Sant Cugat del Vallès (ACN).- Uns 800 sant cugatencs han participat aquest vespre en l’acte d’homenatge pòstum a l’artista Josep Grau-Garriga, mort el passat 29 d’agost a França i fill del municipi vallesà. El Claustre del Monestir de la ciutat vallesana s’ha convertit en l’escenari d’aquest emotiu acte que ha servit per presentar la darrera exposició del creador, "Grau-Garriga. Tèxtil", que es podrà veure des d’aquest dijous al Museu del Tapís Contemporani local. L’homenatge ha comptat amb la presència de familiars i amics de Garriga i personalitats del món de la política com el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha actuat com a representant del Govern. La mostra es podrà visitar fins el proper mes de desembre.
"Sempre ha fet un ús dels materials aliens a allò que es coneix com obra d’art gràcies al seu projecte creatiu". D’aquesta manera ha estat definit Josep Grau-Garriga en boca del seu amic i crític d’art, Arnau Puig, una de les persones que han glosat la figura de l’artista desaparegut just abans que la seva darrera mostra arribés a la seva ciutat natal, Sant Cugat. L’acte, carregat d’emotivitat ha estat marcat pel record de la màgia que tenien les seves obres, sovint incompreses pel gran públic per l’ús que en feia d’elements poc habituals de veure en obres plàstiques.
Tot plegat en companyia del Cant dels Ocells i del tema que el músic Paco Ibáñez, amic del desaparegut artista, ha volgut dedicar-li. També ha tingut unes paraules en la seva memòria Ramon Grau, nebot de Garriga: "No cal fer-li massa homenatges, fem un lloc on el seu llegat es pugui contemplar", ha assenyalat.
El conseller de Cultura, en representació del Govern i del President de la Generalitat, ha tramès el condol a la família tot recordant el caràcter pioner i la capacitat de creació de Grau-Garriga, definint-lo com un "treballador incansable" i destacant la seva "catalanitat oberta". "Els països que no saben honorar els seus fills no saben mirar endavant. Qui no mira el passat no sap construir bé el futur", ha destacat Mascarell.
En aquest sentit també s’ha pronunciat el comissari de l’exposició, Josep Canals, que creu que gràcies als seus valors potser ara és el moment de fer conèixer el nom d’un artista que en vida no va arribar al gran públic. "Podem deixar el llegat de Grau-Garriga o fer-lo créixer", ha destacat Canals, coincidint amb l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, que creu que és el moment de difondre la figura i l’obra del creador.
Una exposició retrospectiva
"Grau-Garriga. Tèxtil" és la darrera exposició organitzada en vida de l’artista. Impulsada pel galerista sant cugatenc i comissari de la mostra, Josep Canals, consta d’una vintena d’obres representatives de l’evolució de Garriga, des d’inicis dels anys 80 fins ara, i com a eix vertebrador el material tèxtil.
Renovador pedagog de la tapisseria artística, va ser un dels principals impulsors de l’Escola Catalana del Tapís, un fet que es veu clarament en algunes de les obres exposades com Somni d’Orient, Agost 86 o El Tocador de la Infanta.
El gruix de la mostra es podrà veure fins el dia 11 de desembre al Museu del Tapís Contemporani – Casa Aymat, tot i que la Sala Capitular del Monestir de Sant Cugat també acollirà fins el 24 de setembre una mostra de tapissos com el que decora habitualment la Sala Ginesta de l’Ajuntament d’aquesta ciutat.
Josep Grau-Garriga
Nascut l’any 1929 a Sant Cugat fill d’una família de pagès els qui el coneixen asseguren que no li hagués pertocat ser tan pròxim a l’art, però no va ser així. La seva afició el va dur de ben jove a dibuixar i pintar temes relacionats amb el camp i la natura, una vocació que el duu primer a ingressar a la Llotja i després a l’Escola de Belles Arts, on es formarà tècnicament. Les seves primeres exposicions van ser a Sant Cugat, ciutat que avui li ret l’últim adéu amb la darrera de les seves mostres. "Tal com desitjaria que fos el meu lloc de repòs", aquesta és la llegenda que es llegeix juntament amb una il·lustració pròpia de l’any 1942, i que la família ha utilitzat com a recordatori per a tots els assistents a l’acte de comiat.
