“Sant Cugat ha de resoldre els problemes actuals abans de créixer”

Vostè porta més de 30 anys fent de periodista. Ha abandonat la professió per ser polític?

En absolut! De fet, no he deixat d’exercir. Cada dos mesos organitzo un acte públic en què tinc la possibilitat d’entrevistar persones destacables de Sant Cugat. No els faig una entrevista política, sinó que condueixo una conversa periodística per parlar sobre la persona que tinc al davant i sobre la seva trajectòria. El gènere de l’entrevista m’agrada molt. És més: el proper setembre espero publicar un llibre amb aquestes entrevistes. I, amb tot, ja tinc decidit que el 2027 em tornaré a presentar a les eleccions.

Ja tinc decidit que el 2027 em tornaré a presentar a les eleccions

Quin és el seu estil de fer política?

Jo diria que és la proximitat. Sempre he cregut que calia aplicar els principis de la premsa de proximitat a la política local. A la premsa local, fas periodisme al carrer, et documentes amb les associacions veïnals i amb totes les parts, descobreixes el problema, te’n fas una composició i finalment elabores la notícia. Jo vaig decidir fer el mateix en política. 

Sempre he cregut que calia aplicar els principis de la premsa de proximitat a la política local

Ara, qualsevol entitat o col·lectiu que tingui un problema a la ciutat sap que en pot parlar amb mi allà on el problema es produeixi, no cal que vinguin a l’Ajuntament. M’agrada molt parlar amb la gent i escoltar-la. De fet, em vaig “inventar” un projecte.

Quin és?

Els darrers dimecres de mes m’estic a l’OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) tot el matí i tarda. Estic a la tauleta 3, al costat dels funcionaris que fan els certificats. Jo atenc la ciutadania que ve, i que em planteja problemes, queixes o propostes. 

Els darrers dimecres de mes m’estic a l’OAC tot el matí i tarda: taula 3, atenent els ciutadans

I com li va?

Dona molta feina, però també molts bons resultats. Hi va haver qui em va dir que me’n cansaria al cap de dos mesos, perquè la gent no vindria a felicitar-me sinó a presentar queixes. I és així. Però no només no me n’he cansat, sinó que ho he escalat. Ara ho faig a Valldoreix, Mira-sol, La Floresta, Les Planes i el nou barri de Volpelleres.

Crec que el coneixement de la ciutat el té la gent que hi viu. I quan me’l comparteixen, em donen la possibilitat de resoldre problemes. Per a mi és extraordinari. I penso que la proximitat també l’agraeix molt la ciutadania.

S’imaginava que la feina d’alcalde seria així?

Hi ha una part de la feina, la social, que ja coneixia. Després de 30 anys de fer de periodista de proximitat,acabes anant a un munt d’actes i coneixes les persones clau i els espais socials, esportius, empresarials, comercials, culturals… Això no m’ha vingut de nou.

Però la feina interna, els processos, etcètera, m’eren desconeguts. A banda, tota la vida he treballat a l’empresa privada i he fet les coses d’una manera diferent. Allà, si es pren una decisió i hi ha disponibilitat de pressupost, les coses es porten a terme. Malauradament, a l’Administració no és així: cal passar per processos d’aprovació inicial, provisional, final… De vegades, com a acudit, penso que quan s’acaben aprovant les coses ja no fa falta fer-les.

També entenc que la lentitud és necessària perquè garanteix que les coses es facin bé. Però als ciutadans i als electes ens pot fer perdre la paciència.

Després de 30 anys de fer de periodista de proximitat, hi havia una part de la feina d’alcalde que no m’ha vingut de nou

Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les pot comentar?

En la primera, en blanc i negre, estic parlant amb la meva mare. Ella va morir fa un any. Va treballar com a secretària fins que es va casar. I aleshores, el meu pare la va convidar a deixar de treballar i a cuidar-se de la casa, els fills i el marit. Es va preocupar molt de nosaltres fins al darrer dia. I li va fer molta il·lusió que jo arribés a ser alcalde.

La segona foto hi apareixo amb els meus fills. Són el millor tresor que tinc, tenen 27 i 24 anys, respectivament. Estan emancipats i són independents. Però quan podem passar estones junts és el millor que puc tenir. Tenim confiança absoluta entre nosaltres.

Recentment, l’han fet responsable de política municipal de Junts, el seu partit…

D’entrada, sempre he dit que jo només volia ser alcalde de Sant Cugat i res més. Crec que ciutat de 100.000 habitants requereix la dedicació exclusiva del seu alcalde, i així ho vaig fer saber al meu partit.

Li havien ofert alguna altra responsabilitat?

Vaig tenir l’oportunitat d’anar a les llistes del partit a les darreres eleccions al Parlament. Però no vull que la meva dedicació estigui compartida entre l’alcaldia o ser diputat al Parlament o a la Diputació. Per tant, li vaig comunicar al meu secretari general que no hi aniria.

No obstant, em van demanar que formés part de la nova direcció del partit. I això sí que ho he acceptat. M’han fet president de l’espai municipalista de Junts, que engloba tots els municipis governats per alcaldes i alcaldesses del nostre partit. Des d’allà tractem les necessitats i problemes del territori. Crec que al Parlament s’hi fa bona política, però que la política de proximitat la fem alcaldes i regidors. I si podem traslladar el nostre coneixement i capacitat d’escolta a la direcció de Junts, podrem fer una aportació molt important.

Al Parlament s’hi fa bona política, però que la política de proximitat la fem alcaldes i regidors

Per què creu que va guanyar les eleccions municipals de 2023?

Per a mi la pregunta és la contrària: per què van perdre les eleccions el govern municipal anterior. De fet, els tres partits que en formaven part, van perdre regidors en els comicis de 2023. Nosaltres vam igualar els resultats anteriors.

Crec que els que van governar tenien l’oportunitat de seguir fent-ho, però no van demostrar-li a la ciutadania que el seu projecte valia la pena. Si guanyo d’aquí a dos anys i mig serà perquè hauré demostrat feina i un projecte valuós.

En què es diferencia el seu govern municipal de l’anterior?

Més enllà de la ideologia dels partits que hi havia anteriorment, el que marca la diferència és la coalició de tants partits. Crec que no és fàcil que tres partits es posin d’acord en un projecte de ciutat… La CUP, el PSC i Esquerra tenen visions distintes de les coses. I això fa que la gestió no sigui fàcil.

Actualment, nosaltres estem en una coalició amb ERC i també hem de debatre sovint entre nosaltres sobre els temes que afecten la ciutadania. Però un tripartit és molt més difícil de gestionar.

I en quant a projecte, quina diferència hi ha amb l’anterior alcaldia?

Està clar que el nostre model de ciutat no té res a veure amb el del mandat anterior. Nosaltres defensem el model de ciutat Sant Cugat que va projectar en Joan Aymerich el 1987, quan encara hi havia moltes zones per urbanitzar. 

En aquell moment, hi havia una previsió del PGM de 1976 que ens portava a tenir una ciutat metropolitana, de 300.000 habitants, amb edificis de 10 plantes o més. Aymerich va optar per rebaixar el sostre edificable de les noves urbanitzacions i per crear espais verds, zones d’esbarjo i una ciutat amable.

Aquest és el model que nosaltres defensem i encara volem millorar. En el mandat anterior, es va intentar revertir. Es projectaven urbanitzacions amb edificis de 12 plantes, que no tenen a veure amb la ciutat que tenim.

L’alcalde Aymerich va optar per rebaixar el sostre edificable de les noves urbanitzacions i per crear espais verds, zones d’esbarjo i una ciutat amable. Aquest és el model que defensem

Parlant de model, l’Ajuntament de Sant Cugat ha estat un referent en gestió. Ho segueix sent?

Ho és i ho seguirà sent. En el mandat anterior, qualsevol particular o promotor, o empresa, que volgués obtenir una llicència urbanística per fer una remodelació o un edifici, trigava uns 800 dies en tenir resposta de l’Ajuntament. La llei obliga a respondre en 60 dies. Nosaltres hem passat de 800 a 70 dies en terme mig. Hem rebaixat moltíssim el temps de resposta, que és el que la ciutadania espera. 

I, de la mateixa manera que ho hem estat fent en el camp de les llicències, ho hem començat a aplicar en espais de gestió de l’administració, com ara la contractació. La gent espera de nosaltres solucions i agilitat.

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?

Aquest primer any de mandat hem treballat molt per revertir un dèficit de 22 milions d’euros que ens vam trobar. Hem hagut de fer ajustos importants durant un any per no haver-ho de patir els altres tres següents. Sembla que tindrem èxit, però la resposta definitiva la tindrem a finals de gener, quan liquidem l’any 2024. 

Hem treballat molt per revertir un dèficit de 22 milions d’euros que ens vam trobar

El setembre passat van crear, juntament amb les empreses locals, una “Aliança per a la Innovació”. En què consisteix?

Sant Cugat destaca per moltes coses: entorn natural, model de ciutat, proximitat amb Barcelona, etc. Però també per un teixit empresarial brutal. Aquí hi tenim més de 3.000 empreses. Fa molts anys, érem una mena de germà petit de Terrassa. Però els anys han passat i hem crescut en població i teixit empresarial. Ara tenim multinacionals de primer nivell mundial, i hem aprofitat la situació. Per tant, hem de col·laborar contínuament amb les empreses i per aquest motiu vam decidir crear una aliança per a la innovació juntament amb elles.

A l’aliança s’hi van adherir una primera llista. Ara en vindran més. Cadascú té els seus interessos, però si tots anem de la mà, qui hi guanyarà és la ciutat. Els beneficis seran molts: en ocupació, internalització, projecció, atracció de talent… 

Sant Cugat destaca per moltes coses: entorn natural, model de ciutat, proximitat amb Barcelona, etc. Però també per un teixit empresarial brutal

Recorda quina va ser la seva primera decisió com a alcalde?

Va ser la de reunir-me amb veïns i comerciants del Carrer Plana de l’Hospital. Allà hi havia un habitatge okupat, per part d’unes persones sorolloses i complicades, que a sobre delinquien i creaven problemes en l’entorn. I això ja feia massa mesos que durava. 

Em vaig reunir amb els veïns i els comerços, sense càmeres ni periodistes, i també amb els propietaris de la casa, els caps dels Mossos i de la Policia Local. I vam proposar-nos no sortir d’allà fins haver resolt el tema. El fet és que un mes i mig després, aquell habitatge estava lliure d’okupes. 

Quina seria la principal preocupació del municipi, actualment?

N’hi ha diverses. I el que hem de fer és resoldre-les, abans de créixer. L’espai urbà de la ciutat n’és una. El mínim que ha de fer l’Ajuntament és cuidar l’espai urbà, perquè la ciutat és com una comunitat de veïns i tots els veïns esperen que els problemes siguin resolts.

Lamentablement, l’espai urbà a Sant Cugat està molt malmès. Hi ha 30.000 incidències a l’espai públic, des de rajoles trencades fins a voreres deficients. I tot just hem presentat un pla de xoc de “voreres i manteniments de l’espai urbà 2025-2030” amb una aportació de 20 milions d’euros. De moment, hem aprovat els primers tres milions de 2025 per arranjar les voreres. Malauradament, ja hi ha hagut moltes persones que s’han fet mal per culpa d’això.

Lamentablement, l’espai urbà a Sant Cugat està molt malmès. Hi ha 30.000 incidències a l’espai públic, des de rajoles trencades fins a voreres deficients

Quins altres problemes tenen?

La neteja municipal també ens preocupa. Ens hem trobat amb un concurs de neteja i recollida d’escombraries que feia 4 anys que estava vençut i prorrogat. Era un servei que estava dimensionat per a una ciutat de 70.000 habitants, quan en som 100.000. I això és evident que no podia funcionar. 

Així que vam convocar un nou concurs l’any passat i l’hem aprovat fa un mes i mig. Si tot va bé, a mitjans de l’any vinent es començaran a notar els canvis en contenidors: molts estan trencats i els canviarem. I enretirarem els contenidors soterrats, que s’ha demostrat que són inconvenients en temps de sequera. Aviat tots seran de superfície. I, en espais emblemàtics com ara la plaça del Monestir, només estaran disponibles durant certes hores del dia.

La mobilitat és un altre problema que afecta la ciutadania. La població ha crescut molt, però el centre no. I els accessos, especialment venint de Rubí, són intransitables durant les hores punta. Durant el primer trimestre de 2025 tindrem el nou pla de mobilitat, que preveu moltes altres millores del transport públic, especialment en el servei de bus.

Si tot va bé, a mitjans de l’any vinent es començaran a notar els canvis en la neteja municipal

Estan al llindar dels 100.000 habitants. Sant Cugat ha de créixer més?

Com us deia, primer hem de resoldre els problemes actuals i això ens ajudarà a planificar el futur. De moment, optem per un creixement vegetatiu. Però un dels altres problemes que tenim és el de l’habitatge: molts joves han de marxar, com a tot arreu. Però especialment aquí, perquè els preus són molt més alts. I el que volem fer és un projecte pensat pels joves de Sant Cugat. 

Evidentment, serà difícil evitar que tots marxin, però farem que una gran part de la gent jove es quedi. I amb això aportarem al creixement vegetatiu.

Quins són els seus espais preferits de la ciutat? On el trobaríem en el seu temps lliure?

Jo estic enamorat de la Plaça de Barcelona. És la plaça que encara conserva l’essència de poble. Evidentment, la del Monestir també és molt bonica, però és una plaça més aviat “dura”. En canvi, la de Barcelona és de sorra. A l’estiu els veïns encara treuen les cadires i peten la xerrada.

Algun lloc emblemàtic més?

M’agrada molt el pi d’en Xandri. Compleix 250 anys enguany i resisteix. Crec que a finals de l’any vinent la Generalitat ens donarà la bona noticia de ser declarat arbre monumental de Catalunya. Representa la persistència de la població. I també m’agraden molt els gegants de Sant Cugat. Soc geganter i tenim un Joan i una Marieta, que són gegants  preciosos i molt elegants.

Soc geganter. A Sant Cugat hi tenim un Joan i una Marieta, que són gegants preciosos i molt elegants

Quan parla amb altres alcaldesses i alcaldes de localitats properes, en què coincideixen?

Tots volem el millor per les nostres ciutats, però és important parlar-nos entre els alcaldes veïns perquè tenim problemes comuns. Des del principi, vaig mantenir entrevistes amb els alcaldes de l’entorn. Primer, amb el de Cerdanyola, en Carles, molt maco. Ens hem de tornar a veure aviat, perquè tenim temes de límits, propietats, empreses que comparteixen serveis municipals…

També vam reunir-nos amb l’alcaldessa de Rubí i la de Castellbisbal, perquè la Generalitat va mostrar interès en fer l’Hospital de Dia que donaria servei a les tres localitats. El 90% dels nostres veïns, actualment han d’anar a tractar-se al de Terrassa. La Generalitat ens va dir que busquéssim un terreny en cada municipi i que ells acabarien triant. Finalment, es van fixar en Rubí, en un terreny que és molt a prop de nosaltres.

Creu que la Generalitat escolta prou els ajuntaments? 

Jo soc bastant novell en tot això. El que puc dir és que hem demanat reunions amb diverses conselleries, i que costa una mica aconseguir-les. 

La que ja hem celebrat és amb el Conseller de Justícia. El cert és que patim una anomalia històrica: no tenim jutjats de primera instància. I ara som una de les 3 úniques ciutats de l’estat espanyol sense jutjats, tot i tenir 100.000 habitants. El tema és greu i tots els partits polítics estan d’acord en què necessitem jutjats d’instrucció i de primera instància. Fins ara, hem d’anar a Rubí. El 70% dels cassos que es dirimeixen allà, són de Sant Cugat, i els jutjats estan col·lapsats. 

Afortunadament, el passat 19 de desembre es va aprovar que Sant Cugat tindria partit judicial propi. Feia més de 20 anys que no se’n creava cap de nou a l’Estat.