L’aplicació Civiciti ofereix una nova plataforma de contacte als electes municipals
En el marc de la recent Smart City Expo World Congress de Barcelona, hem entrevistat a Pablo Sarrias, director general de la nova plataforma Civiciti, una eina electrònica adreçada a promoure la participació ciutadana en política local, tant se val si es tracta de municipis grans o petits.
Enginyer en Telecomunicacions per la UPC, Pablo Sarrias va complementar la seva formació amb un MBA i va treballar 6 anys a Alemanya. També va estar a Hewlett-Packard, com a responsable d’una part del negoci de telecomunicacions de software per Europa. En aquells temps va crear una startup de software per a la gestió d’horaris escolars que va aconseguir un gran èxit. La va vendre just en el moment en què Sytel, una empresa tecnològica catalana, el va fitxar el 2006. Fins a l’any passat va ser-ne el cap d’operacions. L’empresa tenia una àrea de negoci dedicada a processos electorals i una àrea dedicada a la participació ciutadana. D’una d’elles en va néixer Civiciti, de la que Sarrias és actualment el CEO, o director general.
Fins arribar a dirigir Civiciti, quin ha estat el seu procés professional?
Sóc enginyer de Telecomunicacions per la UPC i tinc un MBA. Vaig iniciar la carrera professional a Alemanya, on vaig residir sis anys, i en tornar vaig col·laborar a Hewlett Packard, on portava la part d’un negoci de telecomunicacions de software per tot Europa. Va coincidir que també vaig muntar una startup de software que vaig vendre al cap de tres anys, amb molt d’èxit. Finalment, el 2006 una empresa catalana de tecnologia puntera, Sytel, va fitxar-me com a cap d’operacions. Vaig ser-ho fins l’any passat en què es va crear Civiciti, com a conseqüència de la divisió d’àrees de negoci de Sytel. Una va ser la participació ciutadana i l’altra els processos electorals. Civiciti es dedica a la primera àrea i en sóc el CEO.
Sóc enginyer de Telecomunicacions per la UPC i tinc un MBA. Vaig iniciar la carrera professional a Alemanya, on vaig residir sis anys, i en tornar vaig col·laborar a Hewlett Packard, on portava la part d’un negoci de telecomunicacions de software per tot Europa. Va coincidir que també vaig muntar una startup de software que vaig vendre al cap de tres anys, amb molt d’èxit. Finalment, el 2006 una empresa catalana de tecnologia puntera, Sytel, va fitxar-me com a cap d’operacions. Vaig ser-ho fins l’any passat en què es va crear Civiciti, com a conseqüència de la divisió d’àrees de negoci de Sytel. Una va ser la participació ciutadana i l’altra els processos electorals. Civiciti es dedica a la primera àrea i en sóc el CEO.
Així doncs, Civiciti és una “spin-off” de Sytel. Van detectar que hi havia demanda suficient?
Vam constatar que ens demanaven projectes de participació ciutadana des de 18 països. A mesura que els anàvem executant, n’anaven sortint més. Però el tipus de clientela i d’expectatives eren molt diferents del que ens demanaven en els processos electorals. I calia donar-li un enfoc diferent. Vam fer un pla per a poder donar un servei més satisfactori als clients i vam crear Civiciti. Per a nosaltres un procés electoral és quelcom que passa recurrentment cada 4 anys, però la participació ciutadana ha de ser continua. Per això parlem de “democràcia continua”.
Vam constatar que ens demanaven projectes de participació ciutadana des de 18 països. A mesura que els anàvem executant, n’anaven sortint més. Però el tipus de clientela i d’expectatives eren molt diferents del que ens demanaven en els processos electorals. I calia donar-li un enfoc diferent. Vam fer un pla per a poder donar un servei més satisfactori als clients i vam crear Civiciti. Per a nosaltres un procés electoral és quelcom que passa recurrentment cada 4 anys, però la participació ciutadana ha de ser continua. Per això parlem de “democràcia continua”.
És un bon lema.
És un procés que arrenca per la descoberta. És a dir, cal saber què demanda el ciutadà tot discutint, votant, prenent decisions i, també, amb la rendició de comptes, el seguiment i, altre cop, començant altra vegada el cicle. Si no, el participant perd la sensació de participar.
És un procés que arrenca per la descoberta. És a dir, cal saber què demanda el ciutadà tot discutint, votant, prenent decisions i, també, amb la rendició de comptes, el seguiment i, altre cop, començant altra vegada el cicle. Si no, el participant perd la sensació de participar.
“La participació arrenca per la descoberta. És a dir, cal saber què demanda el ciutadà tot discutint, votant, prenent decisions i, també, amb la rendició de comptes, el seguiment i, altre cop, començant altra vegada el cicle”
Perquè creu que la participació democràtica ha estat tan baixa, generalment (a excepció feta dels darrers temps, clar)?
Els processos participatius no han tingut un gran seguiment perquè no hi ha hagut una gran cultura. Però a mesura que la gent hi participa, en gaudeix i es fidelitza, hi ha més persones que s’hi afegeixen. Amb això aconseguim que els càrrecs electes gaudeixin d’una legitimitat doble: la de les urnes (cada 4 anys) i la que obtenen a partir del procés puntual de participació. Però és molt important que els polítics prenguin decisions, perquè els càrrecs electes han estat escollits per a liderar i prendre-les.
Els processos participatius no han tingut un gran seguiment perquè no hi ha hagut una gran cultura. Però a mesura que la gent hi participa, en gaudeix i es fidelitza, hi ha més persones que s’hi afegeixen. Amb això aconseguim que els càrrecs electes gaudeixin d’una legitimitat doble: la de les urnes (cada 4 anys) i la que obtenen a partir del procés puntual de participació. Però és molt important que els polítics prenguin decisions, perquè els càrrecs electes han estat escollits per a liderar i prendre-les.
“Els processos participatius no han tingut gran seguiment perquè no hi ha hagut una gran cultura. Però a mesura que la gent hi participa, en gaudeix i es fidelitza, hi ha més persones que s’hi afegeixen”
“És molt important que els polítics prenguin decisions, perquè els càrrecs electes han estat escollits per a liderar i prendre-les”
És el debat entre si els electes han de decidir-ho tot, o consultar-ho tot.
Hi ha gent que té por que la democràcia participativa substitueixi els càrrecs electes, però no és el cas. Els càrrecs electes són necessaris perquè s’han de prendre decisions. Sense persones dedicades al 100%, seria molt difícil fer molta feina democràtica. Però, d’altra banda, el fet de no poder comptar mai amb informació sobre els temes que importen a la gent en un moment donat els fa molt difícil prendre decisions. I si tot i amb això les prenen, es tornen controvertides o difícils d’implementar.
Hi ha gent que té por que la democràcia participativa substitueixi els càrrecs electes, però no és el cas. Els càrrecs electes són necessaris perquè s’han de prendre decisions. Sense persones dedicades al 100%, seria molt difícil fer molta feina democràtica. Però, d’altra banda, el fet de no poder comptar mai amb informació sobre els temes que importen a la gent en un moment donat els fa molt difícil prendre decisions. I si tot i amb això les prenen, es tornen controvertides o difícils d’implementar.
“Hi ha gent que té por que la democràcia participativa substitueixi els càrrecs electes, però no és el cas. Sense persones dedicades al 100%, seria molt difícil fer molta feina democràtica”
Quan tens una participació ciutadana ampla, encara que sembli que el procés de decisió es pot allargar molt, al final s’assoleix una decisió que té el suport del ciutadà, que segurament no caldrà de revisar, que no oferirà resistència i que generarà una major satisfacció. A més, amb els processos participatius et pots avançar a les necessitats dels ciutadans quan escoltes activament quins són els temes que preocupen.
“Quan tens una participació ciutadana ampla, encara que sembli que el procés de decisió es pot allargar molt, al final s’assoleix una decisió que té el suport del ciutadà”
Civiciti ofereix, per tant, una plataforma a disposició dels càrrecs electes per constatar l’opinió dels conciutadans.
Exacte. No ens limiten a càrrecs electes, tot i que és el nostre mercat més natural, sinó també grans comunitats com ara universitats, grans empreses, etcètera, que també poden beneficiar-se d’aquestes eines. No és només una eina sinó que també li diem “acadèmia”, perquè és un lloc on compartim bones pràctiques, casos d’èxit, i idees de com fer les coses o com no fer-les, per assolir la major probabilitat d’èxit.
Exacte. No ens limiten a càrrecs electes, tot i que és el nostre mercat més natural, sinó també grans comunitats com ara universitats, grans empreses, etcètera, que també poden beneficiar-se d’aquestes eines. No és només una eina sinó que també li diem “acadèmia”, perquè és un lloc on compartim bones pràctiques, casos d’èxit, i idees de com fer les coses o com no fer-les, per assolir la major probabilitat d’èxit.
Europa està cada vegada més interessada en implicar el ciutadà en situacions en les que fins ara estava al marge. Quina proposta de valor diferencial ofereixen vostès amb la seva eina?
A diferència d’altres entitats i projectes existents, nosaltres partim d’una empresa que té una solució de vot electoral certificada a 18 països. Amb la nostra eina s’han fet eleccions a EEUU, Canadà, França, Noruega, Suïssa, Austràlia… Són països que ja han certificat que hi ha seguretat, proximitat i garanties. Òbviament això és per la part de vot.
A diferència d’altres entitats i projectes existents, nosaltres partim d’una empresa que té una solució de vot electoral certificada a 18 països. Amb la nostra eina s’han fet eleccions a EEUU, Canadà, França, Noruega, Suïssa, Austràlia… Són països que ja han certificat que hi ha seguretat, proximitat i garanties. Òbviament això és per la part de vot.
D’altra banda partim d’unes idees i d’un software, que també compta amb els requeriments i patents de seguretat amb protecció de dades, amb compliment de totes les lleis de protecció de dades… Així doncs, la nostra és una solució que ajuda molt els ajuntaments i les comunitats. Oferim un bagatge tecnològic i legal bastant complex que oferim clau en mà. En poques hores podem posar en marxa un sistema en un ajuntament.
Grans i petits ajuntaments?
A un gran ajuntament que disposi d’un Institut d’informàtica municipal potent potser no li cal, però si mirem només a Espanya, per exemple, hi ha 8.100 ajuntaments, però el 99.8% d’aquestes poblacions tenen menys de 300.000 persones, i d’aquestes, n’hi ha 8.050 amb menys de 25.000. A Catalunya, els micropobles tenen dret a participar i a poder donar els millors serveis. Nosaltres ara mateix tenim com a client el govern del Perú, que són 40 milions de persones, però també tenim Bolvir de Cerdanya, que són 150; hi ha la mateixa tecnologia, i això és el que ho fa magnífic.
A un gran ajuntament que disposi d’un Institut d’informàtica municipal potent potser no li cal, però si mirem només a Espanya, per exemple, hi ha 8.100 ajuntaments, però el 99.8% d’aquestes poblacions tenen menys de 300.000 persones, i d’aquestes, n’hi ha 8.050 amb menys de 25.000. A Catalunya, els micropobles tenen dret a participar i a poder donar els millors serveis. Nosaltres ara mateix tenim com a client el govern del Perú, que són 40 milions de persones, però també tenim Bolvir de Cerdanya, que són 150; hi ha la mateixa tecnologia, i això és el que ho fa magnífic.
El seu, doncs, és un servei personalitzable.
Exacte. El client pot triar les eines que vol activar. La plataforma té un gran nombre de possibilitats, de maneres d’interactuar amb els ciutadans, i cada ajuntament o entitat va decidint quines va activant en cada moment. Comences amb una sèrie de processos petits i vas creixent conforme fas el cicle. Cada vegada pots anar augmentant, és una qüestió d’aprenentatge. Tots anem aprenent a participar a la vida de les ciutats d’una manera contínua.
Exacte. El client pot triar les eines que vol activar. La plataforma té un gran nombre de possibilitats, de maneres d’interactuar amb els ciutadans, i cada ajuntament o entitat va decidint quines va activant en cada moment. Comences amb una sèrie de processos petits i vas creixent conforme fas el cicle. Cada vegada pots anar augmentant, és una qüestió d’aprenentatge. Tots anem aprenent a participar a la vida de les ciutats d’una manera contínua.
“La plataforma té un gran nombre de possibilitats, de maneres d’interactuar amb els ciutadans, i cada ajuntament o entitat va decidint quines va activant en cada moment”
I la interacció entre l’alcalde i el ciutadà, també la contemplen?
I tant! Òbviament, si l’activen. Però fins i tot ha disponible un canal de comunicació un a un, on el ciutadà pot enviar missatges directes a les regidories. També tenim l’aplicació en web, en Android… Per oferir al màxim l’accés a les eines i a la informació tant pels ciutadans com per les administracions.
I tant! Òbviament, si l’activen. Però fins i tot ha disponible un canal de comunicació un a un, on el ciutadà pot enviar missatges directes a les regidories. També tenim l’aplicació en web, en Android… Per oferir al màxim l’accés a les eines i a la informació tant pels ciutadans com per les administracions.
Amb presència al Perú en només un any, vostès s’han internacionalitzat ràpidament.
Nosaltres hem nascut internacionals, això està clar. Però la primera prova que vam fer van ser a las Palmas de Gran Canaria, no pas aquí. Aquí hem treballat amb Lloret de Mar, Bolvir, Lleida, Granollers… Són municipis que, dins de Catalunya, no són els més grans però tampoc els més petits.
Nosaltres hem nascut internacionals, això està clar. Però la primera prova que vam fer van ser a las Palmas de Gran Canaria, no pas aquí. Aquí hem treballat amb Lloret de Mar, Bolvir, Lleida, Granollers… Són municipis que, dins de Catalunya, no són els més grans però tampoc els més petits.
I han crescut gairebé exponencialment.
És un model de negoci de software modern, on en comptes de vendre plataformes molt cares d’una vegada i, després, una renovació cada 3 o 4 anys, el que oferim són uns preus de servei molt assequibles que mantenim de forma regular, de manera que l’amortització del cost de la plataforma segueix una lògica més convenient.
És un model de negoci de software modern, on en comptes de vendre plataformes molt cares d’una vegada i, després, una renovació cada 3 o 4 anys, el que oferim són uns preus de servei molt assequibles que mantenim de forma regular, de manera que l’amortització del cost de la plataforma segueix una lògica més convenient.
Quins perfils professionals tenen dins de la seva companyia?
Tenim enginyers de software, gent de ciències polítiques, gent de vendes, màrqueting i administració.
Tenim enginyers de software, gent de ciències polítiques, gent de vendes, màrqueting i administració.
Ens trobem en el Congrés Smart City Expo, de ciutats intel·ligents. Quines idees creu que integraran aquesta ciutat del futur?
Jo crec que amb les noves tecnologies de realitat augmentada i de ‘blockchain’ apareixeran solucions noves que no ens podem ni imaginar. De fet, estem treballant ja algunes novetats per l’any vinent, que encara no podem explicar, però que canviaran moltes coses en molts aspectes de com interactuem.
Jo crec que amb les noves tecnologies de realitat augmentada i de ‘blockchain’ apareixeran solucions noves que no ens podem ni imaginar. De fet, estem treballant ja algunes novetats per l’any vinent, que encara no podem explicar, però que canviaran moltes coses en molts aspectes de com interactuem.
De vegades un es pregunta si la ciència ficció ha anat guiant l’evolució de la tecnologia o si ha estat a la inversa. Què li sembla?
De ciència-ficció n’hi ha tanta que és possible que algú l’acabi encertant. No sé si la ciència-ficció ens guia o no, però procuro tenir els peus a terra i veure què es pot fer amb les tecnologies que tenim, com aplicar-la, i com millorar la qualitat de vida i els processos democràtics.
De ciència-ficció n’hi ha tanta que és possible que algú l’acabi encertant. No sé si la ciència-ficció ens guia o no, però procuro tenir els peus a terra i veure què es pot fer amb les tecnologies que tenim, com aplicar-la, i com millorar la qualitat de vida i els processos democràtics.
