Teresa Mariné és diferent. El seu currículum destaca no només per haver treballat de cares al públic des del 1989, sinó també per les experiències que l’han dut a ser qui és avui. Nascuda a Vilalba i criada entre l’Alt i el Baix Camp, havent treballat a vàries empreses i havent format un familia amb els esforços i les tensions que això suposa, Teresa Mariné va decidir tornar al poble del seu cor per volcar-hi tot el que havia après, tant a nivel professional com vital. Alcaldessa des del 2015 per ERC, busca transformar Vilalba dels Arcs en un poble visible arreu de Catalunya i conegut per la bona convivència veïnal, la proximitat del consistori i la força de les seves associacions, que s’encarreguen de donar vida i fomentar activitats úniques, com la romeria a Berrús que es realitza el primer dissabte després de Setmana Santa i que, amb 50km, és la més llarga de Catalunya.
“Es té la impressió que l’alcalde d’un poble hi és per anar a l’ajuntament i firmar quatre paperots. No és així”
“Si vius estàtic en un lloc, al final no veus més enllà de les quatre parets”
“La Terra Alta és una de les comarques que millor recicla”
“L’octubre del 2017 serem independents”
“Els que porten més de 10-15 anys al mateix lloc, potser haurien de canviar, perquè perden el nord i s’acomoden”
“Les dones tenim el mateix dret que els homes a treballar, cobrar el mateix i poder conciliar la vida de casa”
“Si l’animal no perilla, que és com hauria de ser, està bé que hi hagin correbous”
“Els morts han d’estar amb els seus familiars, siguin d’esquerres o de dretes”
“Segons a on, les ferides de la Guerra Civil no estan tancades”
“Catalunya, igual que Vilalba, té una identitat pròpia i no vol que ningú li trepitgi”
Quines van ser les seves motivacions per encapçalar l’alcaldia?
No seguir perdent gent i intentar buscar solucions per als problemes del poble.
Quines varen ser les seves primeres sensacions com a alcaldessa?
Faré una comparació molt senzilla: la primera sensació és com quan tens fills per primera vegada i tens bessons, o tres o quatre. Llavors t’adones de la responsabilitat que tens. Estàs preparat per poder-ho assumir (perquè sinó no t’haguessis presentat) i ho has de gestionar i ser conscient que un dia hauràs de mirar més per un que per l’altre. Això comporta que seràs jutjada i criticada, perquè som a un poble, i als pobles hi ha la bona sort del tu a tu.
Jo me’n vaig a dormir amb la consciència molt tranquil·la. Sé que no puc acontentar tothom i que no tothom agraeix la feina que fas, perquè a sobre és una feina mal vista, de la que es pensen que tens una nòmina enorme i te’n aprofites de tot. Es té la impressió que l’alcalde d’un poble hi és per anar a l’ajuntament i firmar quatre paperots. No és així: la meva dedicació és absoluta, sóc en aquesta feina 24h al dia, 7 dies a la setmana, i tant me fa anar a netejar amb la brigada que fer de secretària de l’Ajuntament. En el fons, és molt gratificant.
Quina va ser la seva trajectòria vital i política fins arribar a l’alcaldia?
Quan érem petits, la meva mare va marxar de Vilalba amb nosaltres cap al Baix Camp, que va ser on ens vam educar, tot i que sempre hem tingut les arrels aquí. Jo tots els caps de setmana tornava a Vilalba amb la meva àvia. M’he criat fora de la Terra Alta amb el caràcter i tarannà de la Terra Alta.
Quan vius a fora, i tornes, t’adones de les coses bones i les dolentes. Com a bo, Vilalba té la solidaritat dels veïns, que han fet pinya i tenen 22 associacions. A part, tornar et fa portar noves idees. Jo vaig començar amb la política a les Borges del Camp amb ERC, i tot el que vaig aprendre ho vaig poder aportar a Vilalba per corregir el que creia que estava malament. Si vius estàtic en un lloc, al final no veus més enllà de les quatre parets. Sempre m’ha agradat la política, i quan vaig tornar a Vilalba es va crear el partit Compromís per Vilalba – AM.
Creu que és necessari tenir estudis superiors per ser alcalde?
Tenir estudis superiors és bo, però al final el que preval és el tarannà diari. Pots ser mestre d’escola, però potser arribes a encapçalar un ajuntament i no dones atenció als infants i l’escola municipal acaba funcionant malament.
Dit això, penso que per arribar més enllà de la política municipal, primer has de ser alcalde d’un poble petit.
Podria parlar-nos dels atractius patrimonials de Vilalba dels Arcs?
Ens trobem a la terra on es van viure els pitjors episodis de la Guerra Civil. Actualment queden restes i hi ha moltes trinxeres encara per descobrir i per sort disposem del “Centre d’Interpretació 115 dies” de Corbera d’Ebre, un museu que reprodueix la Batalla de l’Ebre.
A Vilalba tenim un monument en honor als caiguts del bàndol nacional, que aquest any retirarem gràcies a un acord del ple. El retirarem per netejar ferides que encara no estan netes. També tenim el “Turó del Calvari”, un jaciment que es va descobrir gràcies al Grup de Recerca de Patrimoni del poble, un turó des del que es protegia el municipi anys enrere. També hi ha “Casa Coll”, un centre que s’obre durant la Setmana de la Passió, en la que es fa una representació de la Passió al carrer, en la que publicitem els nostres vins i productes locals. També destaca la Confraria de Nostra Senyora de Gràcia, que és templera. L’Església Parroquial també és important, ja que acull el nostre patró (Sant Llorenç) i té el campanar més alt de la Terra Alta. També tenim un poble iber, del que es manté l’estructura de com era un poble en aquells anys, amb informació per ampliar coneixements respecte el tema. Finalment, tenim una característica molt especial: un cop a l’any fem la Romeria a l’ermita de Berrús. Són 50km caminant i és la més llarga de Catalunya i la segona més llarga del país veí.
Tot això demostra que anys enrere, Vilalba era un poble gran i recaptador de diners.
Què li diria a un foraster que vingués a viure a Vilalba dels Arcs?
Li diria que ha de ser un apassionat de la solidaritat, que ha de voler col·laborar amb tot el que fem. Grans feines i empreses aquí no n’hi ha i hi ha atur, però la gent avança perquè tenim l’agricultura. És un poble de pau i tranquil·litat, i des de l’Ajuntament procurem que tots els serveis necessaris quedin dins el poble. A més, som molt bona gent i tenim molt bon menjar i molt bon vi.
Quins són els reptes principals de la legislatura?
El repte principal és que Vilalba dels Arcs soni més enllà de l’Ebre. Sempre s’ha dit que quan passes Móra d’Ebre ja no existeix la Terra Alta. Per altra banda, planegem fer un centre de dia, perquè tenim una població molt envellida i passa moltes hores sola. Volem crear un lloc on sapiguem que com a mínim, durant 12 hores aquesta gent estarà acompanyada. També tenim un projecte FEDER per Arranjar el Molí de Granyera, que és un antic molí d’oli que volem restaurar perquè es vegi com funcionava abans i serveixi també de casal cultural.
Quina importància té el reciclatge al municipi?
La Terra Alta és una de les comarques que millor recicla. Tot i això, sempre hi ha punts a millorar. Com la recollida es fa porta a porta i el transport és molt car, hem de reciclar molt bé. Si no ho fem, on paguem més és en el rebuig. Si no recicléssim hauríem de pujar els rebuts, i no volem. Som un dels pobles que menys cobra per la taxa de brossa. Per això demanem al ciutadà que recicli al 100%.
A part, cada 6 mesos fem una xerrada al poble de conscienciació ecològica i expliquem la gestió que fem dels residus, activitat que es complementa amb diversos tallers organitzats per nosaltres o les associacions.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Es podria pensar que al tenir un parc eòlic tenim molts ingressos. Doncs no. Els eòlics et venen una moto i després resulta que és una altra i hem de bregar perquè recordin que aquí hi ha una taxa que han de pagar com a majors productors d’energia eòlica. Cal dir també que és una energia que cal potenciar, tal i com es fa a altres països europeus com Holanda.
Què pensa sobre les entitats supramunicipals?
A la província de Tarragona el pes el té la Diputació, que és la que té diners. El que no m’agrada del Consell Comarcal és que el pes que hi tenen els alcaldes és quasi nul. Si s’abolissin els consellers del Consell Comarcal i es donés pes als alcaldes, els sous que ara van destinats als consellers, podrien emplear-se a serveis socials, per exemple. En una futura república catalana, seria partidària d’abolir o reduir el Consell Comarcal, perquè qui sap realment com funciona la comarca són els alcaldes.
Què opina sobre la regeneració democràtica i els valors de la nova política?
S’ha de fer molta feina. Probablement encara hi ha polítics que amenacen. Que es creuen amb el poder de dir a qualsevol veí: “tu això sí, tu això no”.
La neteja s’ha de fer des de dins. Els que porten més de 10-15 anys al mateix lloc, potser haurien de canviar, perquè perden el nord i s’acomoden. Hi hauria d’haver una mica de neteja. Això ho decideix la gent que vota, que hauria de ser conscient que per a poder construir, primer s’han de netejar moltes runes.
Com s’estan potenciant aquests canvis a la comarca?
A nivell municipal estan apareixent moltes cares noves, amb un tarannà diferent. El canvi no es veu d’avui per a demà, es va veient passet a passet.
Considera correcte que els anys per legislatura siguin 4? I hi hauria d’haver limitació de mandats?
4 anys per a una legislatura són pocs. Entre que arribes, llegeixes tota la documentació, tots els arxius que hi ha a l’Ajuntament i t’organitzes, ja ha passat potser mig any. Entre que fas un projecte, que l’administració és lenta i tot ho necessites certificar, amb Ajuntaments com el nostre on els tècnics potser venen un cop a la setmana, es fa molt lent. M’agradaria que el límit fos de 6 mandats, amb legislatures de dos anys: 12 anys en total.
El problema és que als pobles petits costa molt fer una llista. Ningú es presenta, i en un poble petit tothom hauria de ser alcalde, com al bloc de veïns. Cada dos anys, un. Llavors, potser la gent veuria les coses de manera diferent.
Com es fomenten des de l’ajuntament aquesta solidaritat i cooperació que comentaves?
Aquí, l’ajuntament està per recolzar. Estem molt orgullosos de les nostres entitats. Si en aquest poble es fan activitats és gràcies a la iniciativa de les associacions, i nosaltres hi estem darrere. Som el pare que recolza i espera que el fill tiri endavant, estant nosaltres al darrere i posant límits de tant en tant. Intentem protegir-los bé. Els donem tota la llibertat del món.
Què opina sobre la conciliació familiar-laboral?
El cap de cada empresa hauria d’entendre que les dones tenim el mateix dret que els homes a treballar, cobrar el mateix i poder conciliar la vida de casa. Jo he treballat a empreses privades i no t’ho posen fàcil. Espero que això canviï, com el fet que empreses privades treballin els diumenges.
Jo no tinc cap problema amb que una treballadora em digui: “Tinc el nen malalt, he de marxar”. Sé que si sóc comprensible, el dia que li pregunti si es pot quedar una estona més, es quedarà.
És tant senzill com que el que està a dalt, recordi que també té família, i que també té una dona amb el mateix dret de cobrar el que cobra ell, i que els seus fills tenen dret a estar amb la seva família.
En quina situació considera que es troba el procés i cap a on creu que avançarà?
El procés es troba treballant. La meva experiència em diu que quan et vols divorciar, has de donar moltes opcions. Tot i que sempre acaba “pagant el pato” el mateix: el que es vol divorciar, no es pot marxar sense tenir en compte l’altra part. Cal dialogar i mediar amb tothom per arribar a un consens. Si no, o anem units o anem cadascú per la seva banda i no aconseguirem res. El que no volem és perdre aquests independentistes que ja tenim. Volem que es mantinguin i aprofitar els altres.
Pel que fa al referèndum, crec que s’hauria de fer en tres mesos i no al setembre. L’octubre del 2017 serem independents. Ens ho endurem tot nosaltres i ens haurem de prémer els pantalons, però passa el mateix quan vas a viure amb la teva parella.
Què opina sobre els correbous?
Penso que prohibir és dolent. Millor que prohibir és aconsellar. Cada poble té la seva pròpia cultura, i jo no sóc ningú per dir el que ha de fer el poble veí, tal i com el poble veí no ho ha de dir de mi.
Si l’animal no perilla, que és com hauria de ser, està bé que hi hagin correbous. No s’haurien de matar els bous.
I sobre les fosses comunes?
Els morts han d’estar amb els seus familiars, siguin quins siguin, d’esquerres o de dretes. Tothom vol tenir els seus a casa. No hi ha res pitjor que no saber on tens aquell familiar que durant la guerra va ser tirat a una cuneta, com es diu vulgarment. La feina que s’està fent des de la Conselleria de Raül Romeva és perfecte. Recuperar i rescatar, sigui qui sigui, sense seleccionar depenent del bàndol, i retornar amb la família.
També cal dir que anem molt tard. Des del 2007 hi ha una Llei sobre la Memòria Històrica i ni el Govern ni el Síndic de Greuges s’hi van implicar. Ara corre pressa? Hem d’anar molt a poc a poc i ser molt curosos. Segons a on, les ferides no estan tancades.
Què li diries a Puigdemont?
Que no pari, però que faci el referèndum al maig. Al setembre és tard. Si el vols fer, fes-lo ja. No cal esperar més, no veus que no volen parlar?
Quin missatge donaries als teus conciutadans?
Que segueixin sent solidaris, que per parlar del veí primer cal mirar-te casa teva.
Pel que fa al referèndum, que no tinguin por, perquè pitjor del que estem no estarem. “Más vale loco conocido que bueno por conocer”, però diuen que qui no arrisca no pisca, i si ens quedem com estem, ja veiem com anem. I si ens quedem així i surt que no el dia del referèndum, ens podem preparar perquè ens intentaran trepitjar des de Madrid i fer-nos perdre la identitat. Han de recordar que Catalunya, igual que Vilalba, té una identitat pròpia i no vol que ningú li trepitgi.
