Sarrià de Ter és un municipi de Catalunya amb una extensió relativament reduida, i ocupa una superfície lleugerament superior als 4Km2. En l’actualitat compta amb una població de 4.500 habitants apróximadament, però amb una alta previsió de creixement, donat per la urbanització de noves zones i la desaparició de la fabricació de pasta de paper que millorará el medi ambient i la qualitat de vida del municipi.
El municipi de Sarriá de Ter es toba al nord-est de Catalunya, a l’area central de la provincia de Girona, al nord del Gironès. En aquest emplaçament conflueixen la Serralada Transversal Catalana, la Serra de les Gavarres, la depresió neògena de la Selva i el corredor que comunica aquesta depresió amb la fossa de l’Emporda. La peculiar tipologia de la zona permet distingir dues zones, una de relleus suaus i subsòl eocènic, a la meitat oest, i una de morfología planera i subsòl constituit pel riu Ter, a la meitat est.
La principal activitat econòmica del municipi és la industria papelera, amb la implantació d’importants empreses d’aquest sector. Així com també es disposa d’un gran número de serveis com son la policica municipal, centre d’atenció primaria, mercat setmanal, biblioteca, serveis socials, instal·lacions esportives, centres socials i culturals, dos hotels i una gran varietat de restaurants i bars.
Dintre del seu patrimoni en destaquem: la Parroquia de Sant Pau de Sarrià, al nucli de Sarrià de Dalt, documentada del segle XI, com a possesió del monestir de Sant Pere de Galliagants. La Masia de Sant Ferriol, situada entre els barris de Pla de l’Horta i Sarrià de Dalt, al peu d’un antic camí de ferradura i que es tracta d’una gran massia de 3 plantes, amb portes de mitja volta i una badiu anexa en pedra. La Parroquia de Nostra Senyora de la Misericordia, al nucli de Sarrià de Baix. El temple es va començar a construir cap al 1800, però es va acabar recenment, l’interès històric del qual inclou l’horta amb paret de pedra de davant l’esglèsia, testimoni de l’activitat hortícola del Pla de Sarrià. I l’edifici de Rafael Masó, edifici modernista de les antigues escoles públiques, entre d’altres.
