Es tracta d’una carretera de 15 km projectada al PGM del 1976 que preveia unir, passant pel mig de la serra de Collserola, aquests tres municipis
Mercè Conesa, Joan Ramon Casals i Carles Escolà han valorat positivament l’eliminació, a instàncies dels tres ajuntaments, d’aquesta infraestructura.
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa; l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals; i l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà; han ofert aquest migdia una roda de premsa per valorar la supressió de la reserva de sòl per construir el Vial de Cornisa. Es tracta d’una carretera de 15 km projectada al PGM del 1976 que preveia unir, passant pel mig de la serra de Collserola, els municipis de Molins de Rei, Sant Cugat i Cerdanyola. Les 138 hectàrees que s’han desprogramat han passat a formar part del Parc Natural.
La supressió d’aquest Vial s’ha fet a instàncies d’aquests tres municipis i es va fer efectiva el passat mes de març per part de la Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona.
“La construcció d’aquesta carretera prevista l’any 1976”, ha remarcat Mercè Conesa, “hagués significat fer una cicatriu enmig de Collserola. Afortunadament avui dia els valors ambientals són diferents i construir aquesta infraestructura no tindria sentit. A més, no ajudaria a complir els compromisos de reducció d’emissions de CO2”.
“Amb aquesta desprogramació”, ha continuat Mercè Conesa, “mostrem la nostra voluntat de preservar l’entorn natural de Collserola. Tenim l’oportunitat de protegir el pulmó de tota l’àrea metropolitana i mantenir aquesta reserva verda per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Els alcaldes seguirem treballant en aquesta línia, perquè malauradament encara hi ha amenaces dibuixades al PGM de l’any 1976”.
Per la seva banda, l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, ha remarcat “la feina feta conjuntament pels tres municipis” a l’hora de de suprimir el Vial de Cornisa així com la necessitat d’apostar “més pel transport públic i menys pel vehicle privat”.
Finalment, l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, ha refermat “el compromís amb la defensa del Parc Natural de Collserola” i ha apostat per “debatre com hem de dissenyar les infraestructures del futur perquè tenim el deure de preservar Collserola”.
