Un poble petit, però de bons vins i millors vistes, ens acull avui. A punt de concloure la seva darrera legislatura com a alcalde, Jordi Sabaté fa un repàs a una feina que va començar el 2007.
“Ser alcalde no entrava en el pla de cap de nosaltres, però jo vaig assumir la responsabilitat”
“Sempre dic que he tingut molta sort amb els companys de l’ajuntament: ens hem repartit les feines amb ells i, en alguns casos, també amb l’oposició”
“Un altre repte important és l’aigua del riu Siurana. El 90% d’aquesta aigua no la podem aprofitar al Priorat perquè a Riudecanyes hi ha un transvasament, i això genera un conflicte que hem de resoldre”
“Fa tres anys que vam iniciar una fira artesanal i un tast de vins, que es celebra l’últim dissabte d’agost. Té èxit i dona a conèixer els productors de la comarca i els artesans del poble”
“Em sento satisfet de la tasca que hem fet. Ara que ens trobem al final de la legislatura i que no em tornaré a presentar, penso que hi ha moltes coses que han quedat per fer, però també que n’hem fet moltes”
“Un dels temes pendents és el de la promoció econòmica, així com l’accessibilitat i l’aparcament al poble, que és un dels temes que intentaré resoldre abans no acabi el mandat”
El 2007 vostè es va presentar a l’alcaldia de La Vilella Baixa. Com va decidir-se?
Doncs de manera casual. Aquell any hi havia un grup d’independents d’esquerra, sota la denominació d’Acord Municipal, vinculada a ERC. Ja s’havia presentat a les eleccions de 2003 i només havia aconseguit un regidor. El 2007 van fer canvis en l’equip i em van preguntar si hi volia participar. M’hi vaig sumar, tot i que els vaig dir que no tenia cap intenció de ser alcalde, i, apart, ja hi havia una altra persona designada per ser-ho.
No obstant, som un poble amb només cinc regidors i aquí la gent no vota una llista, sinó a unes persones, i les més votades són les que surten. La nostra llista va guanyar, tot i que el nostre candidat no va ser escollit. Entre els tres que sí vam ser escollits vam haver de decidir qui li posava el cascavell al gat… Ser alcalde no entrava en el pla de cap de nosaltres, però jo vaig assumir la responsabilitat.
Alguna cosa el va empènyer a assumir el repte en el moment final…
D’una banda, va ser per eliminació; perquè els altres dos companys no van voler i jo vaig donar el cop de cap… Perquè tampoc podíem renunciar a l’alcaldia.
Com descriuria la seva manera de fer com a alcalde?
No és que tingui una metodologia definida, però sempre he intentat buscar la col·laboració dels companys. Sempre dic que he tingut molta sort amb els companys de l’ajuntament: ens hem repartit les feines amb ells i, en alguns casos, també amb l’oposició. Durant la meva primera legislatura hi havia tres regidors d’Acord Municipal i dos del PDeCat. Vam posar-nos a col·laborar i, en la següent legislatura, en què els convergents i demòcrates només tenien un regidor, vam seguir col·laborant estretament. Ell ha estat un més, independentment del seu color polític. I més, tenint en compte que en aquesta legislatura hem viscut tot el Procés.
També és president del Consell Comarcal del Priorat. En aquesta tasca, quins diria que són els seus reptes més important?
De fet, hi ha dos reptes principals: el primer és la candidatura del nostre paisatge i la sostenibilitat com a patrimoni de la UNESCO. Està molt avançada i, si tot va bé, podríem ser Patrimoni de la Humanitat el juliol vinent. És un repte important perquè, més enllà del que representa ser Patrimoni de la Humanitat, dona valor al nostre projecte de país i de comarca que hem fet, a partir d’un desenvolupament respectuós amb el paisatge, amb un mosaic agrari únic, amb les bodegues de vi, amb l’enoturisme i amb productes agraris de qualitat.
Al mateix temps, hem de potenciar aquests valors, perquè si aconseguim ser Patrimoni de la Humanitat, haurem d’evitar el turisme descontrolat i perdre la nostra identitat. En aquesta línia estem vinculats a una Carta Europea de Turisme Sostenible, basada en el turisme respectuós.
El segon repte important és l’aigua del riu Siurana. El 90% d’aquesta aigua no la podem aprofitar al Priorat perquè a Riudecanyes hi ha un transvasament, i això genera un conflicte que hem de resoldre. Penso que arribarem a acords i que el conflicte se solucionarà, tot i que serà difícil. És una relació basada en una concessió del 1930, motiu pel qual el problema ve de llarg…
Diria que és necessari tenir estudis superiors o estudiar la carrera de Ciències Polítiques per ser alcalde?
Penso que la preparació sempre és important, però que no és imprescindible. Hi ha altres coses que també cal valorar, com ara el coneixement del municipi, tenir feeling amb la gent… Amb la formació només no n’hi ha prou.
Quina és la decisió més important que ha pres al llarg del seu mandat com a alcalde?
Al poble hi tenim un dipòsit d’aigua no gaire gran, en una zona en què de vegades hi ha hagut problemes. Teníem la intenció de fer-ne un de més gran i situar-lo més lluny del poble. El vam demanar pel Pla d’Obres i Serveis durant l’època en la que encara es podien demanar subvencions importants, i ens el van aprovar. L’obra estava prevista pel 2011, però va arribar la crisi econòmica i, amb el concurs iniciat per trobar una empresa que ho gestionés, la Generalitat va quedar-se sense fons per poder-nos ajudar. Ens arriscàvem a endeutar-nos en mig milió d’euros, i vam haver de renunciar al nou dipòsit. Va ser una decisió difícil, però no podíem posar en risc la salut financera de l’Ajuntament.
Sabem que hi ha dos localitzacions molt interessants a la Vilella Baixa: el Pont del riu Montsant i el New York del Priorat. Què representen per al municipi?
El Pont és un lloc emblemàtic, pertanyent a l’estil Romànic i amb dues arcades per on hi passa el riu Montsant i on desemboca el barranc d’Escaladei. És un pont bonic. També és un dels temes que no he pogut deixar enllestits, perquè el volíem restaurar, tant el pont com el seu entorn, i en principi havíem de rebre suport de la Generalitat però just va arribar la crisi.
D’altra banda, tenim una façana que anomenem la New York del Priorat, i és curiós perquè té set pisos i l’entrada es troba al tercer pis. És un patrimoni arquitectònic protegit i un element pintoresc nacionalment.
Ens pot nomenar tres factors clau que convencerien qualsevol foraster de venir a viure a la Vilella Baixa?
El principal és el paisatge, que hem reforçat amb la nostra Carta de Paisatge que li esmentava abans i amb la candidatura a la UNESCO per ser Patrimoni de la Humanitat. També destacaria la tranquil·litat; fa uns dies ens va visitar en Damià Calvet, el Conseller de Territori de la Generalitat, i ens va lliurar una menció als pobles del Parc Natural del Montsant i del Priorat com a zona protegida de contaminació acústica i lumínica. Son factors que la gent que ve aquí pot trobar. Per últim, el nostre capital enològic, també val la molt la pena.
Com potencien l’activitat econòmica del poble?
Fa tres anys que vam iniciar una fira artesanal i un tast de vins, que es celebra l’últim dissabte d’agost. Té èxit i dona a conèixer els productors de la comarca i els artesans del poble. A banda d’això, la nostra activitat es concentra en el sectors agrari i de serveis (amb un parell d’establiments de productes de proximitat) i en la construcció, que fins i tot durant la crisi seguia donant feina. També vull destacar que en tot el poble no hi tenim ni una casa en runes. Hem tingut alguna casa malmesa, però o bé l’han arreglat els propietaris o bé han venut, i els qui l’han comprada l’han arreglat.
Com es troba l’estat financer de l’Ajuntament?
Bé. Si ens haguéssim embarcat en el deute del dipòsit no estaríem tan bé. A més, quan vaig arribar a l’ajuntament teníem un petit crèdit, i el vam haver d’ampliar, però en aquest moment no tenim crèdits ni estem endeutats.
Quina feina es fa des de serveis socials?
Les bosses de treball es gestionen a través del Consell Comarcal, que ens envia les ofertes de feina i també ens ajuda en els serveis socials. Nosaltres, com a ajuntament petit que som, ens trobem davant d’algunes gestions que no podem fer, com és ara la dels residus, on la participació del Consell també és vital. Considero que fan una bona gestió, i a Vilella tenim una secretària que ve a temps parcial, una administrativa que ve als matins i l’agutzil a mitja jornada. Optimitzem bé els recursos.
Quina valoració del seu mandat fins ara?
Em sento satisfet de la tasca que hem fet. Ara que ens trobem al final de la legislatura i que no em tornaré a presentar, penso que hi ha moltes coses que han quedat per fer, però també que n’hem fet moltes. Penso que cal mirar el got mig buit i mig ple, i que s’han fet moltes coses i que n’han quedat per fer. El proper equip de govern que haurà d’abordar aquests temes que quedaran.
Un dels temes pendents és el de la promoció econòmica, així com l’accessibilitat i l’aparcament al poble, que és un dels temes que intentaré resoldre abans no acabi el mandat. Tenim pocs llocs per aparcar. Potser caldrà fer una reunió amb els veïns per saber què en pensen…
Creu que hi ha d’haver limitació de legislatures? De quants anys cadascuna?
Quatre anys no son suficients. Quan arribes a l’alcaldia, et calen dos anys per situar-te i planificar, i la resta se’t passen volant. La gestió a l’administració local té certa parsimònia. La gent, quan no ha estat dins un ajuntament, pensa en el que faria, però quan entres veus que tot no és tan ràpid. Tot es va aturant al ralentí, s’ha de planificar, s’han de fer projectes, s’han de presentar, hi ha terminis marcats, te’ls poden aprovar o no, els has d’executar… No són gestions d’avui per demà, ni que tinguis els diners, i és així. Penso que vuit anys seria el temps idoni.
Com valora la situació política actual?
És complexa, i no tinc els suficients arguments per saber com acabarà. Vam fer un pas endavant amb l’1 d’octubre, i ha acabat com ha acabat; amb gent a la presó, gent a l’exili… i és molt dur, però no sabria dir com resoldre-ho. Penso que hauríem d’haver anat més enllà i ens vam espantar massa aviat, o que la prudència ens va fer prendre les decisions que vam prendre. Ara tenim els nostres polítics a la presó, amb un relat inventat per part de la Fiscalia i el poder judicial, i a cada notícia que reps, tens menys confiança en la justícia.
Tot i això, la vida continua i el país ha de tirar endavant. Soc independentista total, però ara trobo a faltar una mica d’acció de govern a la Generalitat. Ens hem de dedicar al procés i als polítics a la presó, però des dels meus càrrecs d’alcalde i president del Consell Comarcal, noto que falta acció de govern.
Si tingués davant el president de la Generalitat, Quim Torra, quin missatge li donaria?
Que ens ajudi amb la nostra candidatura a la UNESCO. La Generalitat hi participa des dels Departaments d’Agricultura, Territori i Cultura, i necessitem que ens donin un cop de mà, perquè tenim molt de suport, però el voldríem veure més palpable.
En quant a poble, li diria que ens ajudés amb els temes que ens cal resoldre, com és el de la gestió dels rius. L’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederació de l’Ebre ens hi ajuden, però fan actuacions i al cap de quatre anys allò està igual o pitjor. Hi hauria d’haver una mica de manteniment dels cabals dels rius. Sé que això vol dir diners, però els pobles situats a la ribera dels rius ho agrairíem.
Creu que hi ha igualtat de gènere a la política?
No gaire. Ja es fan coses a favor de la igualtat, però costa. S’ha avançat molt però encara hem d’avançar més. La meva generació ha avançat molt en aquest tema, però últimament, sobretot en les relacions dels joves, sembla que anem una mica enrere. Parlant amb tècnics especialistes en el tema, veig que estem anant una mica enrere.
