquè se centra en la qualitat, i es potencien no només altres elements (l’oferta cultural, rural, gastronòmica…), sinó també altres èpoques de l’any, no només les d’estiu. Penso que en aquest sentit ben aviat obtindrem resultats, encara que la situació ara és delicada, perquè enganyar-nos.
Si? La noten molt la crisi?
Hem de ser conscients que aquesta crisi global ens afecta a tots, i el temps de lleure és un dels primers que se sacrifiquen a les economies familiars. També es faran vacances, és clar, però se’n faran menys i pocs restaurants, per entendre’ns. Però això també passarà i per tant, hem d’estar preparats per quan tot torni una mica a la normalitat.
La crisi també tindrà una altra cara. No enfocada només cap al turisme.
Malauradament, sí. La Bisbal és un municipi que té 11.000 habitants on tothom és coneix. I això comporta que la figura de l’alcalde s’entengui com una persona que arregla o hagi d’arreglar tots els problemes. Així que et trobes amb casos de parelles que estan a l’atur, o amb problemes importants i t’adones que, per molt que vols, no pots fer res. És un problema que a nosaltres se’ns escapa, per molt que tractem de fer el màxim.
Com per exemple?
Doncs promoure accions per no incrementar els impostos, fraccionar el possible el pagament dels impostos a la gent que té situacions complicades… són cosetes que ajuden però només puntualment. Les grans solucions, malauradament, no les tenim.
I més els ajuntaments, que passen també dificultats.
Sí, un dels grans problemes que tenim pendent els ajuntaments és el del finançament. Ens financem dels tributs que es cobren més les subvencions que puguin venir en funció d’actuacions que puguis portar a terme. Però és clar, t’adones que els problemes que podem tenir també els tenen altres administracions, com la Generalitat. I les subvencions no arriben quan han d’arribar, pel que has d’avançar pagaments que tens a determinats proveïdors, i tot plegat acaba essent una roda. I els recursos són limitats.
La gent a vegades pensa que no, que sempre hi ha diners.
Però és evident que no és cert. Passa amb freqüència que els equips de govern estant més pendents de les macro actuacions que sembla que vesteixen i muden més, però el que de veritat et valora el ciutadà és més senzill: tenir els carrers en bones condicions, les voreres com Déu mana, bona il·luminació, i poca cosa més.
En pobles petits com aquest vostè ho ha de notar.
Sí, és clar. Molta part de feina de l’alcalde és al carrer i més en un lloc com aquest. Estar en contacte amb la gent i saber realment el què pensen forma part de la nostra feina. Sí, pots planificar determinades qüestions pensant que són les gran solucions o prioritats per a la ciutat, però és més que probable que la gent del carrer no ho vegi així. Així que cal trobar un punt d’equilibri entre el que reclama el ciutadà, el que reivindiquen les associacions i el que, des de la perspectiva del poder públic, penses que pot ser millor pel municipi.
Al marge del partit que representi?
Indiscutiblement. Com alcalde de La Bisbal el que em va moure a presentar-me va ser el servei a la ciutadania, independentment de la ideologia que pugui tenir jo o la de qualsevol ciutadà. Penso que la feina de l’alcalde ha d’estar centrada únicament en aquest servei. Evidentment, representar unes sigles et marquen uns principis que també et condicionen algunes prioritats, però en el context global, tu estàs al càrrec per servir. Si no està clar que aquesta és la funció bàsica d’un alcalde, malament.
Vostè és ceramista de professió. Què el va portar a ser alcalde?
De fet, ja havia estat vuit anys regidor, a l’oposició, encapçalant les llistes d’ERC. I per tant, en aquest temps vaig aprendre moltes coses, i l’alcaldia l’he assumida amb certa experiència. En el meu cas, tenia clar que no podia combinar les dues feines, però que si assumia l’alcaldia, havia de ser-ho en plena ocupació: estant disponible festes i caps de setmana. Però suposo que forma part del càrrec. El meu compromís només ha estat amb al ciutadania, sense coincidir amb cap altra càrrec polític. I així ho he deixat escrit.
Dedicació exclusiva doncs.
Compaginar-ho amb la feina era impossible, així que el que vaig fer és agafar una excedència per poder-me dedicar-m’hi en exclusivitat. I la situació no era fàcil, perquè veníem d’una situació en què l’alcalde no tenia cap tipus de retribució. Passar a un que sí que en tingués es pot utilitzar demagògicament, vostè ja ho sap. Així que el que hem fet és dotar econòmicament el càrrec. I aquesta és una de les grandeses de la democràcia: que qualsevol persona, independentment de la seva posició o origen, pot accedir a un càrrec públic.
Però van anar amb compte.
Sí, estic convençut que el que vam fer va ser el més encertat i actualment la retribució està per sota de la que recomana la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya. Tot i així, sóc conscient que fes el que fes, seria igualment criticat. I això que cobro menys que el que feia quan treballava per a l’empresa privada.
Però deu haver una satisfacció personal.
Evidentment. El que vull transmetre és que, malgrat el que es pugui pensar, això no es fa per diners. D’acord, hi ha casos de tota mena però no pot ser que els pocs que hi ha embruteixin la labor que fa la resta. Cert és que la situació pot afavorir a pràctiques que no són correctes, però això ja depen de la consciència de cadascú. I escolti’m: si una cosa jo tinc sagrada és que me’n vull anar a dormir tranquil.
Es tornarà a presentar?
Hi ha diversos aspecte a tenir en compte: primer que en tinguis ganes, després que el partit ho accepti, i en acabat, el que pensa la família. Quan finalitzi aquesta legislatrua, portaré 12 anys com a regidor més 4 a la llista d’ERC, i no és pas poc temps. Penso que no es pot viure sempre de la política, i que els que hi treballem hem de ser conscients que hi som de pas. A banda de tot això, però, hi ha un projecte de grup, i a l’acabar la legislatura es veurà qui l’encapçalarà: sigui jo o qualsevol altra persona.
I pujar algun esglaó?
A mi el que m’agrada és la política municipal, perquè és en la que té contacte directe amb el ciutadà, i la que en certa manera, les accions es visualitzen més. No dubto que els 135 diputats del Parlament de Catalunya fan tots una gran feina, però la percepció davant el ciutadà és ben diferent. No, si hagués de continuar seria com a candidat d’ERC en les properes municipals. No em plantejo a curt termini cap altra més aspiració política, i crec que hi ha molta gent preparada i formada per poder exercir altres càrrecs polítics. I això que penso que la millor escola per a un polític és l’Ajuntament.
Quins projectes estan duent a terme?
Dins de la planificació d’aquest quatre anys, hem tingut cura de petits detalls, com els parcs infantils que no complien la normativa. També en els passos elevats per vianants, perquè no hi havia ni un. Hem intentat millorar la neteja de la ciutat, i de cara al 2010, fem una clara aposta per a l’asfaltatge de carrers. I també estem millorant les instal·lacions esportives, l’oficina de turisme, la nova biblioteca comarcal, el casal cívic, el nou arxiu històric comarcal…
