La Comissió Europea ha preseleccionat set ciutats europees per a la fase final dels premis Capital Verd Europea i Fulla Verda Europea, entre les quals hi ha Sant Boi de Llobregat. Un panell d’experts independents ha dut a terme l’avaluació de les candidatures i de la ciutat catalana, destacant les solucions integrals basades en la natura, els sistemes de drenatge urbà i l’adaptació al canvi climàtic que està duent a terme. A més, també compta amb un ampli programa de reducció del plàstic, que promou l’ús d’aigua de l’aixeta i ofereix ampolles de vidre.
Sant Boi, com a ciutat petita de més de 20 000 habitants, competirà amb 3 altres finalistes per al títol de «Full Verd Europea» de 2026, que són Vaasa (Finlàndia), Saint-Quentin (França) i Àgueda (Portugal).
D’altra banda, les finalistes en el títol de Capital Verd Europea de 2026 per a les ciutats de més de 100 000 habitants són: Heilbronn (Alemanya), Guimarães (Portugal) i Klagenfurt am Wörthersee (Àustria).
Totes les ciutats seleccionades ho han estat en funció dels seus èxits i ambicions en resposta als desafiaments ambientals urbans que sorgeixen arran de la triple crisi planetària del canvi climàtic, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat. Són un model que cal seguir i combinen solucions innovadores amb marcs de governança sòlids, amb l’objectiu de crear entorns saludables per als seus ciutadans.
«És encoratjador veure ciutats amb ambició i determinació per avançar en la transició ecològica. Això redunda en benefici dels ciutadans, la salut i la qualitat de vida, però també de les empreses i els nostres ecosistemes. Ara que s’ha adoptat la Llei de Restauració de la Natura, tenim objectius clars per fer les ciutats més verdes. Les finalistes d’avui ja estan a l’avantguarda en àmbits mediambientals clau i poden servir d?inspiració perquè altres segueixin la seva estela».
Virginijus Sinkevičius, comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca
Els premis Capital Verd Europea i Fulla Verda Europea valoren els èxits de les ciutats més sostenibles d’Europa en set àmbits mediambientals:
- Qualitat de l’aire
- Gestió de l’aigua
- Biodiversitat, zones verdes i ús sostenible de la terra
- Residus i economia circular
- Contaminació acústica
- Mitigació del canvi climàtic
- Adaptació al canvi climàtic
- Assoliments de les ciutats
- Capital verd
Heilbronn té un sistema integral de vigilància de la contaminació acústica. La integració de la gestió del soroll al Pla Paisatgístic 2030 i al Concepte de Mobilitat i l’àmplia participació ciutadana demostren un plantejament holístic de la planificació urbanística.
Guimarães ha estat seleccionada per les pràctiques de gestió de residus i economia circular, que prohibeixen els materials d’un sol ús en actes de la ciutat i promouen programes de prevenció del malbaratament d’aliments. D’altra banda, també ha millorat l’eficiència hídrica gràcies a la reducció del consum d’aigua en edificis de propietat municipal, la detecció i la reparació primerenca de fuites i la creació de punts d’aigua públics.
Klagenfurt am Wörthersee compta amb un sistema integral de vigilància de la qualitat de l’aire i té previst continuar millorant la qualitat de l’aire connectant més habitatges a la calefacció urbana sostenible i invertint en logística urbana sostenible, incloses les bicicletes de càrrega elèctriques.
Fulla verda
Sant Boi de Llobregat està integrant a la ciutat solucions basades en la natura, sistemes de drenatge urbà i adaptació al canvi climàtic. Sant Boi també compta amb un ampli programa de reducció del plàstic, que promou l’ús d’aigua de l’aixeta oferint ampolles de vidre i inclou la campanya Consells per a una compra lliure de plàstics.
Saint-Quentin disposa d’un sistema de gestió de residus amb cobertura completa que utilitza un codi de colors per als contenidors dels diferents tipus de residus. Per donar suport a aquesta acció, la ciutat ha introduït mesures innovadores com el sistema de recompensa digital per reciclar (CLIIINK).
Águeda compta amb un Pla d’Acció pel Clima amb l’ambiciós objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 90% d’aquí al 2050 en comparació del 2005. El projecte BeAgueda integra un sistema de bicicletes elèctriques d’ús compartit per a millorar leficiència del transport, reduir les emissions de CO2 i promoure un estil de vida saludable.
Vaasa ha implantat sistemes en línia innovadors, com l’aplicació web Compte d’aigua, per al seguiment en temps real del consum d’aigua dels clients. El Minimossen de Vaasa és el primer centre de reciclatge de Finlàndia i un punt comercial per al consum sostenible.
Propers passos
A l’octubre les ciutats finalistes presentaran davant d’un jurat la seva visió i governança ambientals, així com la seva estratègia de comunicació en cas de resultar guanyadores.
L’anunci de les guanyadores es farà a València, Capital Verd Europea d’aquest any, el 24 d’octubre del 2024 en una cerimònia festiva de lliurament de premis.
La ciutat guanyadora de la Capital Verda Europea rebrà un premi financer de 600.000 euros per aplicar la seva estratègia en cooperació amb la ciutadania i les parts interessades. El títol de Fulla Verda Europea s’atorga a una o dues ciutats ia cada guanyadora del Fulla Verda se li concedeix un premi financer de 200 000 euros per ajudar a organitzar activitats durant l’any en què ostenten el títol i continuar impulsant la transformació.
Beneficis per a les ciutats
Les ciutats són fonamentals per a la protecció del medi ambient. Concentren innovació i recursos, cosa que permet implementar de manera eficient pràctiques i polítiques sostenibles que poden reduir significativament la petjada ambiental d’una gran part de la població. A més, les zones urbanes, amb les seves economies d’escala i els seus ciutadans compromesos, són líders influents com a models de polítiques ambientals.
Es reconeix les ciutats finalistes com a exemples destacats. A més, totes les ciutats candidates reben comentaris valuosos d’experts independents, i poden comparar la seva tasca amb la d’altres ciutats, cosa que els proporciona informació important per millorar-ne l’exercici ambiental.
Les guanyadores obtenen una gran visibilitat a nivell europeu, o fins i tot internacional, al llarg del seu any de titularitat, cosa que impulsa el turisme, la inversió i la cooperació. Però hi ha beneficis duradors fins i tot molt després que s’acabi aquest període. Les ciutats guanyadores poden canviar la perspectiva dels ciutadans en assumptes ambientals i crear així una inèrcia per a transformacions urbanes ambicioses i fonamentals que milloraran les ciutats de forma permanent i atrauran els inversors. Això alhora pot inspirar altres a seguir els seus passos a nivell regional, nacional o fins i tot internacional i d’aquesta manera ser una font d’orgull per als ciutadans que donen suport activament a l’evolució de la seva ciutat.
