El President de la Diputació ha celebrat l’acte commemoratiu del centenari de la Mancomunitat de Catalunya a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent
El president de la Diputació, Salvador Esteve, ha assenyalat avui, en l’acte commemoratiu del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, celebrat a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, que «el progrés social, econòmic i nacional del país i de la seva gent al llarg dels últims 100 anys resulta incomprensible sense el gran esforç creador de la Mancomunitat».Prèviament, Esteve i la resta de representants de les diputacions catalanes han confirmat la seva assistència a la Via Catalana cap a la independència.
En aquest acte també han participat els presidents de les diputacions de Lleida i Girona, així com el vicepresident primer de la de Tarragona, juntament amb el conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó. Preguntats sobre la seva participació a la Via Catalana cap a la independència, que organitza l’Assemblea Nacional Catalana, els representants de totes les diputacions hi han garantit l’assistència, i Esteve ha afegit que «cal obrir la cadena perquè cadascú hi pugui anar amb l’esperit que consideri oportú».
100 de la Mancomunitat
En la seva intervenció, Salvador Esteve ha assenyalat que «la Diputació de Barcelona de 1914, presidida per Enric Prat de la Riba, va impulsar i vertebrar un poderós projecte d’abast nacional, que va tenir, d’entrada, uns resultats i uns efectes immediats, però també unes implicacions més profundes i duradores que constitueixen la base i el referent de les successives experiències d’autogovern».
Esteve ha remarcat també que «aquesta dimensió nacional i col·lectiva de la Mancomunitat justifica que la Diputació de Barcelona, que va ser la institució sobre la qual va començar a desplegar-se la seva acció de govern, hagi volgut convocar totes les institucions, i també el conjunt de la societat civil, per a la celebració del centenari».
«En a penes deu anys crucials –ha dit Salvador Esteve– es van posar les primeres pedres de la Catalunya contemporània, d’un país modern, avançat i europeu. Primer, creant una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics que corregís els greus dèficits existents i preparés el desenvolupament futur del país, i segon, desplegant un projecte cultural i educatiu basat en una formació de qualitat per a tothom i en la difusió d’una ideologia integradora i interclassista».
Salvador Esteve ha acabat dient que «en aquesta nova cruïlla històrica en què ens trobem actualment, ens sentim hereus de la magnífica trajectòria de servei de la Mancomunitat, i puc afirmar que als governs locals d’avui tampoc ens fa por ni l’esdevenidor ni l’endemà, i que també volem cloure un període i iniciar-ne un de nou. I ho volem fer sempre com Prat: en contra de ningú i a favor del nostre poble».
Prèviament a aquest acte, Salvador Esteve també ha participat en la presentació del llibre "Pompeu Fabra, 10 aspectes de l’home i l’obra", del filòleg i professor de la UPF, Jordi Mir. En la seva intervenció, Esteve ha afirmat que «l’esperit ordenador que va animar l’obra de Prat de la Riba, primer, i de Puig i Cadafalch, després, té, sens dubte, una plasmació importantíssima i fonamental en l’encàrrec que va rebre Pompeu Fabra a l’Institut d’Estudis Catalans en situar-lo al capdavant de la flamant Secció Filològica».
