Sant Benet de Bages i Món Sant Benet

0
200

Conjunt monumental de l’antiga abadia de Sant Benet de Bages o monestir de Bages. Es conserva tot el conjunt, l’església del s. XII hi destaca el cimbori de torre de 2 pisos, el campanar de base pre-romàtica i el claustre més característic del romànic català. La sa de l’abat és del 1627 i es conserva l’anterior, gòtica, dita el Palauet.

Aquest monestir fou fundat cap el l’any 960 pel comte Sala i va ser consagrat al culta l’any 972. La fundació del monestir en dit indret, responia al interès de repoblar la zona de la Catalunya Central de la reorganització repoblador. La funció del monestir es va convertir en centre administrador de dit moviment repoblador. El 1593 és annexionat a Montserrat. En els sues darrers temps s’hi retiraven els monjos montserratins vells. Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars. El 1907 l’edifici va ser comprat per la senyora Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, qui hi féu importants obres de restauració dirigides per J. Puig i Cadafalch. Des del 1936 l’església es va abandonar, fent ús de les estances del monestir com a residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases. L’any 2003 la fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l’espai en la seva seu social i en centre cultural.

Món Sant Benet és un projecte cultural, turístic i de lleure d’una gran singularitat, inaugurat al terme de Sant Fruitós de Bages el novembre del 2007 i impulsat per la Fundació Catalunya La Pedrera. Un conjunt únic on s’hi troba un monestir medieval a escassos metres d’un innovador centre internacional de recerca en cuina. I tot en un entorn natural incomparable.

Links d’interès:

Sant Fruitós de Bages

Sant Fruitós de Bages posseeix una història rica que es remunta a abans del segle X. El poble va sorgir a partir d’una sagrera al voltant de l’església dedicada al sant, i sota l’atenta mirada del monestir de Sant Benet, fundat cent anys abans per la família Sala. L’economia tradicional ha estat agrària, basada en cereals, vinya, olivera i cànem. A partir del segle XVIII, però, el sector vinícola va créixer força en el moment en què va començar a exportar aiguardents a Amèrica. La fil·loxera, però, va interrompre aquesta prosperitat a finals del segle XIX. Afortunadament, però, en aquells mateixos anys van començar a establir-se fàbriques tèxtils que van dotar el municipi d’una cultura i capacitació industrial, beneficiada per uns terrenys amplis, disponibles i, sobretot, plans. Però, també, per una situació geogràfica força privilegiada, que sempre ha mantingut Sant Fruitós ben connectat amb ciutats properes. El creixement industrial va comportar creixement demogràfic progressiu. En els darrers 50 anys, la població s’ha triplicat fins a sobrepassar els 9.000 habitants, que es distribueixen en cinc nuclis: el Nucli, la Rosaleda, les Brucades, Pineda de Bages i Torroella de Baix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.